Ens hem traslladat a: www.compromisperpaterna.com

divendres, 24 d’octubre del 2008

ENTREVISTA A SAMIR AMIN: "El nostre objectiu és reivindicar els llauradors del món"

Samir Amin, teòric neomarxista d'origen egipci, dirigix actualment el Fòrum per al Tercer món, una organització internacional amb seu a Senegal, l'objectiu de la qual és incrementar els esforços intel·lectuals i els llaços de solidaritat entre els països en via de desenrotllament.
La seua presència a València durant la segona reunió del Comité Internacional Promotor del Fòrum Mundial sobre la Reforma Agrària, celebrada en 2004, feia obligatori que li realitzàrem una breu entrevista perquè ens donara el seu punt de vista sobre la problemàtica agrària mundial i ens transmetera les seues expectatives sobre el FMRA. La situació que analitza Samir Amin seguix vigent i des de Compromís per Paterna creiem que pot servir com un interessant element de reflexió.

Moltes terres agrícoles del món estan destinant-se a usos no agrícoles com resultat de l'actual sistema de mercat. Açò resta terres valuoses a la producció agrícola i disminuïx l'àrea disponible de forma perillosa per a la seguretat alimentària; Com influïx este problema en els processos de Reforma Agrària?
A Amèrica Llatina moltes terres no són utilitzades per a la producció agrícola ja que hi ha reserves de potencial agrícola enorme. En canvi, Xina posseïx un 6% de terres agràries del món i alimenta junt amb Amèrica Llatina al 22% de la població mundial. És a dir, l'ús de la terra en este país asiàtic és òptim.
Respecte al continent africà, la utilització dels recursos de terra és desigual en funció de les zones. Tant a Àfrica central com a Àfrica Austral hi ha una possibilitat d'explotació de la terra molt gran, al contrari del que succeïx en l'Àfrica Sahariana.
Hi ha tres països (Xina, Bangla Desh i Egipte) que posseïxen una intensa densitat de població i on les terres són aprofitades al cent per cent per a l'agricultura. El cas de Xina és prou semblant al de Bangla Desh, on la proporció terra/habitant és pareguda, encara que en el cas d'este últim lleugerament superior. A pesar d'això la població llauradora la componen famílies que patixen una misèria i una pobresa rural atroç. Per tant la Reforma Agrària no ha pal·liat en este cas la situació de subdesenrotllament que travessa el país.

Des de 1980 la xifra d'analfabetisme s'ha mantingut sense a penes variació en aproximadament 885 milions de persones adultes. Tenint en compte que educació i autonomia són conceptes correlatius, i ambdós necessaris per al desenrotllament rural; com aborden les polítiques de Reforma Agrària esta situació?
Educació i Reforma Agrària són processos que es troben lligats. L'accés al sòl ha d'estar acompanyat per l'accés als mitjans i a una correcta explotació del sòl, de manera que s'assegure la reproducció social i la millora de les condicions de vida. En este sentit caldria considerar els mitjans materials com l'equipament, l'accés a l'aigua, els microcrèdits o l'accés al mercat, però també les necessitats fonamentals entorn de l'educació i la salut, de les que depén a llarg termini la productivitat del treball. Com a conseqüència, la Reforma Agrària no tindria sentit sinó estiguera acompanyada d'una política de desenrotllament de l'educació i de la salut. Les reformes agràries radicals que s'han succeït principalment en els països comunistes sempre han estat acompanyades d'una reforma de desenrotllament de l'educació. És el cas de països com Egipte, Síria o Iraq, en els que es va realitzar un gran esforç a este respecte.

El model de Reforma agrària proposat pel Banc Mundial preveu que els beneficiaris de les terres reben préstecs del sector públic (que més tard han de tornar), que ells utilitzaran després per a negociar la compra de la seua terra als eventuals venedors; quins problemes pot presentar este model i quines modificacions es podrien realitzar?
El terme adequat per al que el Banc Mundial proposa com a Reforma Agrària és el de Contrareforma. L'estratègia emprada pel BM és la de "la terra per a qui la puga compra", mentres que històricament la idea dominant era la de "la terra per a qui la treballe". Hui en dia el correlatiu hauria de ser el de "la terra per a tots els llauradors, aquells que tenen la sort de poder-la treballar i aquells que no tenen eixa sort perquè no tenen terra"; i no el de "la terra per a qui la puga comprar". La mundialització liberal ha tingut en tot el planeta l'efecte d'accentuar les desigualtats de forma escandalosa i de ralentitzar el creixement mitjà. Si es compara el desenrotllament de totes les regions en els trenta anys que han seguit a la II Guerra Mundial i el creixement total dels últims temps trobem que este ha sigut la mitat respecte al dels anys posteriors a la guerra. Esta etapa posterior a 1945 va estar caracteritzada en tot el món pel manteniment del mateix nivell de desigualtat en el cas d'Europa. El període actual està marcat per l'augment de les desigualtats i açò és així tant per a Àfrica com per a les altres regions del món.

Quines són les seues expectatives sobre el FMRA?
Tenim l'objectiu comú de reivindicar els llauradors del món i de fomentar la campanya mundial pel dret a la terra per mitjà de conferències socials mundials sobre la dimensió llauradora.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Me parece un tipo interesante