Bluf

Enric Morera


Fa cinc anys l'11M a Madrid. És obligat un record a les víctimes de l'atemptat més greu de la història d'Espanya. L'amic Alfons Llorens m'envia un poema. És el seu particular homenatge silenciós i sentit i que reproduiré al final d'este post. Res a vore amb la grollera utilització partidista que uns i altres han fet de les víctimes. Quina colla d'impresentables. No han parat d'utilitzar el dolor dels directament afectats. L'aniversari ha coincidit amb l'any de nou govern del President Zapatero.

Va ser molt hàbil per a sumar el vot de la por davant l'extremisme del PP. Va aconseguir una còmoda victòria. A Catalunya van sumar més de 25 diputats. "Si tu no vas ells tornen". I vaja si han tornat, però de la maneta del PSOE. Juntets faran fora el Govern del PNB al País Basc. A Catalunya amb els independentistes per a evitar el govern de CiU, a Navarra amb UPN per evitar que entraren el de Nafarroa Bai, i al País Basc amb el PP. I hi ha qui encara es deixa enganyar. Després d'un any de Govern ja podem extraure una conclusió. És un govern nefast, un autèntic bluf. Un populista de saló que va liquidar en dues promeses electorals el superàvit de l'Estat. Van enganyar els catalans amb l'Estatut i el finançament. Per als valencians el Govern Socialista ha estat un nou desastre. Durant estos cinc anys de govern de ZP, el País Valencià ha vist com el PP i el PSOE ens han obsequiat amb un Estatutet de Vergonya. Treballen molt per visualitzar discrepàncies però juntets per a impedir el nostre autogovern. Hem constatat com se'ns margina als pressupostos generals de l'estat. Ens va enganyar premiant-nos amb una muralla de l'AVE a l'Horta Sud i continuaran posant-ne una nova de nova a l'Horta Nord. Van desestimar la nostra proposta per a fer una entrada i eixida soterrada. Ens han continuat furtant l'aigua del Xúquer i ara suprimiran el transvassament del Tajo-Segura. S'han aliat, el PP-PSOE per a impedir un espai televisiu del nostre àmbit lingüístic: uns, el govern central, impedint l'obtenció del multiplex i altres tancant repetidors. Ens neguen les connexions ferroviàries internes. I així podríem continuar. Hi ha qui col·labora en l'estratègia anul·ladora del nostre poble. Ja s'ho faran. L'acord PP-PSOE al País Basc va començar fa uns quan anys ací, a la nostra terra. L'estratègia centralista ha utilitzat, i utilitza moltes formes i maneres. Fins i tot les més insospitades d'alguns panxacontents subvencionats. Afortunadament a este País hi ha el Bloc. Tenim un projecte per al País Valencià, no per a la Comunidad. De nosaltres depèn. Amb el Congrés hem renovat la nostra proposta política. Hem fet un bon treball i hem donat una nova prova de lleialtat insubornable als drets nacionals del poble valencià. Altres ens voldrien continuar dividint i enfrontat amb l'objectiu d'evitar un Espai valencià de Progrés. I és que alguns es troben més còmodes fent de palanganeros del PSOE. I així ens va.

Les estacions adormides
La foscor: crit etern de silenci,
emmudiment sotjat pels homes
al llençol del crepuscle.
A la llum matinera
encara crida el silenci
dels grills insatisfets
del seu cant monòton.
Hom veu negre,
veu nit, i sent
temor i crit.
On el negre,
melic de providència del demà?
Llum de dol? Sol sagnant?
Clivells de quitrà
al llim dels ulls del bosc.
Hom veu negre,
veu nit, i sent
temor i crit.
On les estacions? I els fruits
que mosseguen la pell del brancatge?
On les estacions adormides, com de costum,
al coixí de la ciutat?
Arbres bords? Terra de res?
Cant silenciat a la saba dels dies.

Poema d'Isabel Garcia Canet (de Claustre, 2007)