Quan era xicoteta, just davant de ma casa, quan arribaven les falles els veïns i veïnes amuntegaven amb certa gràcia els trastos vells que havien guardat tot l’any, després algú posava un cap fet amb cartó al pal d’una granera, el vestia, i la falla es quedava així uns quants dies fins a la nit de Sant Josep, que es cremava envoltada dels qui havien contribuït a fer el monument. Era una de les poques falles espontànies que encara es plantaven al principi dels anys 60. Recorde com en aquells temps només se sentia parlar en valencià. Després va vindre la immigració de la resta d’Espanya, i a Paterna es va multiplicar la població: al principi dels anys 80, els immigrants arribaren a ser tants com els qui havien nascut ací. I amb ells va arribar el castellà. Nosaltres, amb el valencià prohibit a les escoles, a l’administració, a la ràdio, al cine i a la incipient televisió, havíem anat assumint que calia aprendre castellà, i intentàvem practicar-lo amb andalusos, manxecs, aragonesos... de tal manera que ells continuaren parlant castellà i nosaltres... també. Els nouvinguts volien integrar-se en la societat que els havia acollit i per això molts d’ells es van fer fallers: per a conéixer els seus veïns i passar-s’ho bé compartint moments de festa i alegria, i per a treballar conjuntament en un projecte que cada any torna a començar que és la falla. Les falles són un senyal d’identitat valencià, com la paella, les torres dels Serrans o el Palau de les Arts. I és precisament en les falles, i en les de Paterna més encara, on el valencià està present en tots els rètols i en els llibrets de falla, com fa anys, com sempre, però està poc present en les converses, en el dia a dia de la falla, perquè ni nosaltres ni els governants que hem anat elegint han fet un esforç per integrar lingüísticament tota eixa gent que estava demostrant, quant s’apuntava a la falla, que tenia moltes ganes de ser un valencià més, encara que no haguera nascut ací. Apostar pel valencià com un senyal d’identitat ens farà més forts com a poble, augmentarà la nostra autoestima col·lectiva i ens ajudarà a mirar els altres sense enveges i competències estèrils. I les falles podrien ser un element central en esta tasca. Perquè, tal vegada, la recuperació del valencià siga una de les grans empreses que ens podríem plantejar com a poble. Potser hem basat la nostra identitat valenciana en coses materials, com grans obres, circuits de fórmula 1... sense adonar-nos que la principal riquesa és la que portem dins i no es veu, que és la nostra llengua.
Cristina Domingo
ACTES FALLERS A PATERNA
LA CRIDA
Patricia Villalón i Mireia Garcia, falleres majors de Paterna, invitaren a totes les paterneres i paterners a gaudir de les falles de 2009.
LA CRIDA
Estandarts de totes les comissions es van alçar per a donar la benvinguda a les falles.
CAVALCADA DEL NINOT
Enguany ha sigut una cavalcada molt divertida. La falla 2 de maig s’ha portat el primer premi.
PROGRAMACIÓ FALLES 2009
http://www.paterna.es/web/ver_noticia.asp?id=287
2 comentaris:
compromis cotra las fallas saca los estandartes falleros y los por tadores de espaldas si fueran sardanas las sacaria de frente no nos engañareis mas compromis y iniciativa ha cataluña fuera de valencia
No sabes el favor que nos haceis con estos comentarios, como se entere el "jefe", a lo gallardón de lo fachas que sois os tirará... y a algunos os fastidiará, con puestos de trabajo y productividades.
Estais muy "tocaos de la pinza".
Publica un comentari a l'entrada