Cinc minuts per a esbossar un somriure, per a reconciliar-se un poc amb el planeta, per a no desesperar davant tanta injustícia...
Amb la música com excusa per a recórrer mig món amb un missatge de pau. De Sud-àfrica a Barcelona, passant per Califòrnia i Pisa. Punxeu el 'play' i gaudiu.
Aquí no hi ha cares conegudes. Ni falta que fa. Són músics rondaires (callejeros), artistes pegats a la realitat que oferixen la seua versió del tema Stand by me de Ben E. King. Un després d'un altre, més de 30 artistes, amb la vorera com escenari, donant el millor de si davant el seu improvisat públic.
Música i més música. 'When the night has come, and the land is dark / And the moon is the only light we will see'... Ningú desentona, no hi ha accent que empitjore la cançó... Cadascun aporta el millor de si, sense més ambició que fer de la música un canal universal de comunicació.
Darrere d'aquesta aventura soci-musical es troba el projecto 'Playing for change', coordinat per Mark Johnson, qui fa més de set anys va decidir reunir a un grup de col·laboradors, agafar un equip d'enregistrament mòbil, una càmera i recórrer el món a la recerca de músics rondaires. Aquest singular versió arrenca amb Roger Ridley, en Santa Mónica; li segueixen Granpa Elliot, a Nova Orleans; François Viguié, en Toulouse; César Pope, a Rio de Janeiro... La cançó arriba A Barcelona, de la mà de Django Deixin i vola també a Pisa, amb Stefano Tomaselli... Entre els músics no es coneixen; els uneix la lletra i el ritme.
L'objectiu de tota aquesta iniciativa és donar oportunitats a qui tracten de guanyar-se la vida desplegant el seu art en el carrer i millorar, en la mesura del possible, les seues condicions de vida. La música sempre ha estat un llenguatge universal i ells volen que aquest missatge arribe a tots els racons.
A través de la seva fundació, ja han pogut crear la primera escola de música de la Fundació Playing for Change a Sud-àfrica. I la música segueix sonant.
FONT: DIARI EL MUNDO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada