La majoria estan governades pel PP i algunes es troben a zones castellanoparlants
Compromís recorrerà el canvi de nom de l'avinguda del País Valencià de Paterna
L'Avinguda del País Valencià de Torrent canviarà de nom malgrat el resultat de l'enquesta Els ajuntaments de Torrent i de Paterna, dos històrics baluards de l'esquerra, hui governats per dos joves valors del PP, han decidit en les últimes setmanes esborrar de la seua guia de carrers el corònim País Valencià. Els mateixos arguments que serveixen a la dreta per a mantindre inalterables els noms d'algunes vies dedicades a eminents franquistes —que si perjudica els comerciants, que si despista els veïns...—, es difuminen quan es tracta d'esborrar una denominació que erròniament s'associa a «Països Catalans».
Però el nom continua retolant places, carrers i avingudes a 69 localitats de totes les latituds del territori, governades per partits polítics de tot signe. Tampoc no hi ha distinció entre zones castellanoparlants o valencianoparlants, resulta indistint. Aquesta és la llista:
Albatera, Agost (avinguda del Consell del País Valencià) Alaquàs, l'Alcora, l'Alcúdia, l'Alcúdia de Crespins, Aldaia, Alfafar, l'Alfàs del Pi, Algemesí, Alginet, Alguenya, Almenara, l'Alqueria de Comtessa, Ares dels Oms, Barxeta, Benifairó de la Valldigna, Benissa, Bétera, Betxí, Bigastre, Borriol, Bunyol, Burjassot, Busot, Castelló de la Plana, Castelló de Rugat, Cocentaina, Cox, Cullera (avinguda Diagonal del País Valencià), l'Eliana, Elx, Énguera, Favara, Gàtova, Guardamar de la Safor, Llombai, Macastre, Manises, Massanassa, Mislata, Montserrat, Muro, Novelda, Onda, Ondara, Oriola, Paiporta, Petrer, Picanya, Piles, la Pobla de Farnals, Polinyà del Xúquer, Puçol, Quart de Poblet (avinguda de les Comarques del País Valencià), Quatretonda, Sagunt, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Sedaví, Silla, Sumacàrcer, Tavernes Blanques, la Vila Joiosa, Vinaròs, Villena, Xàtiva, Xirivella i Xiva.
La denominació també és recollida en diverses guies de carrer de fora del País Valencià, com ara la Jonquera o Eivissa, i fins i tot lluny del domini lingüístic compartit: Ciudad Real, Atarfe, Los Álamos o Motril, totes tres últimes de la demarcació de Granada,
Amb tot, el corònim està completament desplaçat de la vida oficial, encara que molts sindicats, entitats i partits el mantenen integrat en les sigles, com ara Comissions Obreres, Acció Cultural o fins i tot el Partits Socialista, que, per cert, en l'últim congrés va tombar una proposta per normalitzar el nom per aclaparadora majoria dels delegats.
La proscripció oficial no ha impedit que la denominació en qüestió continue apareixent en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia, o que fins i tot el Congrés dels Diputats, després d'una polèmica instigada pel PP, proclamara en 2004 la legalitat del nom, que utilitzaven diversos grups en les seues propostes davant la mesa: eren els temps de Manuel Marín com a president.
En la seua paranoia, el PP ha perseguit País Valencià en els estatuts de les universitat valencianes que ho utilitzaven. El 2008, el Tribunal Suprem donà la raó a la Generalitat en el seu contenciós contra la Universitat Jaume I de Castelló. Aquesta instància judicial va obligar l'entitat acadèmica a fer ús de Comunitat Valenciana.
[Notícia publicada per
El Punt]
