MIRATGE

Article d'opinió de la portaveu municipal i regidora de Compromís en Paterna, Loles Ripoll, publicat en l'edició de l'Horta d'El Periódico de Aquí (de divendres 10 a dijous 23 febrer de 2012)

Segurament més d'un i una saben què és un miratge. Però per a que no hi haja dubtes, acudisc al diccionari i em trobe amb la següent definició: “Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum […] a través de capes d'aire a diferent temperatura”, amb la qual cosa els objectes llunyans donen una imatge invertida, com si es reflectiren en l'aigua.

A propòsit d'aquesta definició, i desitjant que arribe ja la calor, em plantege alguns interrogants com a portaveu municipal i regidora de Compromís per Paterna: és el nostre municipi un desert on els pressupostos de 2012 apareixen (com si d'un miratge es tractara) amb els comptes quadrats quan la realitat és una altra? Són aquestos uns pressupostos que atenen al principi d'acció-reacció o només enganyen (com un reflex) amb un superàvit que pretén enlluernar però al qual el consistori està obligat per llei?

La ciutadania de Paterna és víctima de la demagògia d'un alcalde que acusa a l'oposició de judicialitzar els plens quan és ell mateix qui (sorgint d’entre les boires i la calima d'un miratge) insta, fins i tot implora, a acudir a la justícia per a resoldre qualsevol diferència d'opinions? I en aquest sentit: és que ell no sap que els expedients s'acumulen en els jutjats? O tampoc és coneixedor que el seu deure com a primera autoritat de Paterna és donar solucions i no crear més problemes dels que ja hi ha?

Per quina raó Lorenzo Agustí va dur els pressupostos de 2012 com a punt fora de l’ordre del dia el darrer mes de desembre? Per què la Relació de Llocs de Treball també anava fora de l’ordre del dia? S'ha sentit l’alcalde com Lawrence (Lorenzo) d'Aràbia en el desert de Wadi Rum amb una haima anomenada Ajuntament en la qual campa a plaer?…

I mentre restem a l’espera d’algun canvi en el silenci de l’alcalde, la realitat ens fa tocar de peus a terra: retallades en sanitat, retallades en ensenyament, en serveis socials, en transport públic, en democràcia… I pujades de l’IBI i de la Tamer, dels preus de les instal·lacions esportives, del bitllet de l’autobús urbà… I aquesta llista, que és tristament real i no producte de qualsevol miratge, va fent-se llarga, com la nostra espera davant la indiferència del cap de govern municipal.

En Compromís seguim insistint, seguim treballant, amb propostes, malgrat que no les vullguen escoltar al igual que fan amb les nostres qüestions. Serà que són incòmodes o difícils de respondre? Aconseguirà Compromís per Paterna alguna resposta de Lorenzo Agustí o serà com clamar en el desert mentre un mirem cap a un oasi que no és més que un miratge?