Ens hem traslladat a: www.compromisperpaterna.com

dijous, 17 de juliol del 2008

Expoli

Enric Morera
Entre 2.838 i 5.645 milions d'euros ha xifrat el "Gobierno d'España" la diferència entre el que paguem i se'ns retorna per l'estat. Tard i malament. El Gobierno de ZP no ha afinat massa, però inclús amb el càlcul de la xifra més baixa ja es un escàndol majuscul. Sabeu quantes coses es podrien haver fet ens estes quantitats? A l'expoli ell li diuen solidaridad. Un expoli continuat. Va ser així durant el franquisme i ha continuat durant la democràcia. Ells no han parat de posar-nos pals a les rodes. Ens han dividit, enfrontat, provincianitzat i per damunt de tot ens han afeblit i empobrit. La mort d'un poble i l'expoli fiscal de tots els valencians. Calia un poble subordinat i no reivindicatiu. Calia l'opacitat i la negativa a donar informació. La manca de majories absolutes al Congrés dels Diputats ha fet, que d'una vegada, per totes s'hajem publicat una aproximació a les balances fiscals. I tot gràcies a la insistència de CiU ja que els bascos tenen el sistema de concert econòmic. Per fi arriba un poc de transparència. Una pràctica usual als estats democràtics i federals. Ací, els uns i els altres, tots a una veu s'han resistit. Ha costat i ara les coses han de canviar. Les reaccions dels polítics valencians han estat a l'alçada de la autonomia de xixa i llimonà que han pactat. Una bona Comunitat. El President Camps, com sempre, s'intenta posar la medalla. Ell, el gran timonel, no ha fet res per aconseguir la publicació de les balances. Ell ha seguit la consigna centralista del PP i ara vol passar pel gran conseguidor. Ha fet el ridícul amb els seu Estatut de Vergonya, la seua clàusula i la incapacitat manifesta per defendre els interessos del poble valencià.No ha mogut un dit per a reivindicar res. Callat mentre Aznar ens condemnava a la misèria i ell a les seues ordres. Ell, entre altres, és el responsable de l'empobriment del poble valencià i el balafiador dels nostres recursos públics. De la desfeta dels nostres sectors punters i productius. De la destrucció del camp valencià i una taronja que no té preu. Ells ens han comdemnat a tindre unes infraestructures de peatge, som els reis dels barracons, dels salaris irrisoris, de les pensions ínfimes, de la venda de la nostra terra per a sobreviure. Els altres comparsistes de l'Estatutet encara han reaccionat de forma més esperpèntica. Diuen que els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris. Consigna de manual de socialista extremeny per a perpetuar l'expoli. I és que per a esta colla de mangantes, els valencians no som un poble, som una Comunidad. I aixi estem. En precari, sense un duro, no tenim ni per a paper a les comisaries.
Enric Morera