Ramón Guillem Ruiz conegut com "Rampa", naix a Paterna el 16 de Juliol de 1916 al carrer mestre Canós, personatge únic i irrepetible en la història del nostre poble. Mor en 1991.
Va estudiar per a practicant al mateix temps que va compaginar estudis de medicina. Els seus primers treballs van ser en l'antic Hospital de València en la sala de malalties venèries.
La guerra civil interromp els seus estudis exercint en el front republicà com a tinent de sanitat Militar. Va dedicar set anys de la seua joventut a la lluita per els mes desafavorits, estant empresonat durant tres anys i quatre en un camp de concentració en Àfrica, recuperant el seu titul darrere d'un indult.
El seu gran compromís amb la seua professió li va portar a no tindre mai vacançes, la seua jornada laboral de més de dotze hores, interrompuda per un xicotet descans darrere del menjar i una partida de cartes en la Societat de Caçadors en el Centre Musical del que va ser soci fundador.
Va treballar en les festes del St. Crist de la Fè el dia del cercavila i en la Cordà, atenent ferits en l'Ajuntament durant tota la nit així com totes les nits en què es requeria la seua presència per a l'administració d'antibiòtics.
Mai es va perdre la processó; inclús l'últim any de vida i sense a penes veure, va demanar als seus familiars que li tragueren al balcó per a poder contemplar-la.
Va atendre a la ciutadania sense lucre, donant-los inclús diners per a medicaments, i oferint la seua pròpia sang, que era universal.
Les seues aficions eren moltes: nadar en la presa, jugar al trinquet, els coloms esportius, anar amb bicicleta, la paella en la caseta dels caçadors, els cachaps del forn del seu amic Benjamin, el futbol, cantar i ballar.
Es va jubilar als setanta anys, darrere d'una llarga vida professional. Va arribar a treballar en l'antic ambulatori situat en Campament
L'endemà de deixar el seu treball va caure de la bicicleta en el mateix lloc on va començar a caminar (la presa de la Canyada) i a partir de la caiguda i les complicacions per la seua diabetis, va perdre vista i força en les cames, obligant-li a no poder eixir de casa, però a pesar d'açò no va perdre la seua alegria i el bon humor; inclús dies abans de morir amb la veu ja molt dèbil, encara somreia i cantava.
Va morir en casa, en el seu llit, com ell volia, rodejat dels seus, donant exemple de l'home valent i alegre que havia sigut.
Com bé va dir D. Bernardo, retor de Paterna el día del seu funeral "amb ell se n'ha anat un tros de Paterna".
Per tot l'anteriorment exposat sotmetem per a la seua votació els següents
Va estudiar per a practicant al mateix temps que va compaginar estudis de medicina. Els seus primers treballs van ser en l'antic Hospital de València en la sala de malalties venèries.
La guerra civil interromp els seus estudis exercint en el front republicà com a tinent de sanitat Militar. Va dedicar set anys de la seua joventut a la lluita per els mes desafavorits, estant empresonat durant tres anys i quatre en un camp de concentració en Àfrica, recuperant el seu titul darrere d'un indult.
El seu gran compromís amb la seua professió li va portar a no tindre mai vacançes, la seua jornada laboral de més de dotze hores, interrompuda per un xicotet descans darrere del menjar i una partida de cartes en la Societat de Caçadors en el Centre Musical del que va ser soci fundador.
Va treballar en les festes del St. Crist de la Fè el dia del cercavila i en la Cordà, atenent ferits en l'Ajuntament durant tota la nit així com totes les nits en què es requeria la seua presència per a l'administració d'antibiòtics.
Mai es va perdre la processó; inclús l'últim any de vida i sense a penes veure, va demanar als seus familiars que li tragueren al balcó per a poder contemplar-la.
Va atendre a la ciutadania sense lucre, donant-los inclús diners per a medicaments, i oferint la seua pròpia sang, que era universal.
Les seues aficions eren moltes: nadar en la presa, jugar al trinquet, els coloms esportius, anar amb bicicleta, la paella en la caseta dels caçadors, els cachaps del forn del seu amic Benjamin, el futbol, cantar i ballar.
Es va jubilar als setanta anys, darrere d'una llarga vida professional. Va arribar a treballar en l'antic ambulatori situat en Campament
L'endemà de deixar el seu treball va caure de la bicicleta en el mateix lloc on va començar a caminar (la presa de la Canyada) i a partir de la caiguda i les complicacions per la seua diabetis, va perdre vista i força en les cames, obligant-li a no poder eixir de casa, però a pesar d'açò no va perdre la seua alegria i el bon humor; inclús dies abans de morir amb la veu ja molt dèbil, encara somreia i cantava.
Va morir en casa, en el seu llit, com ell volia, rodejat dels seus, donant exemple de l'home valent i alegre que havia sigut.
Com bé va dir D. Bernardo, retor de Paterna el día del seu funeral "amb ell se n'ha anat un tros de Paterna".
Per tot l'anteriorment exposat sotmetem per a la seua votació els següents
ACORDS
1- Que l'Ajuntament de Paterna inicie els tramits per a la concessió, com a tribut a la seua memòria de la Medalla pòstuma premis 9 d'octubre
2- Que l'Ajuntament de Paterna inicie els tramits per a la concessió, com a tribut a la seua memòria d’un Carrer en el nostre municipi
3- Que l'Ajuntament de Paterna inicie els tramits per a la concessió, com a tribut a la seua memòria d’una Placa commemorativa (lloc de naixement o on va viure)
4- Que l'Ajuntament de Paterna inicie els tramits per a la concessió, com a tribut a la seua memòria d’un bust commemoratiu
5- Traslladar els acords als seus familiars, a les associacions i a les juntes de barri del municipi.
2- Que l'Ajuntament de Paterna inicie els tramits per a la concessió, com a tribut a la seua memòria d’un Carrer en el nostre municipi
3- Que l'Ajuntament de Paterna inicie els tramits per a la concessió, com a tribut a la seua memòria d’una Placa commemorativa (lloc de naixement o on va viure)
4- Que l'Ajuntament de Paterna inicie els tramits per a la concessió, com a tribut a la seua memòria d’un bust commemoratiu
5- Traslladar els acords als seus familiars, a les associacions i a les juntes de barri del municipi.
PRESENTADA PER COMPROMÍS I CONSENSUADA PER TOTS ELS GRUPS AL PLE DE JULIOL
1 comentari:
Si señor, se lo merece
Publica un comentari a l'entrada