Compromís, per la recuperació de la nostra cultura popular

CANÇONS DE FESTA AL SO DE L'OBLIT
-Un reportatge de Compromís per Paterna per la defensa de la nostra cultura-

Història recent de la música popular valenciana des de la perspectiva del grup folklòric Arracades

Tal com cantava Raimon, "qui perd l'orige, perd identitat". I és potser a la cultura popular originària dels pobles, que ha estat a punt de desaparèixer per l'incansable avanç del progrés i el despoblament de moltes àrees rurals, on dormita la seua veritable essència, tal com ja han apuntat nombrosos estudis. No obstant això, l'amalgama de manifestacions artístiques que configuren el folklore valencià i dibuixen el perfil del nostre patrimoni col.lectiu, està patint, sobretot a les últimes tres décades, un acusat oblit social i un patent abandonament oficial, tan sols pal.liat amb una limitada activitat promocional.
Existeix a la nostra comunitat una tradició cultural popular rica i diversa fruit de les influències rebudes. La pólvora, la música i les danses s'entrenyellen en la majoria de les festes dels pobles i ciutats, on s'interpreta bàsicament el cant valencià i les antigues danses ballades al so dels tabalets i les dolçaines o acompanyades de rondalla. Aquests espectacles de coreútica tradicional dels que n'hi ha constància documental almenys des de mitjans del segle XIX tenien lloc, abans i ara, durant les guitarraes o cantaes, així com a les nits d'albaes que es celebren en dies festius o vespres sota entarimats de places públiques fins ben entrada la matinada.

L'anadura d'Arracades
El cant d'estil, amb les danses i l´anomenat ball de Torrent, conformen el cos central de la cultura etnomusical valenciana, al voltant de la qual s'estructura tot un món de personatges, valors, vivències i records, que s´han transmés al llarg del temps de forma oral, de generació en generació, prestant un vehicle molt valuós a la llengua, la història i la tradició. Malgrat això, aquest patrimoni únic és, pel que respecta a la societat en general, ignorat, i pel que fa a les institucions públiques, poc reconegut i apenes impulsat. Però a pesar d'aquesta situació d'abandó, la tradició encara manté viu el seu esperit gràcies a l'esforç particular de nombroses persones anònimes que, mitjançant associacions i grups populars, treballen per la seua recuperació i pervivència. És el cas del Grup d'Estudis de Cultura Popular Arracades, que potser servisca com exemple per il·lustrar la labor d'aquest tipus d'agrupacions que tracten de fer perdurables unes costums que d'una altra manera es perdrien.
El grup Arracades de València està compost per una vintena de persones -moltes d'elles de Paterna- que de manera absolutament desinteressada es reuneix setmanalment per a cantar i ballar música popular que més tard exhibeixen mitjançant actuacions en diferents pobles al llarg de la nostra comunitat. Aquesta agrupació va sorgir segons ens conta Dolors Borràs, cantaora i professora de ball d'Arracades, de la secció femenina d'una escola valenciana on l'ensenyament del ball es realitzava dins dels horaris lectius: "quan sorties de l'escola podies pertànyer a un grup d'antics alumnes i allí et donaven l'opció de ballar amb una parella masculina, bé un amic o un familiar. Com que no teniem rondalla feiem contacte amb el col.legi dels Jesuites, que ens portava gent de la seua, i gràcies a aquest intercanvi trabarem amistat amb ells i s'afegiren al grup". Els membres d'Arracades escomençaren assajant al que fou l'escola de Santa Bàrbara del carrer Castany Tobenyes, una antiga alqueria on actualment projecten organitzar un centre cultural. Però el tema dels locals d'assaig sembla, a jutjar per les paraules d'aquesta cantaora, tota una aventura i, des que va iniciar-se l'anadura del grup fa ara 35 anys fins a hui, que s'han establit a l'Associació de Veins de Russafa, els components del grup han assajat en llocs de lo més divers perquè "l'Ajuntament no et dona locals fàcilment, i encara que actualment està obligat a cedir llocs, no n'hi ha per a tots".

"Fem recerca pels pobles per rescatar cançons i balls que s'han perdut o molt poca gent coneix i poden desaparéixer, averiguem quina gent ens ho pot ensenyar"

L'agrupació té contacte amb alguns grups folklòrics valencians, com ara Ainara, encara que denuncia el progresiu enfebliment de la col.laboració entre les diverses associacions, agreujat per motius ideológics i polítics derivats de la recent creació per part de l'Ajuntament de la Federació Valenciana de Folklore, que ha dividit més si cau a les parts tradicionalment enfrontades a la nostra societat, tan acostumada a anquilosar-se amb la qüestió lingüística. Josep Vicent Martínez, membre d'Arracades des de l'inici ho explica; "nosaltres no som afins a ells per lo qual no volem entrar dins de la Federació i, al no estar dins d'aquest circuit deixem de rebre subvencions, perdem les actuacions.... Com nosaltres hi ha vora 10 grups de València i de la rodalia amb els que si que mantenim un contacte que esperem que aprofite per a continuar ballant i poder crear una espècie de contrafederació".

Recuperació de la tradició oral

Arracades és bàsicament una escola de ball on s'ensenya a la gent més jove tant els balls com la rondalla, composta per un grup d'ibiers (veus, bandúrries, llaüts, guitarres, guitarrons, bomardins i percusió) que toquen música tradicional fent servir diversos tipus de cançons. J.V. Martínez afegix que al grup també es realitza una labor important pel que respecta a la recuperació de la tradició oral valenciana: "fem recerca pels pobles per rescatar cançons i balls que s'han perdut o molt poca gent coneix i poden desaparèixer, averiguem quina gent ens les pot ensenyar. Però és difícil perquè no n'hi han partitures i la gent únicament pot cantar. En el cas dels balls és més complicat encara perquè els aprenem de gent major que ja no balla amb soltesa". Una part d'aquest costós treball de camp ha sigut incorporat al repertori del grup, i la resta ha quedat recollida a una fonoteca que van crear junt al grup folk valencià All Tall.
Malgrat els esforços per evitar que el pes de l'oblit anul·le aquestes manifestacions de la cultura popular valenciana i per tractar d'aproximar-les a la joventut i a la resta de la població, la demanda d'aquest tipus de música ha anat minvant des dels anys setanta fins l'actualitat; tal vegada, com apunten des d'Arracades, per la deixadesa promocional dels ajuntaments o per un canvi als interessos i inquietuds de les noves generacions. A pesar d'aquesta circumstància, Josep Vicent Martínez destaca sobretot l'afició per la música, el ball i la tradició, i la defineix com una vocació però també com una excusa que els serveix per a mantenir una llarga amistat: "som amics de tota la vida, que és el realment important per a mantenir un grup unit".