HIPOCRESIA SANITÀRIA

Fa apenes uns dies ha mort una companya i amiga. Una persona que com tantes altres ha hagut de passar els seus últims dies sense una sedació terminal, que consistix senzillament en l'aplicació de fàrmacs que eviten el patiment, quan NO HI HA ESPERANCES DE RECUPERACIÓ. Però com eixos fàrmacs, a més d'alleujar el dolor, poden accelerar la defunció, són qüestionats per algunes i alguns metges. Per a evitar confusions i no ferir susceptibilitats, la sedació terminal no té res a veure amb l'eutanàsia. Està reconeguda per la Llei.

Però continuem depenent de en " que mans caiguem", sobretot si els que ens atenen basen els seus criteris en una defensa a ultrança de la vida. Independentment de les condicions vitals i del termini. Així, encara existix qui s'encabota a continuar usant mitjans diagnòstics i terapèutics amb la consegüent molèstia i dolor per al malalt, manipulació, trasllat, etc.

La meua companya ja portava dies dient que no podia més i que volia morir en pau i amb dignitat. Però ningú li feia cas. La meua pregunta és si s'haguera actuat igual amb la mare, germana o filla d'alguns de què la van atendre. Alguns s'escudaven en una decisió familiar, encara sabent que la falta d'informació i la desesperació emocional no són bones aliades en la presa de decisions.

Això sí, estava sola en una habitació i va portar oxigene fins al final, bons detalls, a pesar que el seu moviment constant era retirar-se la màscara perquè li molestava. A tots els vam que estar prop d'ella en els últims dies, només ens quedava somriure'l i acariciar-li, encara que ja no sabem el que pensava, perquè va arribar un moment en què deixe de parlar, encara que els seus ulls expressaven tot.

Vaja este homenatge a totes i tots els que patixen massa temps inclús estant en un centre hospitalari considerat dels millors de l'estat espanyol. Perquè la hipocresia dels que desitgen per a ells una mort digna acabe d'una vegada. Per a tu, Carmen, perquè vas lluitar fins que vas descobrir que ja no valia la pena, amb tot el meu respecte i afecte.

Loles Ripoll Bonifacio, Infermera Hospital La Fe València

PUBLICAT COM A CARTA AL DIRECTOR A LAS PROVINCIAS I LEVANTE-EMV