TAULA REDONA "Pros i contres de la vacuna contra el virus del papil·loma humà"

El dimarts 3 va tindre lloc en el Teatre Capri la taula redona, organitzada per Compromís per Paterna, sobre la vacuna contra el virus del papil·loma humà(que pot produir càncer de coll d’úter). Loles Ripoll, portaveu de la coalició, va presentar l’acte, que va emmarcar en la setmana del 8 de març, en què diverses associacions de Paterna han organitzat actes relacionats amb la problemàtica de les dones. Va remarcar que Compromís havíem organitzat l’acte per ajudar a mares i pares a fer una elecció responsable i més informada sobre un tema tan important per a la salut de les seues filles.



Els dos ponents invitats mantingueren posicions divergents sobre la conveniència o no d’administrar la vacuna. EDUARDO ZAFRA, metge especialista en salut pública i membre de l’Associació Ciutadana per a la Defensa de la Salut Pública de la Comunitat Valenciana, va exposar que la vacuna no ha estat suficientment provada en la població, ja que el període de prova ha sigut d’uns tres anys, temps insuficient per a garantir la seua eficàcia i la seua innocuïtat. A més a més, va destacar que el preu de la vacuna era molt car, al voltant dels 400 euros, una quantitat que supera el preu del conjunt de vacunes que s’administren a la població (diftèria, pòlio, etc.), i que amb eixos recursos econòmics es podria atendre moltes altres prioritats sanitàries, sobretot tenint en compte que el càncer de coll d’úter té una molt baixa incidència en la població femenina espanyola i valenciana. Zafra va remarcar també que les empreses farmacèutiques creadores de la vacuna han estimulat un ambient social –amb diverses estratègies mediàtiques i de màrqueting– favorable a la vacuna, de tal manera que els governs s’han vist pressionats a administrar-la per no perdre popularitat. Va comparar este cas amb el que va passar amb la grip aviar, per a la qual es va dissenyar una vacuna poc provada, de la qual l’administració va comprar milers de dosis per la pressió de les empreses farmacèutiques i dels mitjans de comunicació, i finalment no es va administrar. És en estos moments, amb els dos casos que s’han produït d’efectes adversos en dos xiquetes que continuen hospitalitzades després de quasi un mes, quan la població s’està qüestionant l’administració de la vacuna. Per a Eduardo Zafra no hi havia dubtes: ell creu que en la situació actual el més convenient és declarar una moratòria i que la vacuna no s’administre fins que estiga més provada la seua eficàcia i es descarten efectes secundaris significatius. L’alternativa seria citologies sistemàtiques i relacions sexuals amb protecció, per a prevenir, a més, embarassos no desitjats, sida i altres malalties de transmissió sexual.

ENRIQUE GARCIA, metge, membre de la Societat de Ginecologia i Obstetrícia de la Comunitat Valenciana valorava que la vacuna havia estat suficientment provada i que, encara que coincidia amb Zafra en el fet que la prevalència del càncer d’úter és baixa (només moren per esta malaltia 700 dones a l’any a Espanya), la vacuna podria salvar eixes vides. Va comentar també que el càncer de coll d’úter té un període de formació d’entre 8 i 15 anys, i que si es feren citologies sistemàticament cada dos o tres anys (com passa amb les mamografies) i no oportunistament (per exemple, de pas que una dona va a que li posen el DIU, per exemple, es fa una citologia), els casos de càncer de coll d’úter disminuïrien sensiblement perquè les lesions s’agafarien a temps i no evolucionarien fins a convertir-se en tumors en fase clínica (que han creat metàstasi i són més difícils de tractar). Va apuntar que les citologies són molt barates, però no és tan barata la publicitat i el seguiment per a que el conjunt de les dones se les facen. Va dir que actualment no arriba al 50% la població femenina que es fa citologies sistemàticament, i que eixe percentatge hauria d’augmentar, però que sempre és millor una vacuna que és preventiva que una citologia, que té com a finalitat detectar les lesions del coll de l’úter i tractar-les. Per tot això, Garcia va manifestar-se favorable a administrar la vacuna en la situació actual.

El públic va estar molt interessat i va fer moltes preguntes. Una incògnita que va quedar en l’aire era que si el càncer de coll d’úter, a més d’una baixa prevalença en la nostra societat tenia una evolució molt lenta, amb les citologies sistemàtiques es detectarien la immensa majoria de les lesions, i esta opció no l’havia volgut portar a terme l’administració autonòmica i havia optat per la vacuna, més cara i amb eficàcia i efectes secundaris encara poc provats