LA MEITAT DEL SUPERÀVIT DECLARAT PER AGUSTI ES DEU AL FET DE NO COBRAR ELS REBUTS DE FEM

LA MEITAT DEL SUPERÀVIT DECLARAT PER AGUSTI ES DEU AL FET DE NO COBRAR ELS REBUTS DE FEM. Exactament un total de 1,7 milions que figuren en el pressupost de 2008 pel cobrament de les taxes de fem del 2006 i 2007, com a conseqüència de liquidacions correctes. El cobrament era legal en tots els seus termes, però Agustí es nega a cobrar, ni el principal ni els seus corresponents recàrrecs, precisament perquè els seus deutors són els que els van recolzar en la campanya electoral contra el fem que hui ja sabem que era perfectament legal.

Loles Ripoll, portaveu de Compromís per Paterna, afirma que “estem farts d'exigir a l'alcalde que coure eixos rebuts ja que de no fer-ho s'està donant cobertura a una situació d'objecció fiscal, però ara veiem que no ho ha fet. Agustí ens ha mentit una vegada més, però ara l'interventor li advertix que l'actual paralització pot ocasionar la prescripció amb el consegüent perjuí per a l'Ajuntament, i afig, recomane que no es dispose d'eixe romanent de tresoreria fins que no es procedisca a la normalització en el cobrament del dit pendent”.

La qual cosa vol dir, que dels 3.5 milions no seria prudent gastar més de 600.000 euros, quantitat que el nostre grup revisarà en quant podem tindre accés a la documentació, la qual en data de hui no ens ha sigut entregada, per això Ripoll afig: “Agustí novament ens escatima la informació als grups de l'oposició que ens hem d'assabentar pels mitjans de comunicació sobre qüestions fonamentals per a l'exercici normalitzat de la democràcia municipal, com és la liquidació del pressupost de l'any anterior”.

D'eixos 1,8 milions restants, una part molt important es deu als diners no gastats en les inversions previstes, com saben molt bé en els barris, ja que és evident que les úniques obres en el carrer són les que no finança l'ajuntament.

Però l'Interventor tira dades negatives encara més reveladors, com és el fet que en 2008 s'haja registrat una tendència a què els gastos cresquen més que els ingressos, la qual cosa podria portar a situacions de dèficit corrent o que l'estalvi net haja disminuït lleugerament anunciant un canvi de tendència.

Tot això posa en dubte les afirmacions de bona gestió i rigor pressupostari a què tant els agrada al·ludir.