Vicent Galduf - Camps al PAIs de les Meravelles
El pobre xic (abans bon xic) eixe que fa de president de la Generalitat ha perdut l'oremus per complet. L'episodi d'avui a les Corts valencianes, que ha sigut un dels capítols destacats de la informació política, fins i tot de les televisions espanyoles, ha estat un reflex de l'esperpent daguerreotipat que representa d'ell mateix FranSisco Camps. De creure's descendent directe de Jaume I ha passat a semblar el mateix Quixot i ara només fan que aparèixer enemics per tot arreu. Quina llàstima d'home, que pensa que volen carregar-se'l els socialistes i abandonar-lo en una vora. No, bon home, no, que ja ho deia la samarreta de Compromís: Wanted, only alive. Només viu, encara que siga perquè la resta del temps que li quede de polític estiga enganxat a un goter que el transporte a la realitat, no que el torne, que el transporte. I que siga a la realitat, on no mai ha estat. Acabarà donant llàstima... i cada dia més empastillat!
El nostre homenatge a l'escenificació de Camps d'avui és aquesta cançó del gran Òscar Briz, el de l'Alcúdia -un poble que coneix molt bé, o és intimament?, Camps- i que parla d'un assassinat, aquest real, no fictici:
Camps a Luna: ´Le encantaría que yo apareciera boca abajo en una cuneta´
Ací teniu l'enllaç al vídeo de les intervencions de Camps i Luna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada