Demà dissabte es celebra en el seu homenatge un acte públic en Madrid
El polític i sindicalista Marcelino Camacho, fundador i primer secretari general de Comissions Obreres (CCOO), ha mort hui divendres a la 1.30 del matí en un hospital de Madrid als 92 anys d'edat i després d'una llarga malaltia.
Marcelino Camacho Abad va néixer el 21 de gener de 1918 en Osma la Rasa (Sòria). Va ser fundador i primer secretari general de CCOO entre 1978 i 1987, així com diputat pel PCE entre 1977 i 1981, partit al que es va afiliar en 1935, un any després de fer-lo en UGT.
La seua professió va ser la de fresador, però la seua història com sindicalista i defensor de la llibertat es va començar a forjar quan amb 18 anys va tallar les vies del tren al costat d'altres companys després de l'alçament del bàndol nacional, per a intentar tallar-li el pas. Durant la Guerra Civil va lluitar com a voluntari del bàndol republicà.
Finalitzat el conflicte va passar per presó i per diversos camps de concentració. Des de 1957, any que rep l'indult, impulsa la creació de forma clandestina de Comissions Obreres (CCOO), el que li va costar una nova pena de presó. En total, va romandre 14 anys de la seua vida retingut.
Camacho va ser elegit secretari general de CCOO en 1978 i un any abans diputat per Madrid del PCE, si bé acabaria dimitint per discrepàncies amb el seu partit. Quan va abandonar la direcció del sindicat, amb Antonio Gutiérrez com successor, Camacho va ser nomenat president honorífic, però va dimitir en 1996 pel distanciament del sindicat amb el PCE. Al març de 2008 els seus companys li van retre un homenatge en l'Auditori de CCOO, que hui rep el seu nom, un emotiu acte que va finalitzar amb milers d'afiliats a CCOO cantant a una ‘La Internacional’. Va compartir la major part de la seua vida amb la seua esposa, Josefina Samper, amb la qual es va casar en 1948 i va tenir dos fills. En 1990 va publicar les seues memòries sota el títol ‘Confesse que he lluitat’.
Marcelino Camacho Abad va néixer el 21 de gener de 1918 en Osma la Rasa (Sòria). Va ser fundador i primer secretari general de CCOO entre 1978 i 1987, així com diputat pel PCE entre 1977 i 1981, partit al que es va afiliar en 1935, un any després de fer-lo en UGT.
La seua professió va ser la de fresador, però la seua història com sindicalista i defensor de la llibertat es va començar a forjar quan amb 18 anys va tallar les vies del tren al costat d'altres companys després de l'alçament del bàndol nacional, per a intentar tallar-li el pas. Durant la Guerra Civil va lluitar com a voluntari del bàndol republicà.
Finalitzat el conflicte va passar per presó i per diversos camps de concentració. Des de 1957, any que rep l'indult, impulsa la creació de forma clandestina de Comissions Obreres (CCOO), el que li va costar una nova pena de presó. En total, va romandre 14 anys de la seua vida retingut.
Camacho va ser elegit secretari general de CCOO en 1978 i un any abans diputat per Madrid del PCE, si bé acabaria dimitint per discrepàncies amb el seu partit. Quan va abandonar la direcció del sindicat, amb Antonio Gutiérrez com successor, Camacho va ser nomenat president honorífic, però va dimitir en 1996 pel distanciament del sindicat amb el PCE. Al març de 2008 els seus companys li van retre un homenatge en l'Auditori de CCOO, que hui rep el seu nom, un emotiu acte que va finalitzar amb milers d'afiliats a CCOO cantant a una ‘La Internacional’. Va compartir la major part de la seua vida amb la seua esposa, Josefina Samper, amb la qual es va casar en 1948 i va tenir dos fills. En 1990 va publicar les seues memòries sota el títol ‘Confesse que he lluitat’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada