Siguem coherents: el que desitgem per a nosaltres també per als altres
Per desgràcia, tornem a parlar de l'eutanàsia. El més trist i greu, per este orde, és intentar estar en possessió de la veritat i a més voler imposar esta veritat als altres.
El cas d'Eluana, a Itàlia, torna a obrir el debat, posicionant clarament als que estan a favor o en contra, i sobretot als que pensem que hi ha un dret inalienable del ser humà a poder prendre decisions emparades per la Llei.
En premsa ha fet declaracions la mare d'una xiqueta de València en condicions semblants a les d'Eluana. Esta mare diu “donar gràcies a Déu cada matí per deixar-me-la un dia més”. També és cert que després fa una reflexió sobre respectar la decisió de la família de la xica italiana.
I és que la grandesa de la democràcia, amb valors com el de la llibertat, el respecte i la tolerància, és que esta família puga TRIAR donar gràcies a Déu, esperar a l'Esperit Sant i cuidar de la seua filla; i que la família italiana puga decidir acabar amb una situació que ells consideren intolerable i insofrible.
Al Sr. Berlusconi, que no és un exemple de tolerància i respecte, li “ha vingut fins bé” la mort de la xica, abans que poguera fer el seu decret per a prohibir l'eutanàsia passiva en relació amb el cas.
Utilitzar políticament este tema, i més després de 17 anys, resulta com menys vergonyós i lamentable, així com l'espectacle esperpèntic donat pels polítics en el parlament italià.
Si som capaços de no defendre la hipocresia i la doble moral, estarem d'acord en què sempre desitgem el menor patiment i la mort ràpida tant per a nosaltres com per a aquells als que volem.
És comú escoltar en els nostres condols frases com: “encara sort que no ha patit”; “un final així voldria per a mi”; “ja era hora, després de tant de patir”, i un llarg etcètera.
No cal complicar tant estos temes, perquè en el fons, dins de la nostra ètica, totes i tots sabem el que pensem i volem.
El que volem per a nosaltres, també per als altres.
Loles Ripoll Bonifacio
Portaveu de Compromís per Paterna i Infermera Hospital La Fe de València
1 comentari:
Ya que no nos dejan vivir en paz, que nos concedan que lo hagamos en la enfermedad y la muerte... enhorabuena por la sencilez y coherencia...
Publica un comentari a l'entrada