Diners

Hi ha una dita valenciana que ve al cas: Amb diners torrons. Efectivament, la Generalitat Valenciana no té ni un duro i així ens va: sanitat colapçada, educació en precari, infraestructures de peatge. El principal ingrés dels Pressupostos de la Generalitat (no entre a valorar la nefasta gestió dels governs populars) ha estat el sector immobiliari. Hem ingressat per l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats uns 2.000 milions d'euros l'any 2006. És a dir, per la compravenda d'immobles. Amb la crisi de la rajola i l'economia especulativa, el nostre President Camps ha hagut de moure fitxa. No té ni un duro. Les Universitats Públiques a un pas de la suspensió de pagaments i el deute pujant. Nosaltres no tenim el benefici de ZP. Va donar pel morro 3.000 milions d'euros com a deute històric al seu amic i President d'Andalusia, Chaves. Els valencians ja ho tenim bé, som ofrenadors i lliguem els gossos amb llonganisses. Doncs bé. Al dia següent de la publicació del magnífic article de Josep Vicent Boira a La Vanguardia sobre El cost de l'anticatalanisme, el nostre Conseller d'Economia, Gerardo Camps, coincidia amb el Conseller de l'altra Generalitat, el Sr. Castells en la necessitat d'un nou model de finançament que no penalitzés, com ara, a valencians i catalans. La necessitat fa virtut. És hora d'encetar una nova etapa. Vet ací que acaba de ressucitar Joan Lerma, de professió President de la Gestora, i ens diu que no ens interessa una estratègia conjunta amb els catalans. Darrere d'ell, tot el PSOE ha començat a reaccionar per frenar la iniciativa. Eixe partit amb la E ben gran d'Espanya, va fent. Com ací, negant-nos la recuperació del Dret Foral i aprovant un nou decret de nova planta.I dins d'unes hores estaré a Biar, amb tota la família de la meua dona, els meus fills, els amics i els Moros Vells, la meua comparsa. Ja he parlat altres vegades de les festes d'este poble de l'Alcoià, el poble de la meua dona, on -com sabeu-, sempre m'he sentit com a casa. L'any passat no vaig poder disfrutar de les festes. Estava en plena campanya electoral. No vaig poder vore les muntanyes enceses per centenars de fogueres, ni el Ball dels Espies. Enguany amb els meus fills més menuts podré tornar a repetir allò de: La Mahoma de Biar,menja rotllets i fogasses,se l'emporten a Villenai l'unflen a remolatxes

Enric Morera