ARTICLE INTERESSANT SOBRE L'ESQUERRA I EL SEU FUTUR

 'A la espera de un Oskar Lafontaine español' és el títol sota el que apareix

El diari online www.nuevatribuna.es publica un article de Manel García Biel on l'autor fa una reflexió el desencant al voltant del PSOE i mira cap al futur, esperant que aparega "una esperanza blanca para tanto desencantado progresista".

Podeu llegir l'article sencer fent clic a nuevatribuna.es .

TRES ANYS DE COMPROMÍS

[ARTICLE PUBLICAT A LA GACETA]

Compromis colze a colze amb la ciutdadania

Prompte arribarem als tres anys de legislatura, i és temps d’anàlisi i reflexió.
Per al grup de persones i partits polítics que fem possible esta realitat anomenada Compromís per Paterna, ha sigut un temps intens d’oposició constructiva que hem aprofitat treballant per a millorar la vida dels paterners i paterneres. Tres anys plens de propostes.

Hem denunciat els preus d’or dels servicis que oferiran les empreses mixtes, aprovades en solitari pel PP. Hem informat de la paralització de les inversions municipals i hem traslladat a la població les nostres propostes contra la crisi. Hem exigit 15 minuts de freqüència en la línia 1 del metro, ens hem oposat a les tales a la Vallesa, i també als "bous al carrer", perquè en la societat que volem ningú ha de disfrutar amb el maltractament animal. Hem denunciat que la sanitat a Paterna està "sota mínims": l’ambulatori del Clot de Joan saturat, el centre d’especialitats de Burjassot amb llargues llistes d’espera. I també hem exigit que les contractacions de l’empresa municipal no es facen a dit.

Anem a continuar este camí... reclamant una programació cultural i lúdica en valencià i a tots els barris, apostant pel compliment de la Llei de dependència, de la Renda garantida de ciutadania, recolzant els professionals del Patronat Francisco Esteve, que no cobren fa dos mesos, o la Plataforma de Parats, que estan tancats al saló de plens per sentir-se enganyats per l’alcalde Lorenzo Agustí...

Des del nostre compromís, seguirem treballant per la felicitat del dia a dia, per les xicotetes coses que ens garantixen una vida millor, lluny dels gastos ostentosos que només poden disfrutar uns pocs i durant poc de temps. Perquè volem que Paterna siga una ciutat verda i neta de veritat, i no un eslògan publicitari. Una ciutat justa i solidària, més habitable, una ciutat educadora, amb participació real i democràtica, multicultural i que sàpia mantindre les seues arrels.

RES SERIA POSSIBLE SENSE VOSALTRES
PERQUÈ SOU EL FUTUR... I PERQUÈ NO HI HA DEMÀ SENSE TOTS NOSALTRES...

Articles recomanats

Deuda histórica

Per Enric Morera
S'han acabat les falles. S'enceta la primavera amb pluja a la ciutat de València. Tot i el canvi d'estacions continuen les velles pràctiques.

El PSOE fa del pressupost general de l'Estat la seua finca particular. Si suprimim la sigla del PSOE i posem la del PP i l'apliquem al País Valencià serà el mateix. Ara bé els socialistes cuiden la seua finca andalusa. Sembla que han tornat a liquidar la "deuda histórica" ara pels danys del temporal i les inundacions (el nostre poble espera per les inundacions a La Marina Alta) i fins i tot s'ha reduït el nombre de peonades (de 35 a 20) per a accedir el subsidi agrari.
Article complet

El món desbaratat de Camps

Per Francesc García Latorre
Possiblement en els propers 14 mesos, de cara a eleccions, veurem com el PP comença a inaugurar coses que fa anys estan en funcionament, col·locar primeres pedres, omplir els solars de cartells anunciadors d´obres caducades en els calaixos de les conselleries, de fer campanyes institucionals amb un caràcter totalment partidista i amb missatges quasi subliminars, etc.
És l´etapa desbaratada de la dreta valenciana dirigida a persones de poca capacitat discernidora entre la realitat i la ficció. Com un encisador de serps, el president recorrerà la geografia valenciana proclamant les abundàncies i bondats de la política popular, aquella que ens ha portat a tindre mig milió d´aturats, el deute major del Regne i la imatge més tèrbola de la democràcia valenciana amb el cas Gürtel i les corrupteles d´un partit censor amb la cultura i l´art i discriminador per ideologia política.

Llegir tot

Pacte social i polític per l´educació

Per Reyes Matamales
La voluntat del Ministre d´Educació per tal d´arribar a un gran pacte educatiu està fent que es visualitzen les distintes apostes polítiques per tal d´enfrontar els problemes educatius més apressant: el alt fracàs escolar i l´abandonament prematur de les aules i les conseqüències negatives que té aquest fet en les seues possibilitats d´inserció sociolaboral.

Considerem que és imprescindible que la serietat i l´estabilitat siguen principis orientadors de qualsevol proposta de canvi acordada entre partits polítics, entitats i comunitat educativa per tal d´oferir un servei educatiu públic de qualitat i que siga un determinant del progrés i el desenvolupament de la societat al garantir la igualtat real d´oportunitats. Esperem que aquesta nova proposta ministerial no represente retrocessos sobre les fites aconseguides a dia d´avui sinó, tot el contrari, que supere les greus mancances detectades i patides per tots.

Més informació

OPINIÓ: Sobre els demòcrates...

[Alfons Cervera]

Són així. Estiren el coll per a fer un buit a l'aire entre la pell i la corbata: o per a fer un senyal còmplice a Déu, directament. S'ajusten la jaqueta, la botonen amb delicadesa, com si no fos seua la peça i haguessen de retornar-la sense massa dany una vegada usada. Es tapen els ulls amb les mateixes mans que botonaven la jaqueta per a ocultar el gest rabiós o la covardia quan han d'assumir els “numeros rojos” de les seues més que suposades actuacions delictives. Es retraten joiosos enmig d'una borratxera de samba i poderío la nit que les urnes electorals acaben de concedir-los la victòria.

Són així i per això quan tenen el poder ho exerceixen a favor seu i sobretot contra els altres.

Llegir article complet

Exili civil: La lluita de la família Oltra per portar el seu cognom

Francesc Arabí

La identitat prohibida de la família Oltra

Juan i Ángeles, pares de la diputada de Compromís emigrats a Alemanya per amor, van intentar fins i tot nacionalizarse per poder portar el cognom paterna. «Era cosa de vida o mort; eren els meus fills», diu el pare, lligat al seu matrimoni a Espanya

Juan va poder reconèixer en 1981 a Mònica, fins a eixe moment filla del genèric «José». D'una vida còmoda a fugir "con lo puesto". Aquesta no és una història d'amor meloso amb falsa final de parelleta fent el ganso en la proa d'un transatlàntic, no és un evanescente conte de fades bressolat amb balls encaramel·lats. La història de Juan i Ángeles, pare i mare de la diputada de Compromís Mònica Oltra Jarque, és un d'aquests crus relats d'amor impossible que de tant en tant escriu la vida per a inspirar al cinema i la literatura. Una història de somriures i llàgrimes, de remordiments, de principis, de gràcies, d'adéu, de veritat... Una història de les quals habiten en el carrer de l'oblit fins que un dia emergeixen amb cara i ulls.

L'insult del vicepresident Cotino a Oltra en les Corts -després li va demanar perdó- va traure a la llum la història de lluita que viscuda pels pares de Mònica. En el seu exili civil a Alemanya van passar anys sense poder donar als seus fills (onze anys en el cas de la nena) el cognom patern perquè el progenitor no podia separar-se legalment de l'esposa que va deixar a Espanya per a començar una nova vida amb Angelita.

En el seu calendari vital, cadascun té els seus dies assenyalats. Per a Juan Oltra Navas, el 16 de juny de 1981 és un. Julio Fernández, cònsol adjunt d'Espanya en Düsseldorf i amic en la colònia d'espanyols, va complir la seua paraula i va avisar a Juan. La Constitució i la Llei Fernández Ordóñez els permetien portar per fi el cognom. A les deu i mitja va començar a redactar-se el «Testament obert» en el qual el funcionari va certificar que Juan «reconeix com fills seus a uns nens anomenats Mònica i Juan Jarque Tortajada, nascuts en Neuss...». «Els nens podran didfrutar de tots els beneficis que el Codi Civil establix amb l'ús del seu cognom, pel que es nomenaran Mònica Oltra Jarque...», advertia el document oficial.

Llegir reportatge complet a la edició digital de Levante-EMV

Opinió: EL GRAN ACORD

[Article publicat en castellà]

En las últimas semanas los medios de comunicación se han llenado de proclamas de variados y potentados representantes públicos sobre su predisposición a un gran acuerdo para salir de la crisis en la que se encuentra España. A mi me parece muy bien, yo también estoy de acuerdo en que haya un gran acuerdo, e incluso se me ocurren algunos contenidos para ese compromiso colectivo que podrían ayudar a superar la situación. Seria bueno que las declaraciones del Rey Juan Carlos fuesen acompañadas de un compromiso de reducir los gastos de su Casa Real en, al menos, un 25%. Seria bueno, igualmente, que las declaraciones del PSOE, del PP, de CiU,... fuesen acompañadas de compromisos concretos de reducir los gastos de sus cargos públicos, de confianza, de representación, etc. En, al menos, un 25%.

No estaría mal que cuando los banqueros y empresarios nos apremian con la conveniencia del acuerdo se dispusieran a asumir su parte proporcional de responsabilidad en la especulación, el despilfarro y la mala gestión de los últimos años en los que la usura y las ganancias desmedidas han campado a sus anchas. ¿Que van a aportar ellos? Convendría que aquellos que se han beneficiado de la supresión del impuesto sobre los grandes patrimonios y de las rebajas fiscales que han sacado adelante los gobiernos autonómicos y el gobierno central en los últimos años nos dijeran cual va a ser su aportación. Y que los que ganan más de 3.000 euros al mes se comprometiesen a contribuir proporcionalmente a la Seguridad Social. Que las prejubilaciones en sectores como la banca o las comunicaciones se hiciesen no solo para mejorar las cuentas de resultados de las empresas y que estas contribuyesen en mayor proporción.

Impulsar que se buscasen los inmensos agujeros del fraude, se redujesen los privilegios empresariales para realizar contrataciones sin cotización (becarios y becarias, exenciones, ayudas directas, etc) y se redujese la precariedad en la que trabajan miles de personas por encima de lo que se cotiza por ellas. Que se apostase realmente por la creación de empleo de calidad en aquellos sectores de mayor desarrollo potencial como la energía, la lucha contra el cambio climático, las comunicaciones y las nuevas tecnologías, las prestaciones sociales y la sanidad, la investigación y producción agroalimentaria, etc. Y que no se nos amenazase con prolongar la vida laboral hasta los 67 años, con rebajar las indemnizaciones por despido, con recortar los derechos laborales y otras lindezas.

Hechas las cuentas con transparencia y claridad aquí está la disposición a la moderación, la austeridad, la aportación proporcionada y el sacrificio solidario, con la mirada puesta en el conjunto de la sociedad y no en los beneficios de los poderosos y los privilegios de los de siempre. Acordemos.

Diputada de Iniciativa y portavoz adjunta de Compromís

Llegir a l'edició digital de Levante-EMV

ENTREVISTA A JOAN RIBÓ

PER QUE EL PP NO APOSTA PER LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA?

Una vegada més la nostra sorpresa i decepció per com esta funcionant la Participació Ciutadana a Paterna, en el consell Sectorial celebrat ahir dijous el regidor Sr. Sales es va limitar a llegir una xicoteta nota que segons ell “li havia passat el Sr. Alcalde”, per a explicar el punt d'Ikea.

Este punt constava en l'orde del dia a petició de membres del Consell, però ho havien inclòs com a dació de comptes, amb la qual cosa davant de la petició que es votara la proposta del malestar per l'explicació del punt el Sr. Regidor va dir “que no consentiria cap votació”.



L'esperit del Consell de Participació al nostre entendre, i seguint la carta de participació, és culminar el procés de la democràcia en les urnes amb la de l'opinió de la ciutadania cada dia. Es pot no compartir este concepte, però el que no es pot ni ha de fer és donar una imatge de democràcia participativa i cometre errors com el d'ahir, per part de l'equip de govern del PP, i del Sr. Sales en particular com a regidor responsable de l'àrea. El dit consell no està per a “cobrir l'expedient”, reunir-se i no aclarir les coses.

Ahir quedà constància, amb les manifestacions de la majoria de representants, del malestar en relació amb la informació que se suposa es devia donar sobre Ikea.

I són molts els interrogants que ens plantegem:

- Que queda del projecte de participació ciutadana des de la seua creació?

- Quina implicació té el PP amb el dit projecte més enllà de dir que es faran enquestes?

- Que passa amb l'execució dels projectes dels pressupostos participatius en els barris, del 2007 i 2008?.

Per què es manté una actitud tan poc entendible per part de l'equip de govern amb relació al Consell de Participació Ciutadana, com la que vam haver de patir ahir?.

Necessitem saber on estem i que possibilitats tenim de treballar els que vullguem fer-ho, fidels als principis de la participació ciutadana, concepte que ens creiem.

Si la intenció és que perdem el temps, i acabem abandonant alguns fòrums de treball per cansament. Per descomptat amb Compromís no ho van a aconseguir. Però serà la seua responsabilitat si la participació ciutadana no funciona.

Dolores Ripoll Bonifacio.

Entrevista a Mónica Oltra

TEXT TRANSCRIT INTEGRAMENT I EN CASTELLÀ DEL DIARI EL PLURAL.COM

Entrevista con la diputada de Compromís, la política valenciana más valorada después del presidente

Mònica Oltra: "El problema de Camps es que sale más en los chistes que en las noticias"

MANUEL MUÑOZ
Entre las cosas que ha hecho, y que no le perdona el PP, Mònica Oltra (Neuss, Alemania, 1969) figura aquella aparición en la tribuna de las Corts Valencianes ataviada con una camiseta en la que se podía leer "Wanted, onliy alive" ("Se busca, sólo vivo"), con una efigie del presidente de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, implicado en el caso Gürtel. No sólo por eso, sino sobre todo por su manera de hablar desde la tribuna, ácida y contundente, Oltra, que accedió por primera vez a las Corts Valencianes en 2007, es considerada la diputada revelación y hay encuestas, como una de Sigma Dos, publicada por El Mundo, que la sitúan como el segundo personaje político en valoración (4,54) después de Francisco Camps (6,89) y por delante del líder de los socialistas valencianos, Jorge Alarte (4,31%).

Su grupo parlamentario, Compromís pel País Valencià, acaba de decidir, pese a ello, relevarla como portavoz en favor de Enric Morera, líder del Bloc Nacionalista Valencià, formación mayoritaria de la coalición entre esta e Iniciativa pel Poble Valencià, el partido de Oltra, escindido de Esquerra Unida, la versión valenciana de Izquierda Unida. La diputada revelación no parece afectada por ello. "Camps no sólo ha mentido; ha hecho el ridículo", dice. Y añade que el problema del presidente "es que sale más en los chistes que en las noticias". Mònica Oltra recibe en su despacho de las Corts, de sencillez espartana, con las paredes pintadas de color crema. Sobre una alta repisa de una de ellas hay un retrato en blanco y negro, enmarcado, del Che Guevara y una colección de felicitaciones navideñas. La diputada, melena negra y ojos del mismo color, habla con convencimiento, pero con una calma que parece alejada de la pasión que impregnan sus intervenciones parlamentarias.

-En estos dos años y medio de legislatura se ha convertido usted en la diputada más popular.
Por lo menos querida, en el ámbito de la izquierda. El grupo parlamentario es lo que yo creo que ha sido la revelación.

-A pesar de las dificultades iniciales y la ruptura…
Sí, que fue una decepción para mucha gente, por supuesto, pero nos hemos sabido ganar el respeto de mucha gente en estos años de trabajo. A pesar de ser cuatro nos hemos convertido en la oposición visible al PP y en los que tenemos la capacidad casi de la ubicuidad: de haber estado en el tema de la dependencia, de la enseñanza, con el conflicto de Educación para la Ciudadanía en inglés, de la sanidad, con los casos más vulnerables, las niñas con la vacuna del papiloma, los niños enfermos crónicos que no reciben educación… Hemos sacado de la invisibilidad los problemas del País Valenciano y las propuestas alternativas.

-¿Quiere usted decir que el PSPV-PSOE no hace una auténtica oposición?
No. Lo que quiero decir es que nos hemos convertido en la oposición visible. Eso no quiere decir que no haya oposición, y el PSOE tiene muchos más diputados que nosotros, 38, y tiene gente que trabaja mucho. Pero nosotros hemos encontrado ese punto de hacernos más visibles. Y quizás, al ser pequeños y haber tenido unos inicios tan problemáticos, nos ha marcado la necesidad de suplir con mucho trabajo lo que fue un inicio difícil y la dificultad de ser cuatro diputados, porque nos tenemos que multiplicar. Hacemos de la necesidad virtud y también hemos tenido algún acierto mediático, como el caso de la camiseta; y otras cosas: el discurso contra la corrupción y por la recuperación democrática, el uso acertado de las nuevas tecnologías. Nosotros hacemos mucha difusión de nuestras propuestas en You Tube, en Facebook, hacia un sector muy joven. La virtud más grande es que hemos roto el cerco informativo de Canal 9.

-¿Canal 9 ignora a Compromís?
En estos dos años y medio no he pisado un plató de Canal 9. El día de la camiseta famosa lo que hacemos es romper ese cerco. Desde ese momento en todas las sesiones de control al presidente empieza a haber medios estatales y se empieza a contrarrestar esa realidad que Canal 9 crea.

-¿Y no es poco inteligente por parte de Compromís cambiar de portavoz en estas circunstancias?
Forma parte de la dialéctica de los partidos. Los partidos han considerado que, dado que Enric Morera previsiblemente será el candidato a la presidencia de la Generalitat, podía ser positivo que asumiera la portavocía del grupo, y lo hemos acordado por unanimidad.

-Por cierto que el caso Gürtel vuelve a estar de actualidad.
Desgraciadamente ha vuelto a salir a la palestra. Digo desgraciadamente porque como ciudadana me gustaría que esas cosas no pasaran. Desearía que tuviéramos una confrontación por la política, por lo que hacen en la política, no por lo que han hecho ilegítimo y, en algunos casos, ilegal. La mayor parte del sumario de Gürtel queda todavía por revelar, y de ahí se desprenderán otras actuaciones y testimonios. Yo creo que a Camps lo mandan de vacaciones en noviembre porque los dirigentes del PP están esperando que de un momento a otro vuelva a salir el asunto.

-Quiere usted decir que ya no va a las Corts.
Sí, y en Canal 9, de un 100% que salía antes, ahora estará saliendo un 45-50%, y salen más Esteban González Pons y otros dirigentes que creo que son los que el PP estatal está barajando como sustitutos de Camps. En el último pleno antes de vacaciones dije a [Rafael] Blasco [conseller y portavoz parlamentario tras la suspensión de militancia de Ricardo Costa] que habían mandado de vacaciones a Camps y no me dijo que no. Era algo muy notable, porque él tenía que comparecer seis veces en este periodo de sesiones, nosotros proponíamos ocho, y sólo compareció tres. Y ya dijeron que nos dedicáramos a presupuestos y a él lo enviaron de vacaciones, porque además tienen miedo de lo que pueda decir. Después de la salida de tono de la cuneta, Blasco decidió mandarlo de vacaciones. [El pasado 12 de noviembre Camps acusó al portavoz socialista, Ángel Luna, de querer asesinarlo y tirar su cuerpo a una cuneta.] Con un presidente así, que cada vez que habla sube el pan, poca política puedes hacer. Están intentando recolocar las piezas, el problema es que no tienen salida.

-Debe ser Blasco quien lo hace.
Sí, pero por muy estratega que sea tampoco puede hacer milagros. Ahora mismo lo único que puede hacer para legitimar la situación es que se convoquen elecciones. Camps está absolutamente inhabilitado y deslegitimado. Lo tienen clarísimo. Está amortizado como político. Yo le dije que a todo político le llega su Alcorcón y a él ya le ha llegado. Ahora están viendo cómo hacen la sustitución y qué hacen con las elecciones. A Blasco se le escapó en el penúltimo pleno: "Ustedes demostrarán dentro de pocos meses…" ¿Pocos meses? Quiere decir que puede haber elecciones en 2010. [Si se agota el mandato serían en mayo de 2011.] Además el que hayan hecho portavoz a Blasco, cuando sigue siendo conseller, hecho absolutamente insólito, y hayan añadido el tema municipal a su conselleria, sólo tiene explicación desde el punto de vista de que están preparando las elecciones.

-Blasco es el más político que tienen.
Sí, pero también está muy amortizado.

-Hace de bombero cuando es necesario.
Sí, pero siempre a la sombra de alguien menos inteligente que él. Yo creo que eso lo ha frustrado mucho.

-¿Quiere usted decir que Blasco es más inteligente que Camps?
Sí, claro. Pero también que Zaplana y que Lerma, y siempre ha estado a la sombra de ellos. Debe de ser muy frustrante pasarse la vida siendo artífice de las noticias pero no protagonista.

-¿Por qué piensa que Camps está deslegitimado?
Porque todo el mundo sabe lo que ha hecho. Para empezar ha mentido repetidamente. Eso la gente lo ha percibido. Un político hay dos cosas que no se puede permitir: mentir y hacer el ridículo, y Camps ha mentido y ha hecho el ridículo. Desde mayo hasta noviembre, en que desaparece de la escena pública, con la escena de la cuneta y la rectificación que tiene que hacer, sale más en las viñetas de los humoristas que en las noticias. Alquien que quiere ser presidente de la Generalitat no puede ser eso. Es el hazmerreír de toda España. Dices que eres de Valencia y lo primero que te sueltan es lo de los trajes. Eso es insostenible para un político. Él está absolutamente amortizado fundamentalmente por eso. Independientemente de lo que después digan los jueces sobre si ha habido cohecho impropio, propio o lo que sea el soborno, la clase de soborno y las ilegalidades que ha habido. Yo estoy convencida, igual que todo el mundo, de que nadie da duros a cuatro pesetas, y que si uno ha recibido regalos es a cambio de algo.

EL PLURAL

De dona a dona, de mare a mare

AMINETOU:
No puc dedicar-te paraules tan belles com alguns poetes, ni ho pretenc. Tampoc et faré cap pregunta, perquè crec conèixer totes les respostes. No llançaré sobre tu afirmacions dures com s'han fet, perquè em semblen buides de raó... Duus dies sent notícia en els mitjans de comunicació, em pregunto on estában les notícies sobre la teua persona i la teua activitat durant tots aquests anys, de lluita contínua en defensa dels drets humans.

Anys sofrint presó i tortura.
...

[Article de Loles Ripoll, publicat íntegrament en valencià]

Llegir article complet

RESUM JORNADA SOBRE SOSTENIBILITAT EN L’ARC MEDITERRANI

Per Cristina Domingo, regidora Compromís per Paterna


En la Jornada sobre Sostenibilitat en l’Art Mediterrani organitzada per la Fundació Nous Horitzons, els diversos participants van fer aportacions molt interessants en la reflexió sobre com caminar cap a una societat sostenible. Ací va un resum de les intervencions:

Carles Arnal exdiputat de l’Entesa i portaveu d’Els Verds Esquerra Ecologista, va posar l’accent en la necessitat que la societat reaccione en defensa de la sostenibilitat. Va citar diverses publicacions que han encés la llum roja sobre la situació ambiental, en el sentit que ens estem acostant a un punt de no retorn després del qual no reconeixerem el país tal com ara el coneixem. Va ressaltar el fet que ens hem extralimitat i que el repte global és preservar els recursos limitats actuals, lluitar per la pau i per combatre la fam.

Llegir article complet

Dia Mundial de la SIDA

El Dia 1 de desembre commemorem el Dia Mundial de la SIDA, en el que recordem les persones afectades per esta pandèmia, les que estan i les absents, i cridem l'atenció sobre la situació actual al nostre pais.

A hores d'ara ens trobem amb un panorama molt diferent del de fa anys. La desesperança ha passat a convertir-se en expectativa i anhel de vida. Però este fet no ha impedit que esta malaltia es porte per davant a més de mil persones anualment al nostre país, i que es produïsquen quasi tres mil nous diagnòstics cada any.

En el món existixen 33 milions de persones que viuen amb VIH i sida, més del 50% dones amb edats compreses entre els 15 i els 49 anys. La pandèmia està en via de feminització. Este fenomen, a més, no es limita únicament als països en via de desenrotllament.

Només en un any es produïxen més de 2,7 milions de noves infeccions, i dos milions de persones moren per esta causa. En l'Àfrica Subsahariana es concentra el 70% d'eixes morts, però Europa de l'Est i Àsia tenen, a hores d'ara, el creixement més ràpid.

El 45% de les noves infeccions afecta jóvens entre els 15 i els 24 anys. A més s'incrementa la transmissió de mares a fills, a pesar dels mitjans existents per a evitar eixe tipus de transmissió.

Actualment hi hi ha avanços que apunten un futur esperançador quant a tractaments, però continua havent-hi persones per a les que estes noves oportunitats són quasi inaccessibles, ja siga perquè l'evolució de la malaltia ha generat un deteriorament físic important, o per trobar-se en una situació d'exclusió i de marginació social que els dificulta l'accés en igualtat de condicions.

Assistim a un important progrés farmacològic que en teoria permet a les persones que viuen amb VIH i sida desenrotllar la seua vida i la seua plena integració en la societat. Lamentablement, els prejuís, l'estigma i la discriminació associats al VIH minven les seues oportunitats d'accés a la plena ciutadania. Hui recordem que seguixen vulnerant-se contínuament els Drets Fonamentals de les persones afectades pel VIH i la sida, que de vegades perden l'oportunitat d'accedir a drets socials bàsics, com els servicis socials, sanitaris, formatius, laborals, de participació i d'oci, així com d'accedir en igualtat de condicions a una vivenda o contractar una assegurança pel simple fet de viure amb VIH, patologia que continua estant associada a comportaments mal considerats o aliens al normalment establit.

Per esta raó és necessari considerar les polítiques de prevenció i les accions a desenrotllar des d'un sentit global, tenint en compte les diferències pròpies de cada persona. El fet de ser una persona transsexual o homosexual, d'estar privat de llibertat, de dependre de les drogues, o d'exercir la prostitució, d'estar en el llindar de la pobresa o ser dona, acosta a una major vulnerabilitat, ja que estes situacions atorguen una doble discriminació, perquè els drets d'estes persones són mesurats per la seua situació social o personal.

Llegir més: ARTICLE

"Todo político tiene su Alcorcón"

Article de Juan Cruz, publicat en castellà a El Pais passat diumenge




Cuando Jordi Pujol visitó una de las antiguas repúblicas soviéticas, el impar Manuel Vázquez Montalbán escribió aquí: "Todo Vitautas tiene su Landsberguis". Era el nombre deconstruido de aquel presidente al que Pujol quiso arrimar el ascua de su nación.

Ahora me ha venido a la memoria esa ocurrencia cuando he escuchado a Mónica Oltra, parlamentaria valenciana de Compromís, clamar desde su escaño:

-¡Tot politic té el seu Alcorcón!

Todo político tiene su Alcorcón.

Oltra aprovechaba que el Pisuerga pasaba por Alcorcón, y le daba a Francisco Camps, que era en ese momento el adversario a batir (¡con perdón!), la lumbre del Real Madrid. No es para tanto, pero ella halló la metáfora en el saco de las nuevas metáforas, que son las que se disparan (¡perdón, de nuevo!) a bocajarro. Sacadas de la actualidad tienen un impacto mayor. Si usted dice Alcorcón en un parlamento la audiencia sube más que si usted dice Goliat, o David. Las metáforas son como las frutas. Ahora es tiempo de metáforas, sin ir más lejos.

Llegir més

Els vertaders pirates

JOAQUIM SEMPERE
Professor de Teoria Sociològica i Sociologia
Mediambiental de la Universitat de Barcelona

En 1991 es va enfonsar l'ordre polític de Somàlia, país que va sucumbir a una guerra civil empitjorada per la intervenció nord-americana. El col·lapse polític va deixar la societat somalí sense defenses, situació que va ser aprofitada per navilis procedents d'Europa, Estats Units, Xina i altres països per a abocar en les seues aigües grans quantitats de residus tòxics i radioactivos. L'abús es va fer visible quan, en 2005, un tsunami va dipositar en les platges i costes somalíes bidons corroïts i altres mostres d'aquests residus. Segons l'enviat de les Nacions Unides a Somàlia, Ahmadou Ould-Abdallah, la porqueria tòxica acumulada en pocs dies per la catàstrofe marina va provocar úlceres, càncers, nàusees i malformacions genètiques en nounats i, almenys, 300 morts.

Llegir article complet

Al·lucinacions cortesanes (de les Corts) de Camps

Vicent Galduf - Camps al PAIs de les Meravelles

El pobre xic (abans bon xic) eixe que fa de president de la Generalitat ha perdut l'oremus per complet. L'episodi d'avui a les Corts valencianes, que ha sigut un dels capítols destacats de la informació política, fins i tot de les televisions espanyoles, ha estat un reflex de l'esperpent daguerreotipat que representa d'ell mateix FranSisco Camps. De creure's descendent directe de Jaume I ha passat a semblar el mateix Quixot i ara només fan que aparèixer enemics per tot arreu. Quina llàstima d'home, que pensa que volen carregar-se'l els socialistes i abandonar-lo en una vora. No, bon home, no, que ja ho deia la samarreta de Compromís: Wanted, only alive. Només viu, encara que siga perquè la resta del temps que li quede de polític estiga enganxat a un goter que el transporte a la realitat, no que el torne, que el transporte. I que siga a la realitat, on no mai ha estat. Acabarà donant llàstima... i cada dia més empastillat!

El nostre homenatge a l'escenificació de Camps d'avui és aquesta cançó del gran Òscar Briz, el de l'Alcúdia -un poble que coneix molt bé, o és intimament?, Camps- i que parla d'un assassinat, aquest real, no fictici:



Camps a Luna: ´Le encantaría que yo apareciera boca abajo en una cuneta´

Ací teniu l'enllaç al vídeo de les intervencions de Camps i Luna

Amb bones paraules: bon dia tot el dia

Els parlants d'espanyol fan una cosa extraordinàriament curiosa: diuen buenos días només durant el matí. No tindria res d'estrany si la fórmula emprada fos buenas mañanas —com es fa en anglès (good morning) o en alemany (Guten Morgen)—, però no hi ha res que hagi de fer associar la paraula dia al matí, que només és una part del dia. Els altres idiomes que diuen bon dia, com el francès, l’italià, el mateix alemany i molts altres, diuen bon dia (bonjour, buon giorno, Guten Tag) mentre és de dia, ço és, mentre hi ha claror, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. La darrera vegada que un francès m'ha dit bon jour ha estat fa cosa d'un mes, era el capvespre i el rellotge —ho vaig mirar— deia 20.15.

Per què en català no fem com fan a la resta del món? Perquè un mal dia es va introduir a la nostra parla el castellanisme bones tardes, amb la qual cosa el bon dia va quedar restringit a l'ús durant el matí a la manera castellana.

No sé quan va entrar el lamentable castellanisme, però de la seva absència a la Catalunya del Nord deduesc que el fet és posterior al tractat dels Pirineus (1659). La fórmula per a saludar bones tardes, amb un plural que fa indiscutible el seu caràcter foraster, va entrar al sud dels Pirineus, tant en aquelles àrees on es troba el castellanisme tarda com en aquelles altres en què és inusitat. Perquè, digui el que digui Coromines, tarda és un castellanisme, com ho prova el fet que en català occidental és tarde. La grafia amb a final no és més que un procediment de camuflatge ortogràfic. Què es deia abans per a saludar després de dinar? Sens dubte bon dia, com a tots els països del voltant.

Bones tardes era una fórmula general a totes les terres del sud dels Pirineus fins a la conversió de l'intrús en el camuflat bona tarda, fet per analogia amb els singulars bon dia o bona nit, però, al cap i a la fi, tan castellanisme com la forma sense camuflar. Fabra va acceptar tarda al seu diccionari, segurament davant la falta d'un mot per a designar aquesta part del dia que ell trobàs fàcilment vehiculable al Principat. I, a més, a la mateixa entrada, com a exemple hi posa bona tarda! Però, segons les meves informacions, la difusió social de bona tarda al Principat la va començar Salvador Escamilla en els seus programes de ràdio, els primers en català, i l'han consumada la ràdio i la televisió de la Generalitat de Catalunya. Els constructors del model de llengua d'aquests mitjans, allunyat del projecte històric de descastellanitzar el català, hi estan aferrats com una pegellida. Al bona tarda i al seu model claudicant.

Per a acabar-ho d'adobar, al País Valencià s'ha difós la còpia regional equivalent —bona vesprada—, mancada de la més mínima tradició i historicitat. A Mallorca la persistència del bones tardes, beneïda per Moll —amb l'argument de val més un castellanisme que la gent diu que un altre que no diu ningú—, ha blocat tant el bona tarda, completament inusitat, com l'aparició d'un bon horabaixa o bon capvespre, tan artificiosos i falsos com si de cop algú es posàs a dir bon matí durant el matí. Durant la primera etapa (2005-2007), IB3 feia servir el bones tardes amb tota la impudicícia del món, un fet ara feliçment superat.

El camí encertat és promoure el bon dia tot el dia i suprimir totes les versions regionals del castellanisme bones tardes. A Mallorca ja hem començat amb peu ferm: dir bon dia durant tot el dia ja és el criteri oficial d'IB3, establit per la Universitat. A mesura que la gent ho vagi sentint durant l'horabaixa s'acabarà aquell doi de demanar "que no has dinat?".

Article de Gabriel Bibiloni

Dia Internacional de la Pau

Desarmament i no proliferació

El Dia Internacional de la Pau, que es celebra tots els anys cada 21 de setembre, és una crida mundial a la cessació del foc i a la no violència. Aquest any el Secretari General de les Nacions Unides està demanant als governs i als ciutadans que centren la seua atenció en el desarmament nuclear i la no proliferació.

El 13 de juny de 2009, el Secretari General Ban Ki-moon va llançar una campanya per mitjà de plataformes múltiples amb el lema Hem de desarmar-nos per a commemorar el conteo de 100 dies que culminaran en el Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre.

Durant els cent dies de la campanya, les Nacions Unides han creat consciència sobre els perills i els costos de les armes nuclears donant a conèixer diàriament una raó que explique per quina raó el desarmament nuclear i la no proliferació són tan fonamentals, per mitjà de Twitter i les xarxes socials Facebook i MySpace. S'han sumat a la campanya llançada pel secretari General, el Missatger de la Pau de les Nacions Unides Michael Douglas, qui des de 1998 ha estat un paladín de la causa del desarmament en nom de les Nacions Unides, i l'actor nord-americà Rainn Wilson, protagonista de la sèrie de TV The Office.

Qualsevol persona pot participar signant una Declaració per a donar suport la campanya del Secretari General destinada a alliberar al món de les armes nuclears, i oferint les seues pròpies raons per les quals hem de desarmar-nos en l'espai destinat per a això a continuació d'aquest text:

L'Assemblea General de les Nacions Unides va establir en 1981 el Dia Internacional de la Pau per a commemorar i enfortir els ideals de pau en cada nació i cada poble i entre ells.
Vint anys després, l'Assemblea General va decidir que el 21 de setembre de cada any es celebre un dia de cessació del foc i de no violència en tot el món i va convidar a tots els Estats Membres, a les organitzacions i a totes les persones a commemorar aquest dia, entre altres coses mitjançant l'educació i la sensibilització del públic, i a cooperar amb les Nacions Unides en l'establiment d'una cessació del foc a nivell mundial.

Signa


En Paterna es celebra hui este dia amb la lectura d'un manifest institucional per la pau a les 12 hores a l'entrada de l'Ajuntament.


Llig el manifest de Paterna

Carta d'una metgessa a la Ministra de Sanitat

Transcripció íntegra de la carta en castellà.
Per Mónica Lalanda

9 de septiembre de 2009

Señora ministra, le propongo que sea usted la primera española que se vacune contra la gripe A. De hecho, con este despropósito llamado autonomías, si se vacuna usted y toda la cartera de gente que nos gobierna en España, el grupo control sería lo suficientemente grande como para sentirnos todos más seguros.

Verá usted, le agradezco que me haya colocado a la cabeza de los grupos de riesgo y que tenga usted tantísimo interés en que no me coja la gripe. Entiendo que usted me necesita para que el sistema de salud no se colapse; sin embargo, es una gran pena que al igual que usted se preocupa por mi salud y de repente me valore como un bien nacional, no se preocupe por mi situación laboral. La invito a que venga a ver mi contrato o el del resto de los médicos en este país. La gran mayoría trabajamos con contratos que en el resto de la Europa antigua serían una vergüenza.

Señora ministra, yo no me voy a vacunar. El virus no ha acabado de mutar y a partir de la última mutación deberían pasar seis u ocho meses para elaborar susodicha vacuna. Es decir, la vacuna que nos proponen no puede ser efectiva. En cuanto a su seguridad, ya tenemos la experiencia de vacunas para la gripe fabricadas con prisas; se usan adyuvantes peligrosos para poder poner menor cantidad de virus. Francamente, yo prefiero tener mocos tres días que sufrir un Guillain-Barré.

Señora ministra, a mí no me gusta ser un conejo de indias. El Centro de Prevención y Control de Enfermedades de la UE "espera a saber cuáles son los efectos de la vacuna en los adultos sanos para detectar posibles consecuencias adversas".

Mire usted, casi que no. Prefiero que se la ponga usted y me lo cuenta.

Señora ministra, se les está marchando el asunto de las manos. Está ya más que claro que este virus, aunque muy contagioso, es muy poco agresivo y más del 95% de los casos cursa de manera leve. Se espera un máximo de 500 fallecimientos frente a los 1500 a 3000 que provoca la gripe tradicional.

Mientras tanto, usted está permitiendo un despilfarro de recursos inaceptable. Muchos hospitales en el país están siendo objeto de cambios arquitectónicos absurdos e innecesarios para prepararse para una hecatombe que ya sabemos no va a ocurrir. Se han gastado ustedes 333 millones de euros en esta pandemia de color y fantasía. La letalidad del virus es del 0.018%, francamente irrisoria.

Señora ministra, déjeme que le recuerde que la gripe A ha matado de momento a 23 personas y que tiene una tasa de incidencia de 40-50 casos por semana y 100.000 habitantes. Sin embargo, el tabaco produce en España 40.000 muertes al año y 6.000 por tabaquismo pasivo. Eso sí que es una pandemia, pero usted prefiere ignorarla. Es un tema menos atractivo y que le crearía multitud de enemigos. De los 447 muertos en las carreteras españolas en 2008, ni hablamos, que no es de su cartera.

Señora ministra, explíqueme por qué tiene usted el Tamiflú bajo custodia del ejército. La eficacia de los antivirales en esta gripe es dudosa y de cualquier manera lo único que hace es reducir en un ratito la duración de los síntomas y con efectos secundarios no despreciables. Cualquiera diría que guarda usted bajo siete llaves la cura contra el cáncer o la peste bubónica. Ponga el fármaco en las farmacias que es donde debe estar y déjese de fantasías más propias de Hollywood. Alternativamente, haga algo sobre la patente del osetalmivir y permita que lo fabriquen otras compañías farmacéuticas, así no hay agobios de restricciones.

Señora ministra, las previsiones de la Organización Mundial de la Salud ya se han patinado en ocasiones anteriores. Cuando la gripe aviar, predijeron 150 millones de muertos que al final quedaron en 262 fallecimientos. Se han vuelto a equivocar, no importa. Lo importante es parar la locura en la que estamos montados y esa, señora Jiménez, es responsabilidad suya.

Señora ministra, aquí una es una cínica por naturaleza. Demasiada gente se lleva tajada en este asunto. No sólo los fabricantes de las vacunas y los antivirus sino los que hacen las mascarillas, los de la vitamina C , los del bífidus activo, los fabricantes de ventiladores artificiales y pulsioxímetros, los de los pañuelos desechables, los productos de desinfección de manos, hasta los presos con enfermedades incurables que quieren aprovechar para marcharse a casa. Sin embargo, no me negará tampoco que la pantalla de humo les ha venido al pelo a su gobierno ahora que la crisis sigue su marcha, el desempleo tiene niveles históricos, nos suben
los impuestos, sube el IRPF y baja el PIB. Una casualidad, supongo.

Señora ministra, una cosilla más. Si tengo que ver muchas más fotos suyas a media página con mirada astuta, trajes sexis y poses de modelo... ¡me va a dar algo!

Mónica Lalanda ha passat els últims 16 anys a Anglaterra, la majoria com metge d'urgències en Leeds (West Yorkshire). En l'actualitat treballa en la unitat d'urgències de l'Hospital General de Segòvia, participa en diverses publicacions angleses i també il·lustra llibres i revistes amb vinyetes mèdiques.

Els treballs per a la comunitat i l’església

Fa mesos una veïna de la Canyada es va trobar mentre passejava que hi havia gent pintant l’església de la Canyada. Aquestes persones estaven fent treballs en benefici de la comunitat (TBC) però no depenien de l'Ajuntament sinó d'una associació vinculada a l'església.

Estes associacions poden conveniar directament amb entitats penitenciàries. En Paterna els TBC han de fer-los les associacions mitjançant este tipus de convenis perquè, com ja va denunciar Compromís per Paterna, els veïns i veïnes de Paterna que han de fer treballs en benefici de la comunitat per a redimir la pena, han de realitzar-los a València. L’Ajuntament de Paterna tenia un conveni amb l'administració de justícia per a que els penats feren els TBC a Paterna, però en un moment donat va desvincular-se del conveni per “dificultat del seu compliment en existir poques places on complir les penes així com la falta de personal per al seu correcte seguiment, a pesar que el nombre de sentències que condemnen estos treballs s’havien incrementat”. D’aquesta manera el nostre municipi esta deixant escapar recursos propis que poden ser beneficiosos per a la ciutadania.

En qualsevol cas, el tema dels TBC a favor de l’església és certament polèmic. Com a exemple d’esta controvèrsia hem volgut transcriure literalment una opinió que ens ha fet arribar un veí de Paterna:

Els convenis s'estableixen per al compliment de l'objecte social específic de l’associació que els demana. Per exemple, al cas de Cáritas el conveni s’establiria per al seu objecte social i no de la seua organització matriu, l'església catòlica. Evidentment Cáritas no te com a finalitat el manteniment del patrimoni artísticament no catalogat de l'església catòlica, com ara el temple de La Canyada, per més coneguda, òbvia, intensa i fluida que siga la relació que manté amb la jerarquia d'esta confessió. I deuria de ser Cáritas qui fora fidel a la finalitat dels convenis, perquè la pròpia església catòlica no té un historial massa escrupolós en els procediments d'obtenció de recursos, bens i serveis a baix cost.

Crec també que amb els treballs en benefici de la comunitat pot passar el mateix que amb la prestació social substitutòria que havien de fer els objectors abans de la supressió del servei militar obligatori. Diríem que va morir d'èxit, perquè la quantitat de joves que s’acolliren a esta opció, va ser molt més gran que la capacitat per a organitzar-la. Especialment en una societat no anglosaxona com la nostra, en la qual les activitats reglades de benefici social tenen tan poca tradició cultural. Finalment morí el servei militar obligatori i de retruc la prestació social substitutòria.

Les causes, segurament foren la impossibilitat d'organitzar la gran "oferta de treball social substitutori", un exèrcit sobredimensionat que es gastava en gorres, botes i ranxo el que sembla que havia de gastar-se en tecnologia i un descrèdit social de la professió militar al seu nivell bàsic, que fins i tot ara dificulta cobrir les ofertes laborals retribuïdes al seu sí.

I per últim: quan toque pintar les mesquites, sinagogues o salons del regne també hi aniran ciutadans en compliment dels seus treballs per la comunitat? On està el límit? Atenció, perquè sembla que el futbol és la religió amb més adeptes i podria ser que els treballs en benefici de la comunitat aconseguiren acabar l'estadi del València, millor que les tracamandangues financeres dels seus dirigents. De més verdes en maduren.

L'error de les receptes econòmiques liberals

De Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra

Publicat en el diari digital el PLURAL, 14 d'agost de 2009



Capitalismo popular - Josep Renau

Aquest article qüestiona la postura liberal, àmpliament promoguda en els mitjans d'informació i persuasió espanyols, que atribuïx l'elevat atur a Espanya a una excessiva regulació del mercat de treball. Assenyala que l'evidència existent tant a Espanya, com en EUA (el punt de referència dels autors liberals) no avala tal tesi.

Llegir article complet publicat íntegrament en castellà