Amb bones paraules: bon dia tot el dia

Els parlants d'espanyol fan una cosa extraordinàriament curiosa: diuen buenos días només durant el matí. No tindria res d'estrany si la fórmula emprada fos buenas mañanas —com es fa en anglès (good morning) o en alemany (Guten Morgen)—, però no hi ha res que hagi de fer associar la paraula dia al matí, que només és una part del dia. Els altres idiomes que diuen bon dia, com el francès, l’italià, el mateix alemany i molts altres, diuen bon dia (bonjour, buon giorno, Guten Tag) mentre és de dia, ço és, mentre hi ha claror, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. La darrera vegada que un francès m'ha dit bon jour ha estat fa cosa d'un mes, era el capvespre i el rellotge —ho vaig mirar— deia 20.15.

Per què en català no fem com fan a la resta del món? Perquè un mal dia es va introduir a la nostra parla el castellanisme bones tardes, amb la qual cosa el bon dia va quedar restringit a l'ús durant el matí a la manera castellana.

No sé quan va entrar el lamentable castellanisme, però de la seva absència a la Catalunya del Nord deduesc que el fet és posterior al tractat dels Pirineus (1659). La fórmula per a saludar bones tardes, amb un plural que fa indiscutible el seu caràcter foraster, va entrar al sud dels Pirineus, tant en aquelles àrees on es troba el castellanisme tarda com en aquelles altres en què és inusitat. Perquè, digui el que digui Coromines, tarda és un castellanisme, com ho prova el fet que en català occidental és tarde. La grafia amb a final no és més que un procediment de camuflatge ortogràfic. Què es deia abans per a saludar després de dinar? Sens dubte bon dia, com a tots els països del voltant.

Bones tardes era una fórmula general a totes les terres del sud dels Pirineus fins a la conversió de l'intrús en el camuflat bona tarda, fet per analogia amb els singulars bon dia o bona nit, però, al cap i a la fi, tan castellanisme com la forma sense camuflar. Fabra va acceptar tarda al seu diccionari, segurament davant la falta d'un mot per a designar aquesta part del dia que ell trobàs fàcilment vehiculable al Principat. I, a més, a la mateixa entrada, com a exemple hi posa bona tarda! Però, segons les meves informacions, la difusió social de bona tarda al Principat la va començar Salvador Escamilla en els seus programes de ràdio, els primers en català, i l'han consumada la ràdio i la televisió de la Generalitat de Catalunya. Els constructors del model de llengua d'aquests mitjans, allunyat del projecte històric de descastellanitzar el català, hi estan aferrats com una pegellida. Al bona tarda i al seu model claudicant.

Per a acabar-ho d'adobar, al País Valencià s'ha difós la còpia regional equivalent —bona vesprada—, mancada de la més mínima tradició i historicitat. A Mallorca la persistència del bones tardes, beneïda per Moll —amb l'argument de val més un castellanisme que la gent diu que un altre que no diu ningú—, ha blocat tant el bona tarda, completament inusitat, com l'aparició d'un bon horabaixa o bon capvespre, tan artificiosos i falsos com si de cop algú es posàs a dir bon matí durant el matí. Durant la primera etapa (2005-2007), IB3 feia servir el bones tardes amb tota la impudicícia del món, un fet ara feliçment superat.

El camí encertat és promoure el bon dia tot el dia i suprimir totes les versions regionals del castellanisme bones tardes. A Mallorca ja hem començat amb peu ferm: dir bon dia durant tot el dia ja és el criteri oficial d'IB3, establit per la Universitat. A mesura que la gent ho vagi sentint durant l'horabaixa s'acabarà aquell doi de demanar "que no has dinat?".

Article de Gabriel Bibiloni