Els treballs per a la comunitat i l’església

Fa mesos una veïna de la Canyada es va trobar mentre passejava que hi havia gent pintant l’església de la Canyada. Aquestes persones estaven fent treballs en benefici de la comunitat (TBC) però no depenien de l'Ajuntament sinó d'una associació vinculada a l'església.

Estes associacions poden conveniar directament amb entitats penitenciàries. En Paterna els TBC han de fer-los les associacions mitjançant este tipus de convenis perquè, com ja va denunciar Compromís per Paterna, els veïns i veïnes de Paterna que han de fer treballs en benefici de la comunitat per a redimir la pena, han de realitzar-los a València. L’Ajuntament de Paterna tenia un conveni amb l'administració de justícia per a que els penats feren els TBC a Paterna, però en un moment donat va desvincular-se del conveni per “dificultat del seu compliment en existir poques places on complir les penes així com la falta de personal per al seu correcte seguiment, a pesar que el nombre de sentències que condemnen estos treballs s’havien incrementat”. D’aquesta manera el nostre municipi esta deixant escapar recursos propis que poden ser beneficiosos per a la ciutadania.

En qualsevol cas, el tema dels TBC a favor de l’església és certament polèmic. Com a exemple d’esta controvèrsia hem volgut transcriure literalment una opinió que ens ha fet arribar un veí de Paterna:

Els convenis s'estableixen per al compliment de l'objecte social específic de l’associació que els demana. Per exemple, al cas de Cáritas el conveni s’establiria per al seu objecte social i no de la seua organització matriu, l'església catòlica. Evidentment Cáritas no te com a finalitat el manteniment del patrimoni artísticament no catalogat de l'església catòlica, com ara el temple de La Canyada, per més coneguda, òbvia, intensa i fluida que siga la relació que manté amb la jerarquia d'esta confessió. I deuria de ser Cáritas qui fora fidel a la finalitat dels convenis, perquè la pròpia església catòlica no té un historial massa escrupolós en els procediments d'obtenció de recursos, bens i serveis a baix cost.

Crec també que amb els treballs en benefici de la comunitat pot passar el mateix que amb la prestació social substitutòria que havien de fer els objectors abans de la supressió del servei militar obligatori. Diríem que va morir d'èxit, perquè la quantitat de joves que s’acolliren a esta opció, va ser molt més gran que la capacitat per a organitzar-la. Especialment en una societat no anglosaxona com la nostra, en la qual les activitats reglades de benefici social tenen tan poca tradició cultural. Finalment morí el servei militar obligatori i de retruc la prestació social substitutòria.

Les causes, segurament foren la impossibilitat d'organitzar la gran "oferta de treball social substitutori", un exèrcit sobredimensionat que es gastava en gorres, botes i ranxo el que sembla que havia de gastar-se en tecnologia i un descrèdit social de la professió militar al seu nivell bàsic, que fins i tot ara dificulta cobrir les ofertes laborals retribuïdes al seu sí.

I per últim: quan toque pintar les mesquites, sinagogues o salons del regne també hi aniran ciutadans en compliment dels seus treballs per la comunitat? On està el límit? Atenció, perquè sembla que el futbol és la religió amb més adeptes i podria ser que els treballs en benefici de la comunitat aconseguiren acabar l'estadi del València, millor que les tracamandangues financeres dels seus dirigents. De més verdes en maduren.