Així mateix en la PNLL de Compromís “s’insta al Consell per tal que es dirigisca al Govern d’Espanya i al Tribunal Suprem i sol·licite l’anul·lació del Consell de Guerra Sumaríssim 20.001 i de la seua sentència, que va condemnar a mort a tan insigne valencià”.
És el moment de què Corts Valencianes ajuden a fer justícia històrica i rehabilitar la memòria d’un dels valencians més il·lustres i del qual ens sentim orgullosos com a poble.
En acabar la guerra civil Miguel Hernández i desenes de milers de demòcrates més van ser sentenciats en judicis sumaríssims que no superaven la menor garantia d’imparcialitat ni de rigor jurídic i que simplement servien d’instrument de depuració política i d’eliminació física de les persones que havien lluitat per la llibertat, la democràcia i la legalitat republicana. Miguel Hernández, en aquest context, va ser detingut en el seu poble, Orihuela, el 1940 i va ser condemnat a mort en una pantomima jurídica. En la presó d’Alacant cau malalt i, després de moltes penúries, mor en la infermeria, sense ni tan sols traslladar-lo a l’hospital, dos anys després abandonat, sol i trist. El delicte que va cometre va ser posar-se del costat de la llibertat, la legalitat i la democràcia, i aquest delicte no li va ser perdonat pels feixistes sublevats. Ara, quan s’aproxima el centenari del naixement del poeta, la família ha demanat l’anul·lació del judici que el va condemna per poder restituir la dignitat que se li van intentar arrebatar. No es tracta, per tant, duna qüestió simbòlica, sinó d’una qüestió jurídica. La Democràcia espanyola ha d’honrar les persones que, com Miguel Hernández, donaren la seua vida, en el sentit literal, per defensar, fa 60 anys, un règim de llibertat similar al que gaudim ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada