AL·LEGACIONS DE COMPROMÍS PER PATERNA A LES SOCIETATS D’ECONOMIA MIXTA (SEM I I SEM II) I SOCIETAT MERCANTIL LOCAL
Al·legacions a les societats SEM I i SEM II
Ampliació del termini d’al·legacions
Les empreses que es plantegen crear suposaran un canvi molt important de l’estructura organitzativa i financera de l’Ajuntament de Paterna. Els canvis proposats tenen un abast de diverses legislatures i comportaran una reorganització de l’Ajuntament. Per això considerem imprescindible que tant els grups municipals com els sindicats i el moviment ciutadà i associatiu de Paterna puga estudiar el projecte presentat amb el temps suficient. Per tant, sol·licitem que el termini per a presentar al·legacions siga de dos mesos naturals.
Hipòtesi de treball i justificació de despeses
Hem observat que no consta en l’expedient de les dos empreses una hipòtesi de treball ni una justificació de les despeses. Caldria que estos dos aspectes constaren en les memòries per a poder-los avaluar.
Estudi del nivell d’inversions
Tampoc consta en l’expedient cap estudi del nivell d’inversions en cap de les dos empreses. Caldria que este aspecte constara en les memòries per a poder-lo avaluar.
Ingressos i despeses en períodes massa dilatats
Quan s’avaluen els ingressos i les despeses de les diverses empreses s’utilitzen períodes temporals excessivament dilatats, que poden estar sotmesos a conjuntures diferents. Considerem que cal afinar més i fer previsions a uns terminis més reduïts i, per tant, més realistes, per a reduir incerteses.
Sobre la constitució de les dos empreses mixtes
En l’article 3 dels estatuts de les dos societats se fixa un període de durada de la societat de 25 anys. En els dos casos ens pareix excessiu, però especialment en el cas de la SEM II no veiem que tinga cap sentit, ja que una societat de gestió com esta no té immobilitazats a amortitzar. Volem que ens expliquen per quina raó el poble de Paterna s’ha de comprometre amb una empresa centrada en la gestió d’un servei als seus ciutadans per un període de 25 anys.
A més, ens sorgix un dubte: si la TIR (taxa interna de retorn de la inversió) és de 40 anys en la construcció de pàrquings, de centres per a majors i d’instal·lacions esportives, i de 33 anys en el cas d’escoles infantils, significa que estes empreses estaran hipotecades i, per tant, els ajuntaments successius, també, pels anys mencionats. Volem saber si han estudiat –i a quina conclusió han arribat–, les repercussions jurídiques i econòmiques que tindria per a l’Ajuntament de Paterna la possible desaparició del soci empresarial de l’Ajuntament en el cas de la SEM I.
De quina manera les Societats d’Economia Mixta estaran subordinades a la Societat Mercantil Local? Quins organismes de la Societat Mercantil Local coordinaran les societats d’economia mixta?
Criteris de selecció dels socis privats
En la memòria no s’explica com se seleccionarà el soci tecnològic, és a dir, no estan especificats els criteris de selecció de les empreses que treballaran conjuntament amb l’Ajuntament en la SEM I i la SEM II. Considerem que cal que els criteris consten en la memòria per a poder analitzar-los i donar la nostra opinió.
Participació ciutadana
Considerem imprescindible que s’especifique en la memòria de quina manera el moviment ciutadà, i especialment els organismes municipals recollits en la carta de participació ciutadana, podran expressar les seues opinions i propostes en relació al funcionament dels serveis que gestionarà la SEM II.
Pressupostos participatius
La societat d’economia mixta SEM I assumirà una sèrie d’inversions que ara realitza l’Ajuntament directament mitjançant adjudicació a empreses privades a través de concurs. Segons com es faça l’elaboració dels pressupostos generals de l’Ajuntament, cap la possibilitat que el capítol d’inversions es veja molt reduït. Atés que les quantitats per a les inversions del pressupost participatiu suposen el 30 per cent del pressupost d’inversions, què pensa fer el govern municipal si este capítol es redueix dràsticament? Com garantirà una quantitat suficient perquè la ciutadania puga continuar decidint directament els projectes prioritaris dels seus barris?
Justificació de l’elecció de la fórmula d’empreses d’economia mixta
En la pàgina 2 de la SEM I i la SEM II, en el primer paràgraf, es diu literalment "junto con la necesidad de cierto control por parte del Ayuntamiento y que los beneficios de la colaboración público privada redunden en el mismo, se ha considerado conveniente plantear una fórmula intermedia entre la concesión a una empresa privada y la gestión directa por parte del Ayuntamiento". En primer lloc, ens produeix certa inquietud precisament l’expresió "cierto control por parte del Ayuntamiento", ja que si es proposa una empresa amb capital majoritàriament municipal, l’Ajuntament haurà d’exercir un control exhaustiu de les activitats de l’empresa. Per tant, considerem que caldria llevar l’expressió "cierto".
D’altra banda, creiem que la decisió que ha pres l’equip de govern de formar una empresa d’economia mixta no està fonamentada en el text, ja que només es diu que "se ha considerado conveniente". Esta conveniència, a què es deu? És conveniència econòmica, política, ideològica? En quines dades i plantejaments es basa per a arribar a la conclusió de crear una empresa d’estes característiques? No considerem que l’explicació es done en els punts 2.2.2, 2.2.3 i 2.2.4, ja que en el punt 2.2.2 es fa una fonamentació constitucional i legal de l’opció triada, en el punt següent s’expliquen simplement els diferents tipus de gestió municipal i en el 2.2.4 s’expliquen les característiques d’una societat d’economia mixta, però a partir d’una elecció prèvia, d’una elecció entre les huit possibles, tal com es descriu en el punt 2.2.3. Per tant, considerem imprescindible una fonamentació detallada i seriosa dels beneficis d’esta opció respecte de les altres alternatives. Creiem que una elecció com la que s’ha fet ha d’estar més fonamentada, i si ho està, que eixa fonamentació conste en la memòria. Per tant demanem que amplien la memòria en este punt amb les explicacions sol·licitades.
La SUMPA dins de l’organigrama
En el punt 3.2.2 de la SEM I, quan s’anomenen els aspectes de l’objecte social, s’especifica en l’apartat 3), "la construcció, manteniment, conservació, gestió i explotació de vivendes". Quina part de la gestió correspondrà a la SUMPA, i quina a la Societat d’Economia Mixta? Tot i que la SUMPA és una empresa municipal urbanística, i no constructora, creiem que en el text hauria de constar de quina manera es vincularien les activitats de les dos empreses mixtes i de la SUMPA, tant pel que fa a comeses (cometidos) com a vinculació orgànica.
Consell d’administració
En el projecte d’estatuts de les dos societats, concretament en l’article 13, on posa, "El Consell d’Administració estarà format per [ONZE] membres, dels quals sis seran designats per la Junta General a proposta de l’Exm. Ajuntament de Paterna", proposem que es modifique per "El Consell d’Administració estarà format per [TRETZE] membres, dels quals set seran designats per la Junta General a proposta de l’Exm. Ajuntament de Paterna. Estaran representats en el Consell d’Administració cada un dels grups polítics de l’Ajuntament de Paterna. La representació serà proporcional i sempre garantint que estiguen representats tots els grups polítics municipals". En la proposta hem ampliat en dos el nombre de consellers perquè considerem que així és pot garantir millor que estiguen representats tots els grups municipals que puguen anar formant part dels diversos consistoris. Precisament la participació en el consell d’administració de tots els grups polítics municipals ens sembla imprescindible per a garantir un control més efectiu i més democràtic del funcionament de les societats.
Gerència
En l’article 20 dels estatuts de les dos societats s’especifica que serà nomenada pel Consell d’Administració, però creiem que és necessari afegir a este article una sèrie de criteris objectius que hauran de complir els candidats a la gerència: provada experiència en càrrecs de semblant naturalesa, professionalitat, qualificació acadèmica, i altres que es consideren imprescindibles. A més, caldria que també constara en els estatuts que es crearà una comissió en la qual estaran presents representants de tots els grups polítics municipals per a seleccionar els perfils més adequats.
Energies renovables
En el punt 4.2. de la SEM I, hipòtesis de serveis, no s’especifica cap iniciativa relacionada amb la potenciació de les energies renovables, ni mesures d’estalvi i eficiència energètica. De fet, l’annex no especifica res sobre este punt. Pensem que és una omissió molt greu, ja que el pla al qual al·ludeix la memòria acaba en 2010 i a Paterna s’ha fet molt poc en aquest camp. A més, tenint en compte: 1. la moció aprovada pel Ple de l’Ajuntament de Paterna sobre l’adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigues del Clima, 2. la nova normativa per a instal·lació de captadors solars per a aigua calenta en noves construccions i rehabilitació d’edificis, i 3. el fet que Paterna té un dels polígons industrials més grans d’Europa, és molt important fer una planificació per a potenciar les energies renovables al conjunt del municipi, com també els sistemes d’estalvi i eficiència energètica tant en les vivendes com en les empreses de serveis i les indústries del municipi. Per tant, demanem que la memòria incloga una planificació del desenvolupament previst d’estes accions en les bases economicofinanceres.
Aigua
En la pàgina 33 de la SEM I, en el punt 6 "Servei públic d’abastiment i depuració d’aigües i recollida, tractament i aprofitament de residus a Paterna", creiem que no queda clar què es vol dir quan es parla que "l’Ajuntament de Paterna adoptarà les mesures legals dirigides a la recuperació d’estos serveis públics que actualment estan sent objecte de gestió indirecta a través de diverses modalitats". Cal que el text explique més clarament quina és la pretensió de l’Ajuntament en este tema.
Règim de personal
Considerem imprescindible que la memòria especifique que els funcionaris que treballen en les empreses mantindran els seus drets laborals i socials a tots els nivells.
Pel que fa a les plantilles de les empreses mixtes, creiem que és absolutament insuficient l’expressió "des d’estes premisses, serà seleccionat el personal laboral encarregat de cada un dels servicis que la societat d’economia mixta abordarà". És normal que en una empresa mixta el consell d’administració contracte el personal, però és necessari que s’especifiquen els criteris i qui farà la selecció prèvia. En unes empreses amb majoria de capital públic, el consell d’administració hauria de delegar en una comissió que fera una selecció prèvia. Per tant, aquest punt hauria de redactar-se de la manera següent: "des d’estes premisses, serà seleccionat el personal laboral encarregat de cada un dels servicis que la societat d’economia mixta abordarà. El Consell d’Administració delegarà en una comissió o comissions que seleccionaran el personal formada (o formades) en la proporció 49% soci privat – 51% Ajuntament, en què estaran representats tots els grups municipals, en la mateixa proporció que el Consell d’Administració, i els sindicats més representatius. La comissió seleccionarà el personal partint d’uns criteris objectius: qualificació professional i/o acadèmica, experiència en llocs similars, etc., i es podran realitzar proves per a seleccionar les persones candidates. Es crearan borses de treball per a anar cobrint tant les vacants com els nous requeriments de personal". D’altra banda, ens pareix molt important que estes empreses donen prioritat en la contractació a les persones empadronades a Paterna. Esta qüestió tampoc està present en les memòries i caldria fer-la constar.
Construcció, gestió i explotació de centres assistencials per a majors
Considerem que la construcció d’estos centres suposarà una gran hipoteca per a les arques municipals. La nostra opció és que la Generalitat assumisca la construcció d’estos centres i que l’Ajuntament aporte els solars, tal com es fa en els centres escolars públics. La Generalitat té més recursos econòmics per a assumir uns projectes com els que es pretenen dur a terme. No obstant això, anem a analitzar el projecte que presenta el govern municipal perquè creiem que, si es realitza tal com està concebut, no servirà per a donar servei a les persones majors del municipi, especialment a les de rendes baixes que l’oferta pública ha de cobrir.
En el projecte de gestió i explotació especificat en la pàgina 34 de la SEM II observem el següent: a) Una residència de 70 places per a residència de les quals 50 seran de renda lliure a 2.200 euros mensuals. Les 20 restants seran concertades, i el seu preu serà de 1.436 euros. El mateix passa amb els centres de dia, incloses les places de centre de dia de la residència. Segons la memòria "s’ha previst una oferta de 35 places cada una, de les quals el 20% seran concertades i el 80% s’explotaran lliurement". Els preus del centre de dia lliures són de 1.100 euros i els concertats de 879. Tenim, per tant, la paradoxa que una empresa amb majoria de capital públic, és a dir, pagat amb els impostos de tota la ciutadania de Paterna, oferix majoritàriament places lliures a uns preus de qualsevol residència privada que la majoria de les famílies veïnes de Paterna no poden pagar. A més, les restants no són públiques sinó concertades, cosa que significa que caldrà que les persones que puguen obtindre plaça accedisquen a un bonoresidència per a poder pagar uns preus més assequibles. En definitiva, del total de places oferides només 20 places en la residència i 35 places entre tots els centres de dia es podran concertar.
Arribats a este punt, cal recordar que a Paterna hi ha una llarga llista d’espera de persones amb baixos ingressos per a entrar en residències, que no es cobrirà amb el projecte del govern municipal. D’una banda perquè la majoria de les places oferides seran lliures, però encara que la majoria o la totalitat foren concertades, considerem que el millor sistema de gestió és la gestió pública directa, és a dir, que la Generalitat assumisca la gestió dels centres i que les places siguen oferides com a places públiques. Este sistema té dos beneficis fonamentals: d’una banda que els preus són més baixos que les concertades, i d’altra que l’atenció a les persones té molta més qualitat: no s’escatima en personal, ja que la ratio de personal per resident és més reduïda que en les privades; ni tampoc en material, ni en higiene, ni en la qualitat del menjar, etc.
Per tot el que hem exposat, demanem que ens expliquen per quina raó la majoria de l’oferta de places serà lliure, igual que les residències privades, si la majoria de diners invertit serà públic, i per què la Generalitat no podria assumir la gestió d’estos centres.
En el punt 4.4 de la SEM I, construcció de centres assistencials per a majors, s’especifiquen les inversions, però hem observat que no apareix la inversió d’adquisició de solars. Com es realitzarà? Per compra? Per excedents urbanístics? Com repercutirà en el cost final? Si el 51% que ha d’aportar l’ajuntament ha de ser totalment o en part via solars, creiem que caldria que constara en la memòria.
D’altra banda, volem afegir una matisació pel que fa a la construcció dels centres. Tot i que la nostra opció és que la Generalitat n’assumisca la construcció, es podria considerar que l’empresa SEM I els construïra sempre que la Generalitat estiguera disposada a pagar el lloguer d’estos centres. Esta seria la manera d’anar recuperant la inversió. Volem saber si han considerat esta possibilitat i si és així, per què l’han rebutjat. Però, pel que fa a la gestió, hauria de ser pública ineludiblement pels motius mencionats adés.
Construcció i gestió d’escoles infantils
L’educació infantil és una etapa educativa especialment important en el desenvolupament humà. Fa poc de temps que se li ha donat la valoració que mereix, i per això és l’etapa educativa que s’està incorporant amb més retard a l’oferta educativa pública. La vigent llei d’educació planteja la necessitat d’anar eixamplant l’oferta de places públiques d’educació infantil, i és per això que el govern central ha aprovat un decret que obri una línia de subvenció per a la construcció i manteniment de centres públics al 50% amb les comunitats autònomes. D’esta manera, els centres infantils seran construïts amb el finançament conjunt de l’estat i de cada comunitat autònoma. Hi ha comunitats autònomes que ja han establit contactes amb el govern central per a iniciar la construcció de centres infantils. Considerem fonamental que la Generalitat Valenciana faça el mateix: que òbriga un diàleg amb el Govern Central per a planificar conjuntament la construcció al 50% de les escoles infantils necessàries. Des d’esta perspectiva, el projecte de construir escoles infantils que planteja la SEM I hauria de quedar supeditat a este projecte que, sens dubte, podrà servir per a dotar el municipi d’una bona xarxa d’escoles infantils públiques.
Passant a analitzar el projecte que proposen, veiem que el preu que haurà de pagar cada família serà de 106 euros (després de descomptar la subvenció), més 98 euros del menjar. Considerem que caldria explorar la possibilitat de construcció i gestió municipal de les escoles infantils, tal com existixen en altres pobles de la comarca de l’Horta. Suposem que vostés han estudiat esta possibilitat i sol·licitem que especifiquen en la memòria per què han elegit l’opció presentada amb una valoració social i econòmica.
D’altra banda, i dins de la lògica que proposen de construcció por la empresa mixta SEM I voldríem saber si han considerat la possibilitat de fer una concessió de la gestió de les escoles infantils a l’empresa explotadora per un període de temps i que després la propietat revertisca íntegrament al municipi.
Pel que fa a la construcció de les escoles, en el balanç econòmic no apareix el cost dels solars. Caldria que aquest apartat estiguera especificat perquè pot modificar els terminis de retorn de la inversió. Si el 51% que aportarà l’Ajuntament serà totalment o parcialment via solars, creiem que cal que estiga especificat en la memòria.
Construcció i gestió d’instal·lacions esportives
En l’apartat d’ingressos d’explotació de la SEM II es parla del pagament d’una quota mensual i de l’accés lliure a determinades instal·lacions. Considerem necessari que en la memòria s’especifique a quines instal·lacions es podrà tindre accés lliure i si per accés lliure s’entén el pagament d’un import cada vegada que s’use la instal·lació.
En l’apartat d’ingressos d’explotació de la SEM II s’explica que es crearà la figura de soci amb una quota mensual de 35 euros, enfront de la de pagament per activitats. Intuïm que la nova modalitat proposada pot perjudicar molts usuaris actuals i potencials de les instal·lacions, que majoritàriament utilitzen els poliesportius per a realitzar una activitat, i paguen, en conseqüència, al voltant de 30 euros al trimestre. Si, tal com especifiquen en el quadre de la pàgina 46, tota una sèrie d’activitats, com balneari, piscines lúdiques, hípica o golf no estaran disponibles per als socis i caldrà que estos les paguen a banda (amb un descompte del 30 per cent), la quota de socis hauria de ser molt més mòdica, o combinar la modalitat de soci amb la d’activitats, per a continuar donant un servei assequible d’activitats bàsiques (per exemple, gimnàstica de manteniment o correctiva) a una bona part de la població que no es pot permetre pagar quotes més elevades que les que es paguen actualment. Volem saber si han estudiat esta possibilitat i, en cas d’haver-ho fet, per què no la han considerat en el seu projecte.
D’altra banda, per a la instal·lació de nous serveis esportius, considerem que seria positiu que prèviament l’Ajuntament faça un sondeig a la població per a instal·lar aquells aparells i serveis nous que més demanda puguen tindre. Pensem que la participació ciutadana ha d’estar integrada en el funcionament normal de l’ajuntament, i per tant també d’esta empresa que pretén donar serveis als ciutadans partint de les seues necessitats.
Construcció de vivendes
En el punt 4.7 de la SEM I, construcció de vivendes, s’especifiquen 1.123 vivendes fins a l’any 2013. A més, a partir de 2014, la construcció de 300 vivendes anuals.
Quantes vivendes es preveuen de renda lliure i quantes protegides?
Suposem que les vivendes s’executaran d’acord amb el PGOU, però tot i així considerem que és imprescindible que s’aporte una previsió, juntament amb els terminis d’execució, de les zones on s’ubicaran les vivendes i, per tant, del grau d’execució del PGOU.
Les 300 vivendes a partir de l’any 2014 fins a quan seran?
Considerem que el PGOU vigent de 1990 era un pla excessivament expansionista que ha portat a fer una ciutat bastant dispersa, amb barris molt distanciats i, per tant, amb molts requeriments de serveis per a cada barri que fan molt difícil la gestió municipal. Pensem que cal frenar esta tendència i reconduir l’evolució de la trama urbana cap a una ciutat més compacta. En aquest context i pensant en el creixement vegetatiu de Paterna, creiem que no cal expandir més les zones urbanes, que és imprescindible ralentitzar el ritme d’execució del pla general i orientar l’actuació d’esta empresa cap a la rehabilitació de vivendes més que cap a la construcció d’obra nova. Si volem fer de Paterna una ciutat sostenible, és l’opció que recomana la Unió Europea per a fer urbanisme sostenible en les ciutats.
Al·legacions a la Societat Mercantil Local
Ampliació del termini d’al·legacions
Les empreses que es plantegen crear suposaran un canvi molt important de l’estructura organitzativa i financera de l’Ajuntament de Paterna. Els canvis proposats tenen un abast de diverses legislatures i comportaran una reorganització de l’Ajuntament. Per això considerem imprescindible que tant els grups municipals com els sindicats i el moviment ciutadà i associatiu de Paterna puga estudiar el projecte presentat amb el temps suficient. Per tant, sol·licitem que el termini per a presentar al·legacions siga de dos mesos naturals.
Hipòtesi de treball i justificació de despeses
Hem observat que no consta en l’expedient de les dos empreses una hipòtesi de treball ni una justificació de les despeses. Caldria que estos dos aspectes constaren en les memòries per a poder-los avaluar.
Estudi del nivell d’inversions
Tampoc consta en l’expedient cap estudi del nivell d’inversions en cap de les dos empreses. Caldria que este aspecte constara en les memòries per a poder-lo avaluar.
Ingressos i despeses en períodes massa dilatats
Quan s’avaluen els ingressos i les despeses de les diverses empreses s’utilitzen períodes temporals excessivament dilatats, que poden estar sotmesos a conjuntures diferents. Considerem que cal afinar més i fer previsions a uns terminis més reduïts i, per tant, més realistes, per a reduir incerteses.
Sobre la constitució de les dos empreses mixtes
En l’article 3 dels estatuts de les dos societats se fixa un període de durada de la societat de 25 anys. En els dos casos ens pareix excessiu, però especialment en el cas de la SEM II no veiem que tinga cap sentit, ja que una societat de gestió com esta no té immobilitazats a amortitzar. Volem que ens expliquen per quina raó el poble de Paterna s’ha de comprometre amb una empresa centrada en la gestió d’un servei als seus ciutadans per un període de 25 anys.
A més, ens sorgix un dubte: si la TIR (taxa interna de retorn de la inversió) és de 40 anys en la construcció de pàrquings, de centres per a majors i d’instal·lacions esportives, i de 33 anys en el cas d’escoles infantils, significa que estes empreses estaran hipotecades i, per tant, els ajuntaments successius, també, pels anys mencionats. Volem saber si han estudiat –i a quina conclusió han arribat–, les repercussions jurídiques i econòmiques que tindria per a l’Ajuntament de Paterna la possible desaparició del soci empresarial de l’Ajuntament en el cas de la SEM I.
De quina manera les Societats d’Economia Mixta estaran subordinades a la Societat Mercantil Local? Quins organismes de la Societat Mercantil Local coordinaran les societats d’economia mixta?
Criteris de selecció dels socis privats
En la memòria no s’explica com se seleccionarà el soci tecnològic, és a dir, no estan especificats els criteris de selecció de les empreses que treballaran conjuntament amb l’Ajuntament en la SEM I i la SEM II. Considerem que cal que els criteris consten en la memòria per a poder analitzar-los i donar la nostra opinió.
Participació ciutadana
Considerem imprescindible que s’especifique en la memòria de quina manera el moviment ciutadà, i especialment els organismes municipals recollits en la carta de participació ciutadana, podran expressar les seues opinions i propostes en relació al funcionament dels serveis que gestionarà la SEM II.
Pressupostos participatius
La societat d’economia mixta SEM I assumirà una sèrie d’inversions que ara realitza l’Ajuntament directament mitjançant adjudicació a empreses privades a través de concurs. Segons com es faça l’elaboració dels pressupostos generals de l’Ajuntament, cap la possibilitat que el capítol d’inversions es veja molt reduït. Atés que les quantitats per a les inversions del pressupost participatiu suposen el 30 per cent del pressupost d’inversions, què pensa fer el govern municipal si este capítol es redueix dràsticament? Com garantirà una quantitat suficient perquè la ciutadania puga continuar decidint directament els projectes prioritaris dels seus barris?
Justificació de l’elecció de la fórmula d’empreses d’economia mixta
En la pàgina 2 de la SEM I i la SEM II, en el primer paràgraf, es diu literalment "junto con la necesidad de cierto control por parte del Ayuntamiento y que los beneficios de la colaboración público privada redunden en el mismo, se ha considerado conveniente plantear una fórmula intermedia entre la concesión a una empresa privada y la gestión directa por parte del Ayuntamiento". En primer lloc, ens produeix certa inquietud precisament l’expresió "cierto control por parte del Ayuntamiento", ja que si es proposa una empresa amb capital majoritàriament municipal, l’Ajuntament haurà d’exercir un control exhaustiu de les activitats de l’empresa. Per tant, considerem que caldria llevar l’expressió "cierto".
D’altra banda, creiem que la decisió que ha pres l’equip de govern de formar una empresa d’economia mixta no està fonamentada en el text, ja que només es diu que "se ha considerado conveniente". Esta conveniència, a què es deu? És conveniència econòmica, política, ideològica? En quines dades i plantejaments es basa per a arribar a la conclusió de crear una empresa d’estes característiques? No considerem que l’explicació es done en els punts 2.2.2, 2.2.3 i 2.2.4, ja que en el punt 2.2.2 es fa una fonamentació constitucional i legal de l’opció triada, en el punt següent s’expliquen simplement els diferents tipus de gestió municipal i en el 2.2.4 s’expliquen les característiques d’una societat d’economia mixta, però a partir d’una elecció prèvia, d’una elecció entre les huit possibles, tal com es descriu en el punt 2.2.3. Per tant, considerem imprescindible una fonamentació detallada i seriosa dels beneficis d’esta opció respecte de les altres alternatives. Creiem que una elecció com la que s’ha fet ha d’estar més fonamentada, i si ho està, que eixa fonamentació conste en la memòria. Per tant demanem que amplien la memòria en este punt amb les explicacions sol·licitades.
La SUMPA dins de l’organigrama
En el punt 3.2.2 de la SEM I, quan s’anomenen els aspectes de l’objecte social, s’especifica en l’apartat 3), "la construcció, manteniment, conservació, gestió i explotació de vivendes". Quina part de la gestió correspondrà a la SUMPA, i quina a la Societat d’Economia Mixta? Tot i que la SUMPA és una empresa municipal urbanística, i no constructora, creiem que en el text hauria de constar de quina manera es vincularien les activitats de les dos empreses mixtes i de la SUMPA, tant pel que fa a comeses (cometidos) com a vinculació orgànica.
Consell d’administració
En el projecte d’estatuts de les dos societats, concretament en l’article 13, on posa, "El Consell d’Administració estarà format per [ONZE] membres, dels quals sis seran designats per la Junta General a proposta de l’Exm. Ajuntament de Paterna", proposem que es modifique per "El Consell d’Administració estarà format per [TRETZE] membres, dels quals set seran designats per la Junta General a proposta de l’Exm. Ajuntament de Paterna. Estaran representats en el Consell d’Administració cada un dels grups polítics de l’Ajuntament de Paterna. La representació serà proporcional i sempre garantint que estiguen representats tots els grups polítics municipals". En la proposta hem ampliat en dos el nombre de consellers perquè considerem que així és pot garantir millor que estiguen representats tots els grups municipals que puguen anar formant part dels diversos consistoris. Precisament la participació en el consell d’administració de tots els grups polítics municipals ens sembla imprescindible per a garantir un control més efectiu i més democràtic del funcionament de les societats.
Gerència
En l’article 20 dels estatuts de les dos societats s’especifica que serà nomenada pel Consell d’Administració, però creiem que és necessari afegir a este article una sèrie de criteris objectius que hauran de complir els candidats a la gerència: provada experiència en càrrecs de semblant naturalesa, professionalitat, qualificació acadèmica, i altres que es consideren imprescindibles. A més, caldria que també constara en els estatuts que es crearà una comissió en la qual estaran presents representants de tots els grups polítics municipals per a seleccionar els perfils més adequats.
Energies renovables
En el punt 4.2. de la SEM I, hipòtesis de serveis, no s’especifica cap iniciativa relacionada amb la potenciació de les energies renovables, ni mesures d’estalvi i eficiència energètica. De fet, l’annex no especifica res sobre este punt. Pensem que és una omissió molt greu, ja que el pla al qual al·ludeix la memòria acaba en 2010 i a Paterna s’ha fet molt poc en aquest camp. A més, tenint en compte: 1. la moció aprovada pel Ple de l’Ajuntament de Paterna sobre l’adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigues del Clima, 2. la nova normativa per a instal·lació de captadors solars per a aigua calenta en noves construccions i rehabilitació d’edificis, i 3. el fet que Paterna té un dels polígons industrials més grans d’Europa, és molt important fer una planificació per a potenciar les energies renovables al conjunt del municipi, com també els sistemes d’estalvi i eficiència energètica tant en les vivendes com en les empreses de serveis i les indústries del municipi. Per tant, demanem que la memòria incloga una planificació del desenvolupament previst d’estes accions en les bases economicofinanceres.
Aigua
En la pàgina 33 de la SEM I, en el punt 6 "Servei públic d’abastiment i depuració d’aigües i recollida, tractament i aprofitament de residus a Paterna", creiem que no queda clar què es vol dir quan es parla que "l’Ajuntament de Paterna adoptarà les mesures legals dirigides a la recuperació d’estos serveis públics que actualment estan sent objecte de gestió indirecta a través de diverses modalitats". Cal que el text explique més clarament quina és la pretensió de l’Ajuntament en este tema.
Règim de personal
Considerem imprescindible que la memòria especifique que els funcionaris que treballen en les empreses mantindran els seus drets laborals i socials a tots els nivells.
Pel que fa a les plantilles de les empreses mixtes, creiem que és absolutament insuficient l’expressió "des d’estes premisses, serà seleccionat el personal laboral encarregat de cada un dels servicis que la societat d’economia mixta abordarà". És normal que en una empresa mixta el consell d’administració contracte el personal, però és necessari que s’especifiquen els criteris i qui farà la selecció prèvia. En unes empreses amb majoria de capital públic, el consell d’administració hauria de delegar en una comissió que fera una selecció prèvia. Per tant, aquest punt hauria de redactar-se de la manera següent: "des d’estes premisses, serà seleccionat el personal laboral encarregat de cada un dels servicis que la societat d’economia mixta abordarà. El Consell d’Administració delegarà en una comissió o comissions que seleccionaran el personal formada (o formades) en la proporció 49% soci privat – 51% Ajuntament, en què estaran representats tots els grups municipals, en la mateixa proporció que el Consell d’Administració, i els sindicats més representatius. La comissió seleccionarà el personal partint d’uns criteris objectius: qualificació professional i/o acadèmica, experiència en llocs similars, etc., i es podran realitzar proves per a seleccionar les persones candidates. Es crearan borses de treball per a anar cobrint tant les vacants com els nous requeriments de personal". D’altra banda, ens pareix molt important que estes empreses donen prioritat en la contractació a les persones empadronades a Paterna. Esta qüestió tampoc està present en les memòries i caldria fer-la constar.
Construcció, gestió i explotació de centres assistencials per a majors
Considerem que la construcció d’estos centres suposarà una gran hipoteca per a les arques municipals. La nostra opció és que la Generalitat assumisca la construcció d’estos centres i que l’Ajuntament aporte els solars, tal com es fa en els centres escolars públics. La Generalitat té més recursos econòmics per a assumir uns projectes com els que es pretenen dur a terme. No obstant això, anem a analitzar el projecte que presenta el govern municipal perquè creiem que, si es realitza tal com està concebut, no servirà per a donar servei a les persones majors del municipi, especialment a les de rendes baixes que l’oferta pública ha de cobrir.
En el projecte de gestió i explotació especificat en la pàgina 34 de la SEM II observem el següent: a) Una residència de 70 places per a residència de les quals 50 seran de renda lliure a 2.200 euros mensuals. Les 20 restants seran concertades, i el seu preu serà de 1.436 euros. El mateix passa amb els centres de dia, incloses les places de centre de dia de la residència. Segons la memòria "s’ha previst una oferta de 35 places cada una, de les quals el 20% seran concertades i el 80% s’explotaran lliurement". Els preus del centre de dia lliures són de 1.100 euros i els concertats de 879. Tenim, per tant, la paradoxa que una empresa amb majoria de capital públic, és a dir, pagat amb els impostos de tota la ciutadania de Paterna, oferix majoritàriament places lliures a uns preus de qualsevol residència privada que la majoria de les famílies veïnes de Paterna no poden pagar. A més, les restants no són públiques sinó concertades, cosa que significa que caldrà que les persones que puguen obtindre plaça accedisquen a un bonoresidència per a poder pagar uns preus més assequibles. En definitiva, del total de places oferides només 20 places en la residència i 35 places entre tots els centres de dia es podran concertar.
Arribats a este punt, cal recordar que a Paterna hi ha una llarga llista d’espera de persones amb baixos ingressos per a entrar en residències, que no es cobrirà amb el projecte del govern municipal. D’una banda perquè la majoria de les places oferides seran lliures, però encara que la majoria o la totalitat foren concertades, considerem que el millor sistema de gestió és la gestió pública directa, és a dir, que la Generalitat assumisca la gestió dels centres i que les places siguen oferides com a places públiques. Este sistema té dos beneficis fonamentals: d’una banda que els preus són més baixos que les concertades, i d’altra que l’atenció a les persones té molta més qualitat: no s’escatima en personal, ja que la ratio de personal per resident és més reduïda que en les privades; ni tampoc en material, ni en higiene, ni en la qualitat del menjar, etc.
Per tot el que hem exposat, demanem que ens expliquen per quina raó la majoria de l’oferta de places serà lliure, igual que les residències privades, si la majoria de diners invertit serà públic, i per què la Generalitat no podria assumir la gestió d’estos centres.
En el punt 4.4 de la SEM I, construcció de centres assistencials per a majors, s’especifiquen les inversions, però hem observat que no apareix la inversió d’adquisició de solars. Com es realitzarà? Per compra? Per excedents urbanístics? Com repercutirà en el cost final? Si el 51% que ha d’aportar l’ajuntament ha de ser totalment o en part via solars, creiem que caldria que constara en la memòria.
D’altra banda, volem afegir una matisació pel que fa a la construcció dels centres. Tot i que la nostra opció és que la Generalitat n’assumisca la construcció, es podria considerar que l’empresa SEM I els construïra sempre que la Generalitat estiguera disposada a pagar el lloguer d’estos centres. Esta seria la manera d’anar recuperant la inversió. Volem saber si han considerat esta possibilitat i si és així, per què l’han rebutjat. Però, pel que fa a la gestió, hauria de ser pública ineludiblement pels motius mencionats adés.
Construcció i gestió d’escoles infantils
L’educació infantil és una etapa educativa especialment important en el desenvolupament humà. Fa poc de temps que se li ha donat la valoració que mereix, i per això és l’etapa educativa que s’està incorporant amb més retard a l’oferta educativa pública. La vigent llei d’educació planteja la necessitat d’anar eixamplant l’oferta de places públiques d’educació infantil, i és per això que el govern central ha aprovat un decret que obri una línia de subvenció per a la construcció i manteniment de centres públics al 50% amb les comunitats autònomes. D’esta manera, els centres infantils seran construïts amb el finançament conjunt de l’estat i de cada comunitat autònoma. Hi ha comunitats autònomes que ja han establit contactes amb el govern central per a iniciar la construcció de centres infantils. Considerem fonamental que la Generalitat Valenciana faça el mateix: que òbriga un diàleg amb el Govern Central per a planificar conjuntament la construcció al 50% de les escoles infantils necessàries. Des d’esta perspectiva, el projecte de construir escoles infantils que planteja la SEM I hauria de quedar supeditat a este projecte que, sens dubte, podrà servir per a dotar el municipi d’una bona xarxa d’escoles infantils públiques.
Passant a analitzar el projecte que proposen, veiem que el preu que haurà de pagar cada família serà de 106 euros (després de descomptar la subvenció), més 98 euros del menjar. Considerem que caldria explorar la possibilitat de construcció i gestió municipal de les escoles infantils, tal com existixen en altres pobles de la comarca de l’Horta. Suposem que vostés han estudiat esta possibilitat i sol·licitem que especifiquen en la memòria per què han elegit l’opció presentada amb una valoració social i econòmica.
D’altra banda, i dins de la lògica que proposen de construcció por la empresa mixta SEM I voldríem saber si han considerat la possibilitat de fer una concessió de la gestió de les escoles infantils a l’empresa explotadora per un període de temps i que després la propietat revertisca íntegrament al municipi.
Pel que fa a la construcció de les escoles, en el balanç econòmic no apareix el cost dels solars. Caldria que aquest apartat estiguera especificat perquè pot modificar els terminis de retorn de la inversió. Si el 51% que aportarà l’Ajuntament serà totalment o parcialment via solars, creiem que cal que estiga especificat en la memòria.
Construcció i gestió d’instal·lacions esportives
En l’apartat d’ingressos d’explotació de la SEM II es parla del pagament d’una quota mensual i de l’accés lliure a determinades instal·lacions. Considerem necessari que en la memòria s’especifique a quines instal·lacions es podrà tindre accés lliure i si per accés lliure s’entén el pagament d’un import cada vegada que s’use la instal·lació.
En l’apartat d’ingressos d’explotació de la SEM II s’explica que es crearà la figura de soci amb una quota mensual de 35 euros, enfront de la de pagament per activitats. Intuïm que la nova modalitat proposada pot perjudicar molts usuaris actuals i potencials de les instal·lacions, que majoritàriament utilitzen els poliesportius per a realitzar una activitat, i paguen, en conseqüència, al voltant de 30 euros al trimestre. Si, tal com especifiquen en el quadre de la pàgina 46, tota una sèrie d’activitats, com balneari, piscines lúdiques, hípica o golf no estaran disponibles per als socis i caldrà que estos les paguen a banda (amb un descompte del 30 per cent), la quota de socis hauria de ser molt més mòdica, o combinar la modalitat de soci amb la d’activitats, per a continuar donant un servei assequible d’activitats bàsiques (per exemple, gimnàstica de manteniment o correctiva) a una bona part de la població que no es pot permetre pagar quotes més elevades que les que es paguen actualment. Volem saber si han estudiat esta possibilitat i, en cas d’haver-ho fet, per què no la han considerat en el seu projecte.
D’altra banda, per a la instal·lació de nous serveis esportius, considerem que seria positiu que prèviament l’Ajuntament faça un sondeig a la població per a instal·lar aquells aparells i serveis nous que més demanda puguen tindre. Pensem que la participació ciutadana ha d’estar integrada en el funcionament normal de l’ajuntament, i per tant també d’esta empresa que pretén donar serveis als ciutadans partint de les seues necessitats.
Construcció de vivendes
En el punt 4.7 de la SEM I, construcció de vivendes, s’especifiquen 1.123 vivendes fins a l’any 2013. A més, a partir de 2014, la construcció de 300 vivendes anuals.
Quantes vivendes es preveuen de renda lliure i quantes protegides?
Suposem que les vivendes s’executaran d’acord amb el PGOU, però tot i així considerem que és imprescindible que s’aporte una previsió, juntament amb els terminis d’execució, de les zones on s’ubicaran les vivendes i, per tant, del grau d’execució del PGOU.
Les 300 vivendes a partir de l’any 2014 fins a quan seran?
Considerem que el PGOU vigent de 1990 era un pla excessivament expansionista que ha portat a fer una ciutat bastant dispersa, amb barris molt distanciats i, per tant, amb molts requeriments de serveis per a cada barri que fan molt difícil la gestió municipal. Pensem que cal frenar esta tendència i reconduir l’evolució de la trama urbana cap a una ciutat més compacta. En aquest context i pensant en el creixement vegetatiu de Paterna, creiem que no cal expandir més les zones urbanes, que és imprescindible ralentitzar el ritme d’execució del pla general i orientar l’actuació d’esta empresa cap a la rehabilitació de vivendes més que cap a la construcció d’obra nova. Si volem fer de Paterna una ciutat sostenible, és l’opció que recomana la Unió Europea per a fer urbanisme sostenible en les ciutats.
Al·legacions a la Societat Mercantil Local
Aportació de dades sobre els estalvis previstos
Segons la memòria, "el marge industrial que actualment tenen les empreses contractades redundarà en un estalvi per a les arques del consistori així com en la millora dels serveis prestats". Considerem raonable esta afirmació, però creiem que han d’aportar dades estimades dels estalvis previstos amb la municipalització de cada un dels serveis que ara presten empreses contractades.
Valoració del cost del manteniment que actualment realitza personal de l'Ajuntament
La memòria no valora el cost de la part del manteniment de parcs i jardins, el Gran Teatre, els centres socials i el manteniment d'edificis municipals que es realitza amb mitjans propis de l'Ajuntament. Tampoc reflectix les despeses de consergeria i obertura de centres que realitzen actualment empleats municipals.
Falta el càlcul dels nous serveis
Quant a parcs i jardins, servicis de neteja de les dependències municipals, servici de notificacions i servici de manteniment d'enllumenat i semàfors, la memòria no inclou els nous requeriments fruit de la recepció de nous sectors urbanitzats i nous edificis municipals.
Forma de gestió
La memòria no aclarix quina serà la forma de gestió. No explicita que serà directa amb personal propi, i per tant hi ha la possibilitat que continuen existint subcontractes. Considerem imprescindible que este punt s'aclarisca.
Capital social
La memòria no explica de quina manera aportarà l'Ajuntament el capital social.
Consell d’administració
En el projecte d’estatuts planteja que el Consell d’administració estarà format per un nombre indeterminat de persones, tant regidors i regidores com persones que no formen part de la corporació municipal. Considerem que en el consell d’administració han d’estar representats tots els grups polítics municipals i, per tant, a este punt caldria afegir el fragment següent: "La corporació municipal estarà representada en l’empresa amb la presència proporcional de tots els grups polítics de l’Ajuntament, i sempre garantint que estiguen representats tots els grups polítics municipals". La participació en el consell d’administració de tots els grups polítics municipals ens sembla imprescindible per a garantir un control més efectiu i més democràtic del funcionament de la societat.
Personal que treballa actualment en les empreses contractades
En la memòria no s’especifica clarament si seran respectats els llocs de treball que ocupa el personal que actualment treballa per a les distintes empreses contractades. Sol·licitem que s’explique clarament este punt per a garantir una seguretat laboral i unes condicions de treball dignes d’estos treballadors i treballadores.
En la mesura que la Societat Mercantil Local serà íntegrament pública, considerem que les condicions de treball (salaris, jornada de treball, etc.) haurien d’ajustar-se als de la funció pública. I en aquells llocs o col·lectius on no siga possible, caldria especificar quin conveni o convenis s’aplicaran en l’empresa.
Personal provinent de l’Ajuntament
Pel que fa als empleats públics que actualment treballen en l’Ajuntament, hem observat que alguns podran elegir formar part de l’empresa pública i de les empreses mixtes, i altres, no. Hi ha, per tant, un tractament desigual que cal corregir.
Tampoc explicita la memòria en quina situació quedarà el personal que opte per no formar part de l’empresa pública o de les empreses mixtes.
La memòria no recull la possibilitat de retorn d’un empleat públic que opte per treballar en l’empresa pública i després vulga reincorporar-se a l’Ajuntament. En aquest sentit considerem imprescindible que s’especifique la garantia de reserva de lloc en l’Ajuntament dels empleats públics.
Hi ha molts aspectes que poden crear gran incertesa i preocupació en els empleats públics, especialment en els laborals que encara no estan funcionaritzats. Per tant, considerem imprescindible la creació d’una mesa de negociació amb els sindicats per als temes que afecten el personal vinculat a l’estatut de l’empleat públic. En esta mesa la corporació haurà d’especificar una proposta per a negociar les condicions laborals del personal, així com la seua situació jurídica i organitzativa dins de les empreses.
D’altra banda, el govern municipal ha de garantir el compliment de les ofertes d’ocupació pública aprovades actualment, cosa que és important que estiga especificada en la memòria.
Nou personal
El nou personal de l’empresa hauria d’elegir-se amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, és a dir, segons els criteris de la llei de Funció Pública. Caldria valorar especialment que estiguera empadronat a Paterna.
Hipòtesi de treball i justificació de despeses
Hem observat que no consta en l'expedient de les dos empreses una hipòtesi de treball ni una justificació de les despeses. Fa falta que estos dos aspectes consten en les memòries per a poder-los avaluar.
Estudi del nivell d’inversions
Tampoc consta en l'expedient cap estudi del nivell d'inversions que farà falta per a finançar l'empresa. Com es financia l’empresa i d’on partix? És important que este aspecte conste en la memòria per a poder-lo avaluar.
Sol·licitem que, d’acord amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la resposta a les al·legacions es faça en la mateixa llengua en què les presentem.
Segons la memòria, "el marge industrial que actualment tenen les empreses contractades redundarà en un estalvi per a les arques del consistori així com en la millora dels serveis prestats". Considerem raonable esta afirmació, però creiem que han d’aportar dades estimades dels estalvis previstos amb la municipalització de cada un dels serveis que ara presten empreses contractades.
Valoració del cost del manteniment que actualment realitza personal de l'Ajuntament
La memòria no valora el cost de la part del manteniment de parcs i jardins, el Gran Teatre, els centres socials i el manteniment d'edificis municipals que es realitza amb mitjans propis de l'Ajuntament. Tampoc reflectix les despeses de consergeria i obertura de centres que realitzen actualment empleats municipals.
Falta el càlcul dels nous serveis
Quant a parcs i jardins, servicis de neteja de les dependències municipals, servici de notificacions i servici de manteniment d'enllumenat i semàfors, la memòria no inclou els nous requeriments fruit de la recepció de nous sectors urbanitzats i nous edificis municipals.
Forma de gestió
La memòria no aclarix quina serà la forma de gestió. No explicita que serà directa amb personal propi, i per tant hi ha la possibilitat que continuen existint subcontractes. Considerem imprescindible que este punt s'aclarisca.
Capital social
La memòria no explica de quina manera aportarà l'Ajuntament el capital social.
Consell d’administració
En el projecte d’estatuts planteja que el Consell d’administració estarà format per un nombre indeterminat de persones, tant regidors i regidores com persones que no formen part de la corporació municipal. Considerem que en el consell d’administració han d’estar representats tots els grups polítics municipals i, per tant, a este punt caldria afegir el fragment següent: "La corporació municipal estarà representada en l’empresa amb la presència proporcional de tots els grups polítics de l’Ajuntament, i sempre garantint que estiguen representats tots els grups polítics municipals". La participació en el consell d’administració de tots els grups polítics municipals ens sembla imprescindible per a garantir un control més efectiu i més democràtic del funcionament de la societat.
Personal que treballa actualment en les empreses contractades
En la memòria no s’especifica clarament si seran respectats els llocs de treball que ocupa el personal que actualment treballa per a les distintes empreses contractades. Sol·licitem que s’explique clarament este punt per a garantir una seguretat laboral i unes condicions de treball dignes d’estos treballadors i treballadores.
En la mesura que la Societat Mercantil Local serà íntegrament pública, considerem que les condicions de treball (salaris, jornada de treball, etc.) haurien d’ajustar-se als de la funció pública. I en aquells llocs o col·lectius on no siga possible, caldria especificar quin conveni o convenis s’aplicaran en l’empresa.
Personal provinent de l’Ajuntament
Pel que fa als empleats públics que actualment treballen en l’Ajuntament, hem observat que alguns podran elegir formar part de l’empresa pública i de les empreses mixtes, i altres, no. Hi ha, per tant, un tractament desigual que cal corregir.
Tampoc explicita la memòria en quina situació quedarà el personal que opte per no formar part de l’empresa pública o de les empreses mixtes.
La memòria no recull la possibilitat de retorn d’un empleat públic que opte per treballar en l’empresa pública i després vulga reincorporar-se a l’Ajuntament. En aquest sentit considerem imprescindible que s’especifique la garantia de reserva de lloc en l’Ajuntament dels empleats públics.
Hi ha molts aspectes que poden crear gran incertesa i preocupació en els empleats públics, especialment en els laborals que encara no estan funcionaritzats. Per tant, considerem imprescindible la creació d’una mesa de negociació amb els sindicats per als temes que afecten el personal vinculat a l’estatut de l’empleat públic. En esta mesa la corporació haurà d’especificar una proposta per a negociar les condicions laborals del personal, així com la seua situació jurídica i organitzativa dins de les empreses.
D’altra banda, el govern municipal ha de garantir el compliment de les ofertes d’ocupació pública aprovades actualment, cosa que és important que estiga especificada en la memòria.
Nou personal
El nou personal de l’empresa hauria d’elegir-se amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, és a dir, segons els criteris de la llei de Funció Pública. Caldria valorar especialment que estiguera empadronat a Paterna.
Hipòtesi de treball i justificació de despeses
Hem observat que no consta en l'expedient de les dos empreses una hipòtesi de treball ni una justificació de les despeses. Fa falta que estos dos aspectes consten en les memòries per a poder-los avaluar.
Estudi del nivell d’inversions
Tampoc consta en l'expedient cap estudi del nivell d'inversions que farà falta per a finançar l'empresa. Com es financia l’empresa i d’on partix? És important que este aspecte conste en la memòria per a poder-lo avaluar.
Sol·licitem que, d’acord amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la resposta a les al·legacions es faça en la mateixa llengua en què les presentem.
Paterna, 22 de setembre de 2008
PLACAS SOLARES: NECESIDAD DE EFECTUAR UN PLAN INTEGRAL
