El equipo de gobierno desmantela la sala polivalente del Gran Teatre para instalar dependencias administrativas y tres concejalías

El Partido Popular ha tomado la decisión de forma unilateral sin consultar a los grupos de la oposiciónEl área de Promoción y Dinamización Social, y las regidoras de Ferias y Promoción, y Turismo y Cooperación, ya están trabajando en el teatro

"La decisión que el equipo de gobierno ha tomado sin haberla consensuado con la oposición pervierte completamente la idea que marcó el nacimiento del Gran Teatre Antonio Ferrandis hace ya más de diez años gracias a la iniciativa de Esquerra Unida", ha lamentado esta mañana la portavoz de Compromís per Paterna, Loles Ripoll. El Gran Teatre de Paterna comenzó a funcionar en 1928 pero no será hasta el año 1995 cuando se gesta, con el impulso fundamental de EU, el carácter del proyecto cultural que hoy conocemos. Debido al deterioro del edificio, en 2000 se llevó a cabo la remodelación y restauración integral del teatro y se constituyó con las características y dotaciones que la ciudadanía ha podido disfrutar hasta la fecha. No obstante, los miembros del equipo de gobierno han echado a perder la concepción original del teatro –un espacio cultural de corte europeo, moderno e integrado por diferentes espacios polivalentes para acoger conciertos, exposiciones, curso, actividades de danza, teatro, conferencias, charlas, etc–.
El personal del área de Promoción y Dinamización Social –ocho trabajadoras y trabajadores, entre técnicos, auxiliares, y las jefaturas de Promoción y Negociado– junto con la responsable del departamento, Elena Martínez, y las concejalas de Ferias y Turismo (Laura Cortés y Lidia Serrano, respectivamente), está ubicado desde hace casi quince días en la Sala Polivalente del Teatro, y en varios despacho que se han habilitado en la planta baja del edificio. Según ha declarado Loles Ripoll esto pone de manifiesto "la falta de alternativas del gobierno, ya que si el PP tuviera interés e ideas no hubiera recurrido a utilizar este espacio cultural tan valioso para ubicar despachos municipales". "El Gran Teatre es con toda probabilidad el único centro cultural del municipio que reúne los requisitos adecuados para el desarrollo de la vida cultural de Paterna; se trata de un proyecto que costó más de mil millones de pesetas– cuyo pago obstaculizó en varias ocasiones la Generalitat Valenciana–, y que ha supuesto un gran esfuerzo para Paterna", ha recordado Ripoll.
Además, la portavoz ha criticado que esto se haya llevado a cabo de forma unilateral y ha ironizado sobre el traslado: "con tanto personal de gobierno, entre concejales con dedicación exclusiva y asesores, tiene que buscar más espacio para dar cabida al personal del Ayuntamiento".

15 de gener de 2008

Ver una de las noticias publicadas de esta tema...

¿Paterna se mueve?

La verdadera herencia

El equipo de gobierno del Partido Popular presentó el pasado viernes una nueva campaña publicitaria cuyas características concretas –gasto de las vallas, nombre de la entidad coordinadora, personal encargado, o requisitos para la colocación de cada pancarta– todavía no conocemos. El equipo de gobierno ha llenado el término municipal con enormes pancartas que bajo el eslogan de Paterna se mueve detallan las inversiones de las diferentes administraciones en el municipio y hacen un balance de los diferentes proyectos previstos en cada barrio.
Una inversión en propaganda probablemente exagerada y absolutamente injustificada y engañosa para la ciudadanía, según ha resaltado la portavoz de Esquerra Unida-Bloc-Verds, Loles Ripoll. La concejala ha criticado el oportunismo, el descaro y la falta de iniciativas propias del PP al recurrir a esta estrategia publicitaria que induce principalmente en la confusión y simplifica los hechos. Ripoll, se ha referido así a la forma en que el gobierno se "apunta" proyectos muy valiosos que provienen de la anterior legislatura o maquilla los números para atribuirse inversiones que no le corresponden.
Desde Esquerra Unida-Bloc-Verds, Ripoll ha manifestado estoy ya "cansada" de que el gobierno se excuse en la herencia que ha encontrado y utilice los grandes proyectos que impulsó Esquerra Unida en los últimos ocho años y que han posibilitado el impulso de infraestructuras y dotaciones fundamentales para el municipio. De hecho, la gestión urbanística que desarrolló Esquerra Unida durante este tiempo ha hecho realidad todas las infraestructuras y servicios que ahora vende con grandes pancartas el gobierno del PP, apropiándose del esfuerzo y dedicación del trabajo de otr@s.
La gestión del suelo de este periodo ha generado un parque de viviendas de Protección Oficial como nunca se ha visto; 70. 198 m2 de suelo dotacional escolar; y 2604 m2 de dotación sanitaria
En este sentido los hechos son más contundentes que cualquier discurso. Según ha declarado la edila "desde EU se llevó a cabo una valiosa gestión. Las actuaciones que se desarrollaron durante la etapa de Esquerra Unida son las siguientes: en la pasada legislatura se sacaron todas las industrias del casco urbano; se aprobaron los proyectos urbanísticos de Los Molinos, UE-1 y UE-2 de Santa Rita, y la urbanización de Santa Gema; Se aprobaron los PAI de la Universitat de València, Siro y Sto. Cristo, todos ellos incluidos dentro del Plan General y de suelo urbano. Además, se tramitó la urbanización del Llano del Cura; se impulsó desde la SUMPA la construcción de VPO; no se reclasificó ni un solo m2 fuera del PGOU; se urbanizó el polígono industrial de La Andana; y se inició el proceso de expropiación de los terrenos para la rotonda de la carretera Pla del Pou.
Por otro lado, es imprescindible destacar la cesión de los terrenos a la Conselleria de Sanitat para la construcción de los ambulatorios de Campament, Lloma Llarga y la Canyada. De igual modo, la cesión del suelo para dotaciones escolares es destacable desde 2003: IES la Canyada, 16.331 m2; IES de la Coma, 14.000 m2; CP Lloma Llarga, cedidos terrenos de 8600 m2; y dos parcelas para educación Infantil y Primaria en Santa gema de 6.084 y 9183 metros cuadrados, así como la cesión de 6000 m2 para el CP Sanchis Guarner y la reserva de suelo de 10.000 m2 de uso escolar en el sector de Los Molinos.
En cuanto a otros espacios públicos se impulsaron los proyectos de Proyectos de construcción de la pasarela de Lloma Llarga, la reconstrucción del chalet del País Valencià (reconstrucción), o los edificios polivalentes de Lloma Llarga, Santa Gema o Valentín Hernàez (SUMPA).
En definitiva, un gran parque de viviendas de Protección Oficial 70. 198 m2 de suelo dotacional escolar; 2604 m2 de dotación sanitaria; y 25.000 m2 de zonas verdes en los sectores 2 y 8. Esta es la herencia que Esquerra Unida dejó en las áreas de Urbanismo y Educación. "La herencia que el PP omite y aprovecha", ha concluido Loles Ripoll.
18 de gener de 2008

Compromís exigeix al PP que no decidisca de forma unilateral implantar un segon dia de mercat ambulant en el municipi

EU-Bloc-Verds demana al govern local que consulte esta iniciativa amb l'associació de comerciants

Compromís per Paterna ha sol·licitat al govern municipal del Partit Popular que consulte amb l'associació de comerciants Multipaterna la possible implantació d'un segon dia de mercat ambulant fix setmanal. Durant la comissió Informativa de Gestió Municipal, que va tindre lloc dimecres passat, el regidor de Comerç, Luis Cifre, va informar de la pròxima ubicació d'un mercat ambulant en l'avinguda d'Europa que podria celebrar-se els diumenges al matí.
Des de Compromís per Paterna, les regidores Loles Ripoll i Cristina Domingo han incidit en l'impacte que açò pot tindre en el comerç de Paterna i han sol·licitat als populars prudència a l'hora de prendre este tipus de decisions unilateralment i sense el consens de totes les parts interessades. Els membres de Multipaterna han acollit esta iniciativa amb sorpresa i indignació al sentir-se exclosos en un assumpte amb tanta influència en l'activitat econòmica de Paterna, per tant, és evident que s'ha començat a crear malestar per esta decisió tan polèmica.
En el municipi es celebra un mercat ambulant fix els dimarts amb un impacte evident sobre les vendes dels comerços habituals, encara que per als venedors ambulants la celebració d'un segon dia setmanal pot ser beneficiosa. Per a Compromís per Paterna, la precipitació no és la millor forma de fer les coses, i menys sense comptar amb els representants del conjunt dels comerciants de la localitat. S'ha d'estudiar si els beneficis superen als perjuís, o al contrari. És possible que el client que s'acosta a comprar en el mercat ambulant siga el mateix que el que ho fa en les botigues convencionals, i en eixe cas, l'impacte d'un nou mercat seria molt evident per als comerços de Paterna. Per açò és imprescindible escoltar a totes les parts i tractar d'arribar a un acord.

Que s'ha aconseguit amb la notícia...

Compromís per Paterna lamenta la instrumentalització del PP en la inauguració del Centre Polivalent Valentín Hernáez

Inauguració del centre

Ripoll denuncia l'ús partidista, electoral i ultra dretà de l'acte

La inauguració del Centre Polivalent Valentín Hernáez va congregar el dijous a un centenar de persones, entre representants veïnals i cívics, membres de la corporació municipal, i la ciutadania en general. Les eleccions estan prop però no per això este tipus d'actes han d'utilitzar-se política i electoralment com un escenari més de cara a la precampanya electoral que s'acosta. L'equip de govern del Partit Popular de Paterna va oferir durant la inauguració d'este espai obert per a la ciutadania del barri de Santa Rita un espectacle "lamentable", segons ha denunciat este matí la portaveu de Compromís per Paterna, Loles Ripoll, que va assistir el dijous a la presentació.
La regidora de Compromís, que ha qualificat l'acte com un míting propi de l'extrema dreta, ha lamentat que en la inauguració no es fera referència a l'ús que es va a fer del centre, als col·lectius que ho utilitzaran, o a les activitats que s'exerciran en el mateix. No obstant això, l'acte va girar entorn d'unes intervencions –a càrrec de la secretària Autonòmica d'Immigració i Ciutadania, Gotzone Mora, i del director general de Ciutadania i Integració, Josep Maria Felip–, tan buides com el propi centre. Per això, Ripoll ha volgut especificar que totes les sales no tenien mobiliari i ni tan sols disposaven de llum (funcionaven amb un generador instal·lat en el carrer). A més, la inversió destinada a este centre, la inauguració de la qual es deu a l'impuls que se li va donar en la passada legislatura, ha sigut costejada íntegrament per l'Ajuntament de Paterna. Per este motiu, Ripoll ha criticat que en la placa d'obertura figure la Generalitat Valenciana.
La secretària Autonòmica d'Immigració i Ciutadania, Gotzone Mora, va aprofitar esta exposició pública per a al·ludir a la "fractura d'Espanya" –venent al PP com el banderer del llibertat front el terrorisme–; per a defendre el transvasament de l'Ebre; i inclús va arribar a demanar el vot "per al partit que millor esta treballant". A més, Loles Ripoll, ha recordat també com a Mora es va referir a la immigració, i va derivar qualsevol responsabilitat al Govern Central.
Per la seua banda, Josep Maria Felip va destacar al PP com "el gran lluitador" en matèria de Participació Ciutadana, obviant els exemples imprescindibles de ciutats com Còrdova, Sevilla, Getafe, Barcelona o Paterna (recordem que la democràcia participativa que hui disfruta el municipi es deu a la iniciativa d'EU durant la passada legislatura).
Titular a la premsa local, pàgina 8

Compromís reclama també la paritat en els noms dels carrers

La proposta del PP de nous carrers només és de noms d’homes

Només el 9% dels carrers de Paterna porten nom de dona. Per contra, el 91% són noms masculins. La proporció, per descomptat, és fidel reflex de com segueix de masculinitzada la nostra societat. A més, dins d'eixe xicotet percentatge femení destaca el pes de la idiosincràsia religiosa, ja que són els noms de les santes els que reben més atenció a l'hora de donar nom als carrers.
Concretament, sobre un total de 315 vials, només 10 reben nom de dona, mentres que 107 s'assignen a hòmens i la resta, un 62%, acull denominacions diverses.
En la proposta que ha fet l’equip de govern del PP per a designar tres nous carrers, els tres són d’homes. Tres professors universitaris que, segurament, tindran molts mèrits per a donar el nom a un carrer, però en l’actual situació de marginació de les dones en els noms de carrers, cal canviar de perspectiva i començar a fer justícia posant noms de dones als nous carrers de Paterna, a fi que comence a fer-se extensiva la igualtat també als noms dels carrers.
"Si defenem una ciutat que contemple les necessitats de les dones i la seua perspectiva de l'espai, no podem deixar que els nostres carrers, els seus noms, continuen sent el reflex d'una societat que prioritza el masculí sobre el femení. Les dones i els homes han contribuït per igual a construir la nostra societat, posar el nom d’una dona a un carrer és un reconeixement a eixa dona, però també contribueix a fer visible l’aportació de les dones a la societat, a fer-les visibles. Ha arribat el moment de ressaltar les figures femenines". Estes són paraules que ha triat aquest matí la regidora de Compromís per Paterna, Cristina Domingo, per a expressar molt més que una declaració d'intencions.
En aquest sentit, l’edila ha manifestat que "des de Compromís per Paterna animarem al moviment associatiu per a que s'elaboren propostes al Consell Sectorial de noms de dona per als carrers dels nous sectors previstos en el municipi". De fet, algunes associacions de dones ja han manifestat la seua intenció de començar a treballar aportant solucions que ajuden a continuar avançant en la construcció d'una societat realment igualitària.

Llistat amb dones que podrien il·lustrar qualsevol dels nostres carrers

Madame Curie, va ser una gran científica

Florence Nigthingale, va ser la primera dona infermera

Rosa Parker, un símbol de la lluita contra el racisme.

Clara Campoamor, figura clau del feminisme espanyol.

María Moliner, Lexicògrafa i bibliotecària

Victòria Sau, Llicenciada en Psicologia i en Història Contemporània i professora de Psicologia Diferencial en la Universitat de Barcelona.
Cèlia Amorós, Filòsofa i teòrica del feminisme, és una de les pensadores feministes més importants de l'actualitat

Maria Blanchard, Pintora espanyola

Mª Angeles Galino, Pedagoga espanyola contemporània. Primera dona que va accedir a una càtedra en la Universitat Complutense.

24 de gener de 2008