Ens hem traslladat a: www.compromisperpaterna.com

dilluns, 19 de maig del 2008

Roda de premsa divendres 16: Irregularitats de FCC


Dia Internacional de l'Homofòbia i la Transfòbia

Fa ja uns anys que, des de la ILGA (Associació Internacional de Gais i Lesbianes) va sorgir la iniciativa de proposar que el 17 de Maig siga el Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia.
Hui volem presentar aquesta iniciativa i exposar els motius pels quals sorgeix.
El 17 de maig de 1990, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la seua llista de trastorns mentals. Aquesta acció va contribuir a acabar amb més d'un segle d'homofòbia mèdica. La decisió de l'OMS ha convertit la data en històrica i en un fort símbol per a la comunitat LGTB . Aquest és el motiu pel qual s'ha triat aquest dia per a la iniciativa.
Sens dubte el segle XX ha estat un dels més cruels quant a violència homòfoba de la Història: deportacions en els camps de concentració sota el règim nazi, goulags en l’ex Unió Soviètica, xantatges i persecucions en els Estats Units en l'època de McCarthy… Evidentment, ara tot això ens pareix llunyà, però ben sovint les condicions d'existència en el món de hui continuen sent terribles. L'homosexualitat és discriminada en quasi tot el món, en almenys vuitanta estats està perseguida per la llei (Algèria, Senegal, Camerun, Etiòpia, El Líban, Jordània, Armènia, Kuwait, Puerto Rico, Nicaragua, Bòsnia…); en diversos països aquesta condemna pot arribar a ser superior a deu anys de presó (Nigèria, Líbia, Síria, Índia, Malàisia, Cuba, Jamaica…); de vegades la llei contempla la cadena perpètua (Guyana, Uganda). I en una desena de països la pena de mort està sent aplicada a lesbianes, gais i transsexuals pel simple fet de ser-ho (Aràbia Saudita, Afganistan, Iran...).
Per totes aquestes raons es proposa aquesta Jornada Mundial de Lluita Contra l'Homofòbia i la Transfòbia.
Aquesta jornada pretén suscitar, recolzar i coordinar totes les iniciatives que contribuïsquen a la igualtat dels ciutadans i ciutadanes en la matèria, a nivell de drets i de fets, i açò en tots els països en què siga possible realitzar aquesta iniciativa. Es tracta també d'inserir aquestes lluites en el context més global de defensa dels Drets Humans.
Aconseguir la celebració d'un Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia ens permetria amb poques paraules:
Un reconeixement a nivell internacional de l'existència de l'homofòbia i la transfòbia i les seues nefastes conseqüències.
Una ferramenta nova i sense desvirtuar per a parlar de l'homosexualitat, la bisexualitat, la transsexualitat i l'homofòbia.
Un escut internacional sota el qual difícilment els governs, per descomptat els que pertanyen a la UE, puguen negar-se a la celebració d'un dia en contra de la discriminació cap a les persones per la seua orientació sexual o identitat de gènere, com ja reconeix el Tractat de Constitució de la Unió Europea.
Un dia a nivell internacional amb què fàcilment podrem entrar en els col·legis i instituts a parlar de l'homofòbia i la realitat LGTB.
Un dia que, a l'estar allunyat de les celebracions lúdiques i de la controvèrsia, podem fer arribar un missatge més crític i educatiu a la societat de que encara hem de desterrar massa valors homòfobs.
Per tot l'anteriorment exposat, Compromís per Paterna, per mitjà del seu portaveu Dolores Ripoll Bonifacio, sotmet per a la seua votació les propostes següents:
ACORDS
1.El municipi de Paterna en la seua defensa d'un dels principis bàsics de Carta dels Drets Fonamentals, com és el de la no discriminació, recolza la instauració del Dia 17 de maig com el Dia Internacional de Lluita contra l'Homofobia, Bifobia i la Transfòbia, com un símbol del seu suport a la promoció i l'equiparació dels drets de tots els ciutadans i ciutadanes, al marge de qual siga la seua orientació sexual o identitat de genere.
2. Ara que el 17 de maig del 2008 es complixen 18 anys des que l'Assemblea General de l'Organització Mundial de la Salut suprimira l'homosexualitat de la llista de malalties mentals, l'Ajuntament de Paterna desitja mostrar la seua solidaritat amb les milions de persones que en tot el món continuen patint greus discriminacions per raó de la seua orientació sexual o identitat de gènere i fa un crida a tota la ciutadania i, en especial, a la resta d'institucions públiques a lluitar contra l'homofobia, transfòbia i bifobia.
3. L'Ajuntament de Patena en línia amb els compromisos anteriorment mencionats insta al Govern de l'Estat Espanyol a què sol·licite davant de l'Organització de les nacions Unides la declaració del Dia 17 de maig com a Dia Internacional de Lluita contra l'Homofobia i la Transfòbia.
4. Comunicar el present acord a les Juntes de Barri i als Consells Sectorials.
PLE DE MAIG: consensuada i aprovada

CONTRA LA VIOLENCIA MASCLISTA

Cada dieciocho segundos una mujer es maltratada en el mundo y al menos una de cada cinco es víctima de malos tratos. La violencia machista contra las mujeres de entre 16 y 44 años causa más muertes en el mundo que cáncer, tráfico o guerra. Este año en el Estado Español las muertes se han disparado y la sociedad asiste a un repunte de la violencia machista con 28 muertes en toda España desde que arrancó el año, después de que el pasado año 2007 se batiera el triste récord de muertes.
El País Valencià está a la cabeza de las comunidades autónomas respecto al número de muertes por violencia machista, junto con Catalunya y la Comunidad de Madrid. ¿Cuántas mujeres más deben morir para que se produzca una catarsis en la sociedad española y la necesaria y consiguiente concienciación ayude a que las cifras comiencen a disminuir en lugar de crecer de forma desorbitada? La Ley Integral contra la Violencia de Género y las medidas judiciales y policiales destinadas a controlar a los maltratadores de nada parecen servir. Hay que ir mucho más allá. Apenas un instante de la vida de la próxima mujer que desgraciadamente morirá a manos de su pareja merece el esfuerzo que debe competer absolutamente a todos los estamentos de la sociedad española.
Pero esta penosa estadística contrasta con unas medidas contra esta lacra que siguen sin arrancar desde la Generalitat Valenciana. El diagnóstico que realizan sindicatos y agentes sociales apunta a que el Consell está a la cola de España en cuanto a políticas contra la violencia machista y las críticas se centran en la pasividad ante medidas de prevención como la puesta en marcha del teléfono 016, así como la paralización de medidas concretas, fundamentalmente en la ausencia de unidades forenses de valoración integral.
El diagnóstico no es optimista: Hay una mala planificación de los servicios de asistencia social y no se utilizan los recursos en el ámbito local; no hay campañas de publicidad constantes y los centros 24 horas están desbordados. Por ello, la ONU ha puesto en marcha una campaña de acción global que erradique todas las formas de violencia contra la mujer. La campaña durará hasta 2015.
La impunidad hacia la violencia contra la mujer es muy frecuente. Ni los poderes públicos, ni la sociedad española podemos acostumbrarnos a convivir con estas cifras intolerables. Por ello, desde las instituciones debemos recuperar el impulso en la lucha contra este fenómeno y la violencia machista debe volver a "la prioridad política", con el fin de que se eleve la conciencia pública y de rechazo. Algunas medidas efectivas consisten en crear unidades especiales dentro de los cuerpos de seguridad, sensibilizar a la ciudadanía, educar a la infancia y hacer campañas contra los malos tratos. Desde la Administración Local podemos y debemos ayudar a sensibilizar sobre este problema mediante la condena de esta lacra social por 'ser un atentado contra la integridad, dignidad y derechos humanos', el fomento de una actitud crítica contra el maltrato, el impulso de los valores de la igualdad de oportunidades y la consecución de una auténtica tolerancia cero contra los agresores. Esto es necesario ya que, según el último barómetro del CIS, actualmente sólo el tres por ciento de la sociedad española considera "grave" el problema de la violencia machista.
Por todo esto, el Grupo Municipal Compromís per Paterna, por medio de su portavoz Dolores Ripoll Bonifacio, somete para su votación los siguientes

ACUERDOS
1º). Poner en marcha cuanto antes el acuerdo número seis de la moción que nuestro grupo municipal presentó el 29 de octubre de 2007 –aprobada por unanimidad- con relación a la Ley Integral contra la Violencia de Género, y que proponía desarrollar programas educativos, campañas y promoción de grupos de hombres por la igualdad, de modo que se impliquen en la erradicación de este fenómeno.
2º). Elaborar un manifiesto institucional de rechazo a la violencia de género en el que se condene taxativamente cualquier forma de violencia contra la mujer
3º). Trasladar esta propuesta al Consell de la Dona para que colabore con el Ayuntamiento en la redacción del manifiesto de repulsa.
4º). Que cada vez que ese produzca una muerte de violencia de género en nuestro país, la corporación municipal y la ciudadanía que así lo desee se reúna en la puerta principal del consistorio, diferentes asociaciones de mujeres y ciudadanas del municipio den lectura a esta declaración institucional y después tod@s los allí presentes realicen cinco minutos de silencio como repulsa.
5º). Trasladar el presente acuerdo al Consell Sectorial de la Dona, a las asociaciones y a las Juntas de Barrio del municipio.
CONSENSUADA I APROVADA PER UNANIMITAT

Compromís propone que la corporación realice 5 minutos de silencio en el consistorio cada vez que se produzca una muerte por violencia machista

Cada dieciocho segundos una mujer es maltratada en el mundo: la violencia machista contra las mujeres de entre 16 y 44 años causa más muertes en el mundo que cáncer, tráfico o guerra
El País Valencià está a la cabeza de las comunidades autónomas respecto al número de muertes por violencia machista
El Ayuntamiento debera elaborar un manifiesto al que se dará lectura con anterioridad a la concentración silenciosa
M.A.V.M. fue asesinada el miércoles pasado en Vitoria presuntamente a manos de su esposo. Después de las informaciones que apuntaban que la mujer, M.A.V.M. había presentado varias denuncias y llegó a solicitar medidas de protección que le fueron negadas por el juzgado al considerar que las acusaciones no tenían la suficiente consistencia. El Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV) ha defendido su actuación y ha asegurado que la víctima había retirado su denuncia. Por su parte, la delegada especial del Gobierno contra la violencia hacia las mujeres, Encarnación Orozco, ha dicho que se están investigando las circunstancias que han rodeado la muerte. Con ella, ya son 29 las muertes por violencia de género en nuestro país en lo que va de año. ¿Cuántas mujeres más deben morir para que se produzca una catarsis en la sociedad española y la necesaria y consiguiente concienciación ayude a que las cifras comiencen a disminuir en lugar de crecer de forma desorbitada?
Ante esta situación, el grupo municipal Compromís per Paterna hemos presentado esta misma mañana una propuesta, que será debatida en pleno el próximo 29 de mayo, en la que exigiremos que cada vez que ese produzca una muerte de violencia de género en nuestro país, la corporación municipal y la ciudadanía que así lo desee se reúna en la puerta principal del consistorio, diferentes asociaciones de mujeres y ciudadanas del municipio den lectura a una declaración institucional y después tod@s los allí presentes realicen cinco minutos de silencio como repulsa. Un manifiesto de condena que debería elaborar el Ayuntamiento de Paterna y que sería trasladado al Consell de la Dona para que colabore con el consistorio en su redacción. Además, instamos al Ayuntamiento a que ponga en marcha cuanto antes el acuerdo número seis de la moción que nuestro grupo municipal presentó el 29 de octubre de 2007 –aprobada por unanimidad- con relación a la Ley Integral contra la Violencia de Género, y que proponía desarrollar programas educativos, campañas y promoción de grupos de hombres por la igualdad, de modo que se impliquen en la erradicación de este fenómeno.
Cada dieciocho segundos una mujer es maltratada en el mundo y al menos una de cada cinco es víctima de malos tratos. La violencia machista contra las mujeres de entre 16 y 44 años causa más muertes en el mundo que cáncer, tráfico o guerra. El País Valencià está a la cabeza de las comunidades autónomas respecto al número de muertes por violencia machista, junto con Catalunya y la Comunidad de Madrid. Pero esta penosa estadística contrasta con unas medidas contra esta lacra que siguen sin arrancar desde la Generalitat Valenciana.

Festa d'Andalusia

Compromís va visitar la seu de l'associació andalusa amb motiu del Dia d'Andalusia. La festa va ser molt concorreguda. Aleshores, el president del centre andalús va denunciar que Agustí els havia promés una cova per al centre, i quan han intentar concretar la proposta, Vicente Sales els ha dit que és impossible. Agustí "Sí, sí", però a l'hora de la veritat, res de res.

A la imatge, la regidora de compromís, Cristina Domingo, amb membres de l'associació andalusa.

Meliana


Este matí les Corts Valencianes han parlat de l'Alta Velocitat (AV), els valencians no tenim (AVE). Només en una ocasió, allà per l'octubre de 2003, Joan Ignasi Pla, aleshores lider dels socialistes valenciana va preguntar al President Camps sobre les obres de l'AV. Es queixava de l'oscurantisme del Ministeri de Foment, la manca de resposta a les mes de 10.000 al.legacions presentades, manca de consens...etc. Podeu comprovar-ho a la pàgina web de la institució. Aleshores la plataforma Muralla de l'AVE, No integrava un ample ventall de forces polítiques i socials per a reclamar una entrada soterrada de l'AV al seu pas per l'Horta Sud. El PSOE va guanyar les eleccions del 2004 i va trair els seu compromís. L'AV es va fer amb el mateix plantejament del Ministerio de Álvarez Cascos i ha destrossat l'Horta Sud. La Plataforma va denunciar el PSOE valencià per incompliment del seu programa electoral. La desfeta és ben visible. Ara ens trobem davant l'estudi inicial del traçat de l'AV des de València a Castelló. Estem doncs en un tràmit molt inicial i d'ací la importància del debat que el BLOC ha dut a les Corts amb el suport dels nostres alcaldes i regidors a la comarca. Ja l'any 2003, l'Ajuntament de Meliana, presidit aleshores per Vicent Ahuir (BLOC) va encomanar a la Universitat Politècnica un estudi d'alternativa possible. L'estudi es va fer i es va presentar com al·legació al possible i futur estudi del traçat. El Ministeri de Foment, ara en mans del PSOE, no ha contestat. Ni ha contemplat l'alternativa. El BLOC ha presentat un contenciós administratiu d'avant l'Audiència Nacional. I sobre la base de la nostra proposta he presentat una Proposició no de Llei per la via d'urgència. Creiem que un pronunciament de les Corts demanant una Alta Velocitat del segle XXI, competitiva i que respecte l'Horta és plenament possible. Només cal voluntat política i diners. He intentat concretar un acord entre els altres grup polítics. Impossible. Uns són uns manats de Madrid. Els altres no creuen en l'Horta ni amb les nostres possibilitats com a País. El PP-PSOE ha tornat a funcionar. Fan pinya. Cap defensa de l'Horta ni d'un tren competitiu i de futur. El que ens vénen els partits centralistes es un retràs de més de 16 anys (l'AVE va arribar a Sevilla l'any 92) i per guanyar deu minutets de la connexió València-Castelló ens destrossaran l'Horta. Barcelona ha soterrat més de 20 km a la seua entrada sud. La distància entre Valencià i Sagunt és de 30 Km. Hem de ser menys els valencians que els catalans?. Realment tenim el pes que tenim. Ben poc. Ens partiran l'Horta i ens desfan poc a poc el País, amb talante i victimisme hipòcrita. Ah!, i hui han comptat amb uns comparses. Nosaltres representem la dignitat del nostre poble. Demà a Meliana inaugurarem la nova seu local. Ànim i endavant.
Enric Morera

Continuen els problemes dels aparcaments irregulars consentits


Este tipus de imatges es donen tots els dies al terme municipal de Paterna.

Plataforma 15 minuts

Representantes de los vecinos de diferentes municipios usuarios de la Línea 1 del metro se han reunido esta tarde para debatir sobre la frecuencia de paso
Desde hace varios años, la asociaciones de los diferentes municipios de la Línea vienen reivindicando que el intervalo sea de 15 minutos, lo que para ellos es una necesidad imperiosa. Actualmente, la espera en los andenes y apeaderos oscila entre los 30 y los 45 minutos, dependiendo de la franja horaria utilizada por los usuarios.Los asistentes a la reunión que se ha en el centro social de la Canyada (Paterna) han formalizado la creación de una plataforma bajo el eslogan de "15 min. Línea 1. Metro ¡Ya!", con la finalidad de presionar para conseguir estos intervalos en toda la línea desde la estación de Paterna hasta la de Lliria.Los usuarios se oponen a la postura que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) plantea y que basa la reducción del paso de convoyes en la necesidad de mejoras en las infraestructuras y obras accesorias precisas en los tramos y subtramos afectados.La Plataforma denuncia, a su vez, la respuesta negativa que, por parte de FGV, se está practicando a la hora de presentarles un planing con las incorporaciones de los nuevos convoyes previstos hasta el año 2010, fecha en la que supuestamente deberían de estar todos en funcionamiento.
Los objetivos básicos de la Plataforma recién creada básicamente son tres:
1. Disminuir la frecuencia de paso
2. Aumentar la seguridad en la Línea
3. Disminuir el tiempo de viaje en el itinerario
Como acciones más inmediatas la Plataforma se ha planteado:
A). Firmar un documento constitutivo con los colectivos representados de diferentes municipios usuarios de la Línea 1.
B). Darse a conocer a los medios de comunicación.
C). Dirigirse a las Cortes Valencianas y a los Ayuntamientos de los municipios afectados por la Línea 1.
Realizar alguna acción reivindicativa colectiva en la Línea desde Paterna a Lliria.

dijous, 15 de maig del 2008

Frenar el cambio climático


La Red Española de ciudades por el Clima es la Sección de la Federación Española de Municipios y Provincias formada por los gobiernos locales que están integrando en sus políticas la protección del clima. Esta red, además de favorecer la coordinación de actuaciones entre las distintas administraciones permitiendo alcanzar mejores resultados en la lucha contra el cambio climático y en la mitigación de sus efectos, articula el protagonismo de los Gobiernos Locales en la gestión medioambiental. Cuenta con la participación de más de 140 municipios, representando a más de 17 millones y medio de habitantes, que han unido sus esfuerzos para garantizar la calidad de vida a través de unas políticas respetuosas con el medio ambiente.
La inclusión en esta red permitirá a este municipio acceder a todos los progresos que se van produciendo en el conocimiento de las causas y efectos del cambio climático y conocer y contrastar las opiniones y la situación a la que se enfrentan los responsables municipales en el desarrollo de sus tareas. La adhesión a la Red exige que el Pleno Municipal acuerde la adhesión, exigiendo una declaración institucional dirigida a todos los ciudadanos donde se plasme el compromiso municipal de adhesión a la Red y la futura implantación de políticas municipales de reducción de gases de efecto invernadero.
Además, las ciudades y pueblos que participan en la Red deben asumir los compromisos adoptados en a Conferencia Aalborg +10, celebrada en junio de 2004 y que desarrollan los principios básicos de la Carta Europea de ciudades y Pueblos Sostenibles aprobados en Aalborg 1994..."
Por todo lo anteriormente expuesto, Compromís per Paterna, por medio de su portavoz Dolores Ripoll Bonifacio, somete para su votación las siguientes propuestas:
PRIMERO.- Acordar la adhesión del Ayuntamiento de Paterna a la Sección de la Federación Española de Municipios y Provincias "Red Española de Ciudades por el Clima",
SEGUNDO.- Que el Consejo Asesor de Medio Ambiente se encargue del seguimiento de la políticas de prevención y reducción de la contaminación.
TERCERO.- Comunicar el presente acuerdo a las Juntas de Barrio y a los Consejos Sectoriales.
Aprovada per unanimitat al ple d'abril

Consell Sectorial Tercera Edat

Segons l’auditoria ambiental del nostre municipi, dels aproximadament 65.000 habitants de Paterna, l’11,5% té més de 65 anys, i l’1% té més de 85 anys. Hi ha, per tant, al voltant de 7.500 persones majors, persones que han finalitzat la seua vida laboral, també la criança i l’educació dels seus fills i filles, i que volen viure esta nova etapa vital amb salut i dedicant-se a activitats que en molts casos no han pogut realitzar anteriorment per dedicar-se a altres ocupacions.
L’augment de l’esperança de vida ha obert moltes expectatives per a les persones majors, que arriben a l’edat de jubilació en unes bones condicions físiques i psicològiques, i amb molts anys de vida per davant.
L’Ajuntament de Paterna, conscient que les persones majors tenen unes necessitats específiques pel que fa als requeriments sanitaris, de lleure, d’equipaments i socials, considera que és important que estes intervinguen directament en totes aquelles qüestions d’àmbit municipal que els puguen afectar.
A Paterna existeix una estructura participativa que emana de la Carta de Participació Ciudadana, de la qual formen part els consells sectorials, que són òrgans de participació ciutadana de carácter consultiu, a través dels quals les associacions poden fer arribar suggeriments, propostes i iniciatives a la corporació, i al mateix temps la corporació pot informar-los de tots els assumptes del seu interés. Actualment existeixen diversos consells sectorials en el municipi –de la joventut, agrari, de festes, de cultura, de la dona, de medi ambient i urbanisme, de serveis socials, etc.– però no hi ha cap consell sectorial on es tracten específicament els assumptes que afecten les persones majors.
Per tot el que s’ha exposat, i tenint en compte que, Compromís per Paterna i PSPV-PSOE, considerem imprescindible estimular la participació de les persones majors per a saber quins són els seus interessos i necessitats, i així orientar millor l’acció de govern, i al mateix temps tindre una via oberta de comunicació per a traslladar aquelles qüestions que, des de l’Ajuntament, es consideren d’interés per a les persones majors,

ACORDA
Començar els tràmits per a crear el Consell Sectorial dels Persones Majors, en el que s'integraran, representants dels associacions de persones majors del municipi.
Fer extensiva la representació en el Consell Sectorial dels Persones Majors als membres de les Juntes Directives dels Llars de Jubiliats i Pensionistes existents en el municipi.
Traslladar este acord als Juntes de Barri, Consells Sectorials, a les associacions de les persones majors del municipi i als Llars de Jubilats i Pensionistes.
CONSENSUADA I APROVADA PER UNANIMITAT

dimecres, 14 de maig del 2008

Propostes de la Canyada


Allargar i diversificar el carril bici

El canvi climàtic ens exigix un replantejament d’alguns dels hàbits que tenim molt interioritzats, però que hem de començar a canviar si volem reduir les emissions de CO2. Un d’ells és l’ús exagerat del cotxe per a trajectes curts. La Canyada és un barri molt extens. Hi ha gent que viu a l’entrada del Plantío o a Entrecruces i arribar al centre li suposa més de vint minuts caminant. Per això la gent agafa el cotxe, i també perquè hi ha molta gent enganxada al cotxe, que cal dir-ho tot. Però molt possiblement, si hi haguera itineraris segurs per a poder anar en bici, hi hauria moltes més persones que l’agafarien per a arribar al centre, i moltes xiquetes i xiquets que podrien anar en bici a l’escola, i no en el cotxe de sos pares. A més, cal fer un carril bici per a connectar els diferents nuclis de Paterna i també per a poder arribar a València.

Per tot això, propose:

La construcció d’un carril bici al llarg del carrer 29, diferenciat de la calçada, per a poder anar en bici tranquil·lament, que connecte després amb el futur carril del nou camí del Rabosar en projecte.

Connectar el carril bici des del carrer 1 fins al començament de la Fuente del Jarro, és a dir, per la carretera que travessa el by pass. Hi ha gent que no va al carril bici de la Fuente del Jarro perquè li fa por eixe tros de carretera.

Preveure un carril bici pel nou camí del Rabosar fins a la connexió amb el carril que va a les facultats. Així tindríem un carril bici des de la porta del sol fins a les facultats directament.

Fer un carril bici des de Paterna fins a València, per l’antic camí de Campanar.

Instal·lar aparcaments per a bicicletes a l’estació del metro, a la plaça i al poliesportiu, i també bancs. Si anem a anar més en bici, caldran aparcaments. En el meu treball hi ha aparcaments per a bicis des de fa 15 anys. Al principi només aparcava jo. Actualment, si algun dia arribe tard, ja no em queda lloc per a aparcar. Posar aparcaments estimula l’ús de la bici.

D’altra banda, si s’estan millorant les voreres per a que la gent puga caminar sense perill, caldrà instal·lar alguns bancs en llocs estudiats, especialment per a que la gent major puga descansar quan passeja.

Plantar arbres en les voreres que tenen escolcells (alcorques) però no tenen arbres o han talat els que hi havia. A poc a poc, les voreres de la Canyada es van quedant sense arbres: en alguns casos els talen perquè estan malalts, suposen un perill o alcen les tanques dels xalets. En altres casos, l’Ajuntament reposa les voreres i allà on hi havia un escolcell sense arbre posa ciment. Entre unes coses i altres, la fisonomia del barri està canviant.

Crec que cal mantindre i augmentar la massa forestal urbana. És convenient perquè els arbres creen un microclima que redueix la calor a l’estiu, perquè absorbixen CO2 i perquè són molt bonics i alegren la vista i l’esperit. A més, esta proposta ha d’incloure la plantació d’arbres en determinades voreres per a impedir els aparcaments damunt de les voreres. Com saps, hi ha algunes zones pròximes a la plaça on els cotxes aparquen damunt de la vorera. La zona de l’església n’és un exemple. Per a impedir estos aparcaments, a més de les multes, es podrien plantar arbres poc separats. Són més estètics que els bolardos i necessiten menys manteniment que les jardineres, i fan el mateix paper.

Peatonalitzar la plaça de la Canyada

Esta proposta ix periòdicament en les reunions de la junta de barri, però sempre es vincula amb el soterrament de les vies. I si es pensara alguna alternativa per a peatonalitzar alguna part de la plaça, o tota?

Canviar les luminàries per altres més eficients

Hi ha previst canviar 400 luminàries a una zona del Plantío amb subvencions de la Generalitat. Propose que també canvien les luminàries del centre, que encara són de bola i produïxen una contaminació lumínica considerable i una despesa energètica molt elevada.

Instal·lar un SPA en el poliesportiu.

Esta no és una proposta de primera necessitat, però precisament SPA vol dir salut per l’aigua, i la sauna, el bany de vapor, l’aigua freda i calenta alternativament, tonifiquen el cos i rebaixen la pressió arterial. No és una instal·lació cara i crec que hi ha espai en la piscina per a poder-lo instal·lar.

I per a la gent jove, què?

En l’any que portem de nou govern municipal no s’ha augmentat l’oferta cultural als barris ni s’estan oferint activitats lúdiques i culturals que puguen atraure especialment la gent jove. I els pressupostos participatius, ara per ara, només poden fer referència a les inversions en infraestructures i serveis. Este tipus de qüestions són competència exclusiva del govern municipal. Únicament es podria demanar un centre juvenil, ja que això sí que és una inversió. I perquè no fóra molt car –expropiació de terrenys, construcció–, es podria llogar alguna planta baixa entre tantes que estan buides al barri. Vull recordar-vos que l’Ajuntament està pagant el lloguer de Villa Amarga, que actualment està ocupada per l’oficina tècnica del Parc Natural del Túria, que hauria de pagar la Conselleria, i no els impostos de les paterneres i paterners. Per tant, per què no podria pagar l’Ajuntament unes instal·lacions on es realitzaren activitats de participació i dinamització juvenil, igual que està la llar de jubilats?

Continuar la reposició de voreres.

La reposició de voreres i la repavimentació va ser la proposta més votada en el pressupost participatiu de l’any passat. I per això s’han reposat moltes voreres i s’han repavimentat alguns carrers amb els diners del pressupost participatiu. De tota manera, encara queden moltes voreres en mal estat. Esta és una proposta molt important, però l’he deixada en últim lloc perquè enguany l’Ajuntament té previst continuar reposant les voreres amb el pressupost ordinari. En tot cas, caldria saber quin pressupost destinarà a reposar les voreres de la Canyada per a proposar destinar una part del pressupost participatiu a la reposició de voreres.

Finalment, vull dir-te que les tres propostes més votades en l’assemblea de la Canyada es presentaran a l’Assemblea General dels Pressupostos Participatius. Esta Assemblea General –a la qual pertanyen els representants de totes les juntes de barri i dels consells sectorials, i dos representants elegits en les assemblees de cada un dels barris– votarà una a una les tres propostes de cada barri tenint en compte els vots que ha rebut en cada barri, si és una obra bàsica o no, la quantitat de població beneficiada, etc., i finalment farà una llista ordenada de les més votades a les menys votades per a anar-les executant fins a esgotar el pressupost disponible, sempre tenint en compte que no es pot quedar cap barri sense inversions.

NO A LA DIRECTIVA DE LA VERGÜENZA

Entidades de toda Europa recogen firmas para pedir a la Unión Europea que no apruebe la Directiva del Retorno. Hasta la fecha han conseguido más de 33.700 adhesiones. Puedes informarte y apoyar con tu firma en:http://www.directivadelaverguenza.org/index.phpLa Directiva del Retorno para los inmigrantes de la UE es una "regresión" en los derechos humanos, según las ONG. Ver la información en:http://www.canalsolidario.org/web/noticias/noticia/?id_noticia=9991¡NO A LA DIRECTIVA DE LA VERGUENZA!

Compromís denuncia que Agustí eluda su responsabilidad y no informe a nuestro grupo sobre el incendio del Molí del Batà

Tras el incendio ocurrido HACE YA DÍAS en el incendio del molí de Batà de Paterna el grupo municipal Compromís per Patena continua sin haber sido informado por el equipo de gobierno de Los datos disponible, según ha constatado la portavoz del grupo, Loles Ripoll (Iniciativa). La concejala ha criticado duramente la actitud irresponsable del alcalde del municipio, Lorenzo Agustí, que ni siquiera ha convocado una Junta de Portavoces para informar y tratar un suceso de tal magnitud para Paterna debidamente "como miembros de esta corporación y representantes de la ciudadanía que somos. "Como siempre, tenemos que enterarnos de los temas más importantes por los medios de comunicación. Ni siquiera nos ha comentado que medidas va a tomar este Ayuntamiento para vigilar el patrimonio y evitar este tipo de actos delictivos", ha lamentado. "Es indignante que este gobierno sea tan ostracista y nos niegue información como parte integrante de este Ayuntamiento.

Compromís per Paterna proposa l’implantació d’un microbús circular pel barri de Lloma Llarga

El barri necessita millor comunicació entre els dos nuclis principals

La portaveu de Compromís per Paterna, Loles Ripoll –Iniciativa per Paterna- ha manifestat este matí que el seu grup municipal recolzarà als veïns del barri de Lloma Llarga en la reivindicació d'incorporar un microbús circular que connecte els diferents nuclis del barri.
Els veïns i veïnes de Lloma Llarga manifestaren durant el debat dels pressupostos participatius la seu voluntat de comptar amb aquest servei que consideren fonamental per al barri. El microbús connectarà els barris de punta a punta i establirà una comunicació continuada i adequada amb . escoles, amb les dues parades de tramvia i el futur consultori auxiliar del barri.
Aquest nou mitjà de transport haurà de tenir parades a diferents punts intermedis del barri i tenir una freqüència adaptada a les necessitats de la ciutadania. A més, la portaveu del grup municipal ha demanat al govern del PP que construisca bici aparcaments a les parades de tramvia a fi que els ciutadans puguen utilitzar la bici.

dimarts, 13 de maig del 2008

Orgull valencià

Podem rebentar d'orgull de ser valencians. Tenim el millor president del món i hem de proclamar-ho als quatre vents. Per fi algú diu les coses pel seu nom. Per fi algú posa al seu lloc al govern d'Espanya -enteneu-me, vull dir Zapatero- sense embuts i amb arguments sòlids: "Eso es malversación de fondos públicos", va dir Francisco Camps Ortiz ahir, referint-se als 180 milions d'euros que costarà la solució temporal a la falta d'aigua per a beure que estan a punt de patir 5.000.000 d'habitants de l'àrea metropolitana barcelonina.
Ja era hora que aquest prohom genial, desaprofitat en un cantó del Levante espanyol, mostrara a la nació tot el que realment val. Ja era hora que tanta experiència acumulada començara a donar els seus fruits. Una experiència avalada per incomptables accions basades invariablement en l'interès general i sempre, sempre, marcades pel més escrupolós ús dels cabdals públics. Però no és ara el moment d'hipèrboles, sinó de treballar dur per la nostra comunitat, així que repassem alguns dels reeiximents més destacables:
1,500.000 euros per a la manifestació 'Agua para todos' (2 hores) 1.130 milions d'euros per a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (visite les piràmides) 460 milions d'euros per a Terra Mítica (diversió sana i negocis sanejats). Lo que haga falta' per a la visita del pontífex (2 dies) 650.000 euros per a condicionar jardins i adorns florals de cara al pontífex (2 dies) 835.000 euros per a l'altar del pontífex (2 hores) 445 milions d'euros per a fer el Palau de les Arts (sense qualificatius) 700.000 euros per a tres torneigs de futbet per a veterans (6 dies)540.000 euros per a despatxar Irene Papas de la Biennal (un gran paper) 1 milió d'euros per a despatxar Luigi Settembrini de la Biennal (un paperot)11.550 milions d'euros de deute total autonòmic (no tinc paraules) 1.200 milions d'euros de deute de la RTVV (informació, entreteniment, formació) 900.000 euros a l'arquebisbat per serveis religiosos als hospitals públics (amén)75 milions d'euros per a la carrera de bòlits de la Fórmula 1 (3 dies) 1 milió d'euros per a un concert de The Cure (2 hores). Lo que no està escrit' per a reparar el Palau de les Arts (2 dies plovent a lo bèstia) 408 milions d'euros per factures impagades de Sanitat de 2002 a 2004 (aguanta, que vas cobrant) 500.000 euros per a la Ciutat de les Llengües (com diu?) 2 milions d'euros per al funcionament de la 'Fundació Agua y Progreso' (sense horaris) 3 milions d'euros, desviats de Cooperació, per a la Copa Amèrica (sense complexos) 1 milió d'euros lliures d'impostos a Julio Iglesias per promocionar-nos ('Yo no soy tonto')
En honor a la veritat, cal reconèixer que Francisco Camps Ortiz no és l'il·lustre inspirador de tots aquests grans episodis valencians. Ho és, directament, dels ocorreguts des de maig de 2003. Però també, indirectament, de la resta, ja que ha sabut assimilar amb gust l'actuació d'altres refinats gestors valencians sense màcula, diguem-ne Rita Barberá. O Eduardo Zaplana

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Cristina Domingo
Estimada veïna, estimat veí,

T’escric perquè el dia 24 de maig, dissabte, a les 6 de la vesprada i en el Centre Social, tindrà lloc l’assemblea dels pressupostos participatius de la Canyada. He volgut recordar-t’ho perquè crec que és important que participes. Per això m’adrece a tu, perquè pense que és una oportunitat per a fer propostes que es podran realitzar i contribuiran a millorar la Canyada
Vull comentar-te que participe en la Junta de Barri des de la seua fundació l’any 2002. He assistit primerament com a veïna –pot assistir-hi qualsevol veïna o veí–, després com a representant d’Acció Ecologista Agró, i ara que sóc regidora de Compromís per Paterna també assistisc a totes les reunions. Crec que és una manera molt interessant d’involucrar-me en la vida del barri i de treballar per aconseguir millores junt amb altres veïnes i veïns.
Segurament t’ha arribat una carta de l’Ajuntament amb informació sobre els pressupostos participatius en la qual se’t demana que faces cinc propostes d’inversions, que envies la carta a l’Ajuntament o que la portes en mà a l’assemblea dels pressupostos participatius. Si no t’ha arribat la carta, pots anar a l’assemblea i fer allí les propostes directament.
El Consell de Participació Ciutadana, on estan representades totes les associacions de Paterna, va proposar al govern municipal redactar esta carta i enviar-la a tots els veïns i veïnes per a animar-los a participar en les assemblees dels pressupostos participatius. En l’assemblea de la Canyada els assistents parlaran de les carències del barri, de les inversions prioritàries, de com aconseguir, en definitiva, un barri més habitable i amb més qualitat de vida. Després, cada assistent votarà cinc propostes entre totes les presentades, i les tres més votades es presentaran a l’Assemblea General dels Pressupostos Participatius.
Esta Assemblea General votarà una a una les tres propostes de cada barri i finalment farà una llista ordenada de les més votades a les menys votades per a anar-les executant fins a esgotar el pressupost disponible, sempre tenint en compte que no es pot quedar cap barri sense inversions.
Com veus, és un procés molt interessant que dóna veu i vot a les persones. Enguany hi ha 2.700.000 euros, el destí dels quals serà decidit directament per la ciutadania. Sense intermediaris. Els pressupostos participatius van començar en la legislatura anterior, i estem intentant millorar-los cada any. Però per a que siguen un èxit només hi ha una recepta: que hi haja molta gent que s’implique i que les propostes d’inversió estiguen avalades pel vot de moltes persones. Per això t’escric esta carta, per a animar-te a participar en l’assemblea del dissabte 24 i per a transmetre’t la meua il·lusió en un procés participatiu del qual Paterna és pionera i on les persones som protagonistes directes.
Cordialment,
Cristina Domingo Pérez
Regidora de COMPROMÍS PER PATERNA,
Grup municipal d’esquerres, verd i valencianista
La Canyada, maig de 2008

Diners

Hi ha una dita valenciana que ve al cas: Amb diners torrons. Efectivament, la Generalitat Valenciana no té ni un duro i així ens va: sanitat colapçada, educació en precari, infraestructures de peatge. El principal ingrés dels Pressupostos de la Generalitat (no entre a valorar la nefasta gestió dels governs populars) ha estat el sector immobiliari. Hem ingressat per l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats uns 2.000 milions d'euros l'any 2006. És a dir, per la compravenda d'immobles. Amb la crisi de la rajola i l'economia especulativa, el nostre President Camps ha hagut de moure fitxa. No té ni un duro. Les Universitats Públiques a un pas de la suspensió de pagaments i el deute pujant. Nosaltres no tenim el benefici de ZP. Va donar pel morro 3.000 milions d'euros com a deute històric al seu amic i President d'Andalusia, Chaves. Els valencians ja ho tenim bé, som ofrenadors i lliguem els gossos amb llonganisses. Doncs bé. Al dia següent de la publicació del magnífic article de Josep Vicent Boira a La Vanguardia sobre El cost de l'anticatalanisme, el nostre Conseller d'Economia, Gerardo Camps, coincidia amb el Conseller de l'altra Generalitat, el Sr. Castells en la necessitat d'un nou model de finançament que no penalitzés, com ara, a valencians i catalans. La necessitat fa virtut. És hora d'encetar una nova etapa. Vet ací que acaba de ressucitar Joan Lerma, de professió President de la Gestora, i ens diu que no ens interessa una estratègia conjunta amb els catalans. Darrere d'ell, tot el PSOE ha començat a reaccionar per frenar la iniciativa. Eixe partit amb la E ben gran d'Espanya, va fent. Com ací, negant-nos la recuperació del Dret Foral i aprovant un nou decret de nova planta.I dins d'unes hores estaré a Biar, amb tota la família de la meua dona, els meus fills, els amics i els Moros Vells, la meua comparsa. Ja he parlat altres vegades de les festes d'este poble de l'Alcoià, el poble de la meua dona, on -com sabeu-, sempre m'he sentit com a casa. L'any passat no vaig poder disfrutar de les festes. Estava en plena campanya electoral. No vaig poder vore les muntanyes enceses per centenars de fogueres, ni el Ball dels Espies. Enguany amb els meus fills més menuts podré tornar a repetir allò de: La Mahoma de Biar,menja rotllets i fogasses,se l'emporten a Villenai l'unflen a remolatxes
Enric Morera

Joan Ribó: 'EUPV té tics que em recorden comportaments del passat'

La formació expulsa l'ex-coordinador per donar suport a Isaura Navarro
Esquerra Unida del País Valencià (
EUPV)
Ha expulsat el seu ex-coordinador, Joan Ribó, perquè durant la campanya electoral va participar en el sopar de presentació de la cap de llista d'Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), Isaura Navarro. Ribó diu que només ho va fer per l'amistat que té amb ella, nega que militi a IdPV i critica els 'comportaments un poc sectaris' del seu ex-partit. La coordinadora, Glòria Marcos, respecta la decisió de Ribó de donar suport a un altre partit, però diu que cap formació permet la doble militància.
Ribó critica la voluntat d'EUPV de ser cada cop més pura, però també de comptar cada cop amb menys militants, i que tingui tics que li recorden comportaments del passat, que no vol recordar i que s'absté de qualificar. No vol fer sang de l'afer, però diu que decisions com aquesta només debiliten l'esquerra valenciana. Explica que va rebre una carta després de les eleccions en què se li notificava la baixa perquè pertanyia a una altra organització política, fet que nega, tal com ha avançat avui el diari Levante-EMV. Glòria Marcos no sap si Ribó ha demanat l'ingrés a IdPV, però puntualitza que se l'ha expulsat perquè la seva presència al sopar de presentació de Navarro es va interpretar com que en demanava el vot, en comptes de fer-ho per a EUPV. Especialista en medi ambient No ha recorregut la decisió perquè no vol donar més importància a l'afer, sinó que ara tan sols vol treballar en temes de medi ambient, la seva especialitat, amb aquells que també ho facin. Per Marcos, el fet de no recórrer la baixa demostra que no tenia interès en continuar a EUPV. Ribó també era el coordinador federal de sostenibilitat i medi ambient d'Izquierda Unida, però en perdre la militància a EUPV, també ha estat cessat del càrrec.

Prevaricació lingüística

Article de Rafael Ramos, secretari de Política Lingüística del Bloc
Qualsevol dia veurem algun alt càrrec del Partit Popular entrar en presó per prevaricació lingüística. La conselleria ha publicat una nova convocatòria d´oposicions per a professorat d´Ensenyament Secundari en què passa olímpicament de l´ordenament legal vigent en matèria lingüística. Setze (16!) són ja les sentències i els pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia, del Suprem i del Constitucional contra la política lingüística del Govern de Camps. Setze sentències en les quals els jutges han dit que sí, que «valencià» i «català» són jurídicament la mateixa cosa. Contra el criteri de les universitats de tot el món, de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua que ells mateixos van crear, dels tribunals, el Govern de Camps continua negant la unitat de l´idioma i la validesa dels certificats de llengua expedits per les diverses administracions, inclosa la Llicenciatura en Filologia Catalana que s´imparteix a les universitats d´Alacant i de València. Què passaria si el Govern autonòmic extremeny -posem per cas- gosara afirmar que l´extremeny és un idioma diferent del castellà, i decidira unilateralment que la Llicenciatura en Filologia Espanyola no acredita el coneixement de l´extremeny? Hi hauria un clamor de peticions de dimissió, se´ls consideraria justament «enemigos del idioma», gent perillosa que atempta «contra el futuro de una lengua universal hablada por 400 millones de personas en todo el mundo». Si aquest hipotètic govern estrafolari insistira per aquest camí, i es dedicara a discriminar per aquest motiu els opositors, es trobaria amb els recursos presentats pels interessats, als quals s´afegirien, probablement, les universitats públiques i les entitats cíviques. De manera que els tribunals acabarien donant la raó a qui la té, i el govern en qüestió hauria d´acatar i aplicar les sentències o enfrontar-se a més d´un plet per prevaricació. El Govern extremeny, evidentment, no faria això. I els valencians no som ni millor ni pitjor que els extremenys. Però ningú no ho diria: cada vegada que el PP fica cullerada en les equivalències dels títols, és un colp baix als milers de valencians que treballen en l´ensenyament públic a Catalunya i les Balears gràcies al fet objectiu que compartim un idioma. Cada volta que el PP enarbora el fantasma anticatalanista, és un insult a la intel·ligència i una amenaça per al futur del valencià. Els consellers i els directors generals del PP només accepten els manaments dels jutges quan els són favorables. En lloc d´acatar les resolucions judicials i els dictàmens acadèmics, com haurien de fer, en l´exercici dels seus càrrecs, se´n burlen. Saben que actuen contra les normes de l´estat de dret, que perjudiquen els ciutadans, que perdran el plet, però no els importa: com que les despeses les pagarem els contribuents... No és això prevaricació? No ha arribat l´hora que els tribunals els imposen un càstig exemplar?

dilluns, 12 de maig del 2008

Per a Compromís per Paterna el Partit Popular comença la casa per la teulada

El carril bici permetrà unir la Canyada de forma segura per els ciclistes
El govern municipal de Paterna ha projectat un carril bici per la carretera del Rabosar –La Canyada- però no se sap com podrà arribar fins allí la gent amb bicicleta/o els ciclistes
El Partit Popular de Lorenzo Agustí ha impulsat la creació d'un nou carril bici que connectarà la Canyada amb el centre d'oci Heron City a través de la carretera del Rabosar. No obstant això, la regidora de Compromís per Paterna s'ha estranyat ja que "no se sap com podrà arribar fins allí la gent amb bicicleta/o els ciclistes". Actualment no hi ha cap carril bici pel carrer 29 –Principal artèria de la Canyada, una via molt perillosa per a ciclistes i vianants-. Este carrer connecta els diferents barris de la Canyada i per a poder accedir al nou carril bici de la carretera del Rabosar no hi ha cap itinerari segur per a la circulació amb bicicleta, pel que per a poder arribar fins a Heron City amb bicicleta s'ha de travessar un tram molt insegur (una part del carrer 29, que creua el barranc, no té vorera d'emergència i és un tram de revoltes).
Per tant, Domingo ha ironitzat sobre si és que Agustí pretén que els ciclistes vagen volant fins al carril bici. A més, Domingo ha recomanat a l'alcalde que cree itineraris segurs perquè les xiquetes i xiquets vagen amb bici a les diferents escoles del barri. Per exemple, per a accedir a algunes d'elles –Escola 2 i La Font- és necessari que travessen el carrer 29. "És normal que les mamàs i papàs es negue a deixar-los anar amb bici.
D'altra banda, les veïnes i veïns de Lloma Llarga han manifestat la voluntat de poder disfrutar d'una carril de bici i passeig que unisca el seu barri Heron City i també amb el nucli urbà de Paterna. La carretera que unix Lloma Llarga amb este centre comercial és perillosíssima, ja que no té vorera d'emergència. Segons ha subratllat la regidora del grup municipal "és una pena ja que és un passeig agradable, i estant tan prop, la ciutadania de Lloma llarga viu aïllada" estem molt separats. Tampoc hi ha cap camí exempt de vehicles que connecte este barri amb Paterna centre.
Segons Cristina Domingo: "L'equip de govern hauria de treballar seriosament per a potenciar l'ús de la bicicleta. Confraternitzar està bé, però les polítiques de gestos, que s'estan començant a convertir en una tònica normal d'este equip de govern, no ens faran avançar. Compromís per Paterna exigim que l'equip de govern escometa les accions que realment ajudaran a fer de la bicicleta un transport normalitzat en el municipi".
Les amenaces de canvi climàtic requerixen afavorir que es realitzen recorreguts a peu i amb bici per a reduir les emissions. Però les persones no som herois ni heroïnes. Necessitem un mínim de seguretat per a utilitzar la bicicleta, i és obligació de l'Ajuntament, concretament de l'equip de govern del PP, afavorir l'ús de la bicicleta a Paterna.
Es calcula que els usuaris de la bicicleta a Paterna podrien multiplicar-se en poc de temps si haguera recorreguts segurs. Cada vegada hi ha més persones que es plantegen agafar la bicicleta per a fer recorreguts pel poble: per a anar al centre, per a fer gestions, per a fer compres poc voluminoses, i inclús pares i mares que voldrien que els seus fills pogueren anar al col·legi amb bicicleta.
Són diverses les iniciatives que caldria possar en marxa:
1. Interconnectar els trams dispersos de carril bici per a fer recorreguts útils.
2. Restringir el transport motoritzat en determinats carrers perquè circulen només residents, vianants i ciclistes, i així fer recorreguts segurs sense recórrer a fer carrils-bici (excepte quan no hi haja una altra alternativa) i connectar-los als carrils bici existents.
3. Establir acords amb Diputació i Generalitat per a adequar les carreteres que actualment usen els ciclistes per a anar a València (camí de Campanar, fonamentalment), ja que el paviment està molt deteriorat.
4. Reduir la velocitat del nucli urbà a 30 kmh, i fer que la policia local obligue a complir este límit. Moltes ciutats europees de la grandària de Paterna ja ho han fet, i açò ha possibilitat que les bicis puguen compartir els carrers amb els cotxes sense perill.
5. Instal·lar més aparcaments de bicicletes.
6. Crear una xarxa de bicicletes públiques que tinguen diversos punts on poder aparcar perquè puguen ser utilitzades per persones que no tenen espai a casa per a tindre bici, o que no tenen ascensor.

dimecres, 7 de maig del 2008

TALLERS DE DONES


Compromís proposa l'adhesió de Paterna a la Xarxa Espanyola de Ciutats pel clima davant de la falta de polítiques del PP per frenar el canvi climàti

Des de Compromís per Paterna es va a presentar una moció en el pròxim ple acordant l'adhesió de l'Ajuntament de Paterna a la Secció de la Federació Espanyola de Municipis i províncies "Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima".
La inclusió en esta xarxa permetrà a este municipi accedir a tots els progressos que es van produint en el coneixement de les causes i efectes del canvi climàtic i conéixer i contrastar les opinions i la situació a què s'enfronten els responsables municipals en el desenrotllament de les seues tasques. Esta proposta que hem realitzat des del grup municipal "es fa cada vegada més necessària donat l'imparable procés de canvi climàtic que esta afectant el nostre planeta, i les greus conseqüències del qual poden constatar-se en desgràcies ambientals de la magnitud de què s'està vivint a Myanmar –Birmània-, per citar un exemple", tal com hi ha assenyalat la portaveu de Compromís per Paterna, Loles Ripoll.
Per això, Ripoll ha lamentat la falta d'interés del Partit Popular de Paterna en esta matèria. L'any que porten governant, Lorenzo Agustí i el seu equip no han tingut pràcticament cap iniciativa dirigida a reduir les emissions de CO2 en el municipi. Prova d'això, és el poc camí que han recorregut per a millorar i ampliar la xarxa de carril bici que connecte els diversos nuclis de la ciutat o que no s'haja avançat en la peatonalización del centre ni s'haja posat en marxa el sistema de bicis públiques, que tant d'èxit està tenint en altres ciutats de l'Estat Espanyol. Com a exemple, Ripoll ha recordat que l'única iniciativa que ha tingut Lorenzo Agustí per a frenar el canvi climàtic en el municipi ha sigut la d'implementar un autobús llançadora en el polígon Font del Gerro, a fi de millorar la xarxa de transport públic i la mobilitat de les treballadores i treballadors. D'esta manera des de l'Ajuntament de Paterna es contribuïx a reduir el transport privat. No obstant això, esta proposta la va realitzar el grup municipal Compromís per Paterna i el govern del PP s'ha limitat a incloure-la en la seua gestió, encara que –Cal tenerlo en compte- amb alguns errors en la seua aplicació. Ripoll ha recalcat la descoordinació horària i falta de servici d'este autobús, que complix a males penes amb la finalitat per al que va ser concebut.
Davant d'esta radiografia municipal i donat el procés de canvi climàtic en què inevitablement ens veiem immersos, el nostre grup municipal proposarà que Paterna passe a formar part d'esta xarxa de ciutats, que afavorix la coordinació d'actuacions entre les distintes administracions permetent aconseguir millors resultats en la lluita contra el canvi climàtic i en la mitigació dels seus efectes, i articula el protagonisme dels Governs locals en la gestió mediambiental. Així mateix, Compromís per Paterna impulsarà el protagonisme del consell assessor de Medi Ambient, com a òrgan encarregat del seguiment de les polítiques de prevenció i reducció de la contaminació, segons ha explicat la portaveu.

POR QUÉ HAY TAN POCAS MUJERES EN EL MUNDO DE LA CULTURA?

Según un estudio que acaba de presentarse, de las películas españolas de los últimos años (2000-2006), sólo un 7% han sido dirigidas por mujeres (Fátima Arranz: Mujeres y hombres en el cine español)
El lenguaje nos enseña muchísimo sobre el valor que la sociedad patriarcal asigna a cada sexo. Una cultura que invisibiliza a las mujeres no perjudica a las poetas o compositoras, sino a todas.
La lista de los libros más vendidos en España en una semana cualquiera (Abc, 29-3-08) incluye una mujer entre 10 en ficción y dos en no ficción: 10% y 20%. De las 43 exposiciones individuales organizadas entre 2002 y 2005 por la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, sólo dos (5%) llevaban firma femenina (Manifiesto Arco 2005). En los medios de comunicación, aunque son mujeres el 46% de los profesionales, sólo ocupan un 24% de los puestos directivos (Informe Anual de la Profesión Periodística, 2006). En teatro, de entre los candidatos a los Premios Max de Artes Escénicas 2008, las mujeres son minoritarias en casi todas las categorías, especialmente directores (25%) y autores (19%) (www.projectevaca.com).
Antes del siglo XX, el hecho de que muy pocas mujeres fueran pensadoras o artistas no tiene mayor misterio: no tenían la educación necesaria. Pero son ya varias las generaciones nacidas, o al menos, formadas, en democracia; hay hoy más licenciadas universitarias que licenciados; y sin embargo, ni siquiera en los campos más feminizados -como la literatura, con décadas de mayoría femenina entre estudiantes y lectores- nos acercamos, ni de lejos, a un igual protagonismo. Llama la atención por ejemplo que los premios nacionales creados en 1977 apenas hayan reflejado evolución alguna: en sus 10 primeras convocatorias, el Nacional de Ensayo, de Poesía y de Narrativa sumaron 29 varones galardonados y una mujer (3%); en las 10 últimas (1998-2007), 4 mujeres entre 30 (13%).
Nos interesa fijarnos en la cultura porque es ahí donde mejor vemos cómo actúa un factor difuso, pero muy poderoso: la ideología patriarcal. Ahora bien: ¿cómo identificarla? Sería una grosera simplificación confundirla con la ideología de derechas. Pero si no se halla -o no sólo- en tal o cual catecismo o programa de partido, ¿dónde se formula?
En el lenguaje. El lenguaje nos enseña muchísimo sobre el valor que la sociedad patriarcal asigna a cada sexo, y que se basa en tres axiomas. Primero: el varón encarna todo el género humano (el hombre), la mujer sólo una parte. Ellos pueden hablar en nombre de todas y todos; ellas sólo se representan a sí mismas. Segundo: el hombre se define como un ser social, cultural (hombre de Estado, hombre de negocios, hombre público...), la mujer se identifica con la naturaleza (ser mujer significa menstruar), la sexualidad (mujer pública) y su relación con el varón (mujer=esposa). Tercero: lo masculino es visto como intrínsecamente positivo (hombre de pelo en pecho, ser todo un hombre...), lo femenino como negativo, como lo atestiguan las numerosas voces peyorativas que se aplican a las mujeres: pendón, arpía, maruja...
Lo cual se refleja con toda claridad en el discurso dominante. Véase por ejemplo el titular: Un islamista, su mujer y su hermana mueren en un atentado suicida (El Mundo, 30-4-05): la ideología niega la evidencia (tres personas mataron y murieron por motivos políticos) para sustituirla por sus categorías prefabricadas: el varón se define por su relación con instancias abstractas (un islamista), las mujeres, por su relación con los varones. En literatura, el campo que conozco mejor -pero estas observaciones son fácilmente extrapolables-, se habla de "literatura de mujeres", no para oponerla a la "literatura de hombres" (no existe esa etiqueta) sino para distinguirla de la "Literatura" a secas: lo masculino no es visto como masculino, sino como universal, mientras que lo femenino se interpreta como particular. Por eso, obras literarias excelentes son excluidas de los cánones: al haber sido escritas (y especialmente si son, además, protagonizadas) por mujeres, se ven, inconscientemente, como algo de interés puramente sectorial.
Estas consideraciones pueden servirnos también para aclarar un gran misterio. Si, como hemos visto, la participación femenina en la cultura es mínima (hay lectoras y espectadoras, desde luego, pero en términos relativos muy pocas escritoras, directoras de cine, compositoras...), ¿cómo se explica la insistencia de los medios en proclamar, a bombo y platillo, un supuesto triunfo? Citemos algunos titulares, todos de este periódico aunque podrían ser de cualquier otro: Los libros son cosa de mujeres. Leen más que ellos y dominan el mundo editorial (23-4-00), El cine es de las mujeres. Ellas toman el mando (1-2-04), La revolución musical de 2008 es cosa de chicas (8-2-08)... La clave nos la da una vez más la ideología patriarcal: si las mujeres son la parte y los hombres el todo, cualquier incremento de una mínima presencia femenina es visto, no como un avance hacia la normalidad (de la que estamos aún muy lejos, si por tal se entiende el 50%), sino como una anomalía. Que se espera pasajera, a juzgar por la palabra tan a menudo empleada para definir la nueva situación: "moda".
Digan lo que digan los medios, sabemos -cifras en mano- que la presencia femenina entre los agentes culturales sigue siendo muy minoritaria. ¿Y cómo, insistimos en preguntarnos, se perpetúa esa marginación, cuando ya hace tiempo que las facultades de artes y letras son mayoritariamente femeninas? Veámoslo con un ejemplo al azar: un artículo sobre la biografía como género, publicado en una revista de pensamiento (Letras libres, enero 2008). El texto, por lo demás brillante, contiene más de 60 nombres. Entre ellos sólo dos femeninos. ¿Es que no ha habido en la historia mujeres biógrafas o biografiadas? Si las ha habido, ¿es que no han alcanzado la excelencia que las haría dignas de mención? Y si no las ha habido, ¿por qué no las ha habido?... Lo importante no es tanto la respuesta que se dé a estas preguntas, como el hecho de que el autor del artículo ni siquiera las plantea. Después de eso, que en el índice de la revista en cuestión encontremos sólo 3 colaboradoras entre 36 (8%) ya no puede ser una sorpresa. Es decir, que la ausencia de mujeres entre los creadores de cultura produce unos contenidos que naturalizan, legitiman, la ausencia de mujeres, y viceversa.
Para romper este círculo vicioso, no basta que aumente, durante varias generaciones, el número de mujeres con estudios. No basta que cambie la realidad, si la ideología patriarcal no sólo distorsiona nuestra percepción de lo real, sino que actúa sobre la realidad, frenando nuestro avance. Así, las noticias antes citadas sobre un supuesto "dominio" femenino en el campo de la edición, la música o el cine tienen un efecto desmovilizador: cuando exigimos mayor presencia, nos contestan: "Pero ¿qué más queréis?"...
Si la exclusión o marginación de las mujeres en la cultura afectara solamente a las profesionales de la cultura, estaríamos ante un simple problema gremial. Pero sería un grave error verlo en tales términos. Pues una cultura que invisibiliza a las mujeres -o las ridiculiza, o trivializa sus preocupaciones- no perjudica sólo a las poetas o las compositoras, sino a todas. Cuando los políticos se preguntan, desesperados, qué se puede hacer para frenar la violencia de género, habría que sugerirles que no vayan sólo a los juzgados, sino al cine. Allí verán cómo en las películas dirigidas por hombres -no así, nunca, en las dirigidas por muje-res-, la violación y los malos tratos se presentan con frecuencia en clave de humor (Pilar Aguilar: Mujer, amor y sexo en el cine español de los 90). ¿Se imaginan que alguien hiciera lo mismo respecto al terrorismo?... Este ejemplo debería bastarnos para empezar, por fin, a darnos cuenta de que todo el esfuerzo que se está realizando en cuanto a malos tratos, igualdad salarial o paridad política, se arriesga a ser insuficiente -por no decir saboteado- si no nos tomamos en serio la igualdad en la cultura.
Laura Freixas, escritora, es autora de Literatura y mujeres.

Caragols

Sí, jo vaig ser un dels que va pujar a la Carrasqueta per a impedir el tall de la connexió de TV3 a les comarques del sud. Els 300 de la Carrasqueta en paraules de Vicent Partal. El director de Vilaweb fa servir un paral.leisme amb els espartans de les termòpil·les. Bé la cosa va ser més sencilla i passada per aigua. Allà hi havia una colla d´Ontinyent tocant els caragols que feien servir els maulets per comunicar-se. Va ser bonic i emocionant. De vegades pense que ens cal una mica d´èpica en la nostra acció política immediata. Cal tenir un nord, unes fites màximes que ens impulsen en el dia a dia. També vaig acudir a la manifestació de dissabte passat a Alacant. Ara fa una setmana ens vam aplegar per denunciar l´acció del Govern Valencià en l´inici de l´expedient sancionador que ha provocat el tancament del repetidor de la Carrasqueta i l´amenaça de clausura de la resta. Des del BLOC hem denunciat esta situación a les Corts Valencianes. Francisco Camps actua com un president de república bananera atemptant contra la llibertat d´expressió. Ara bé, és només resposable el nostre President, timonel indiscutible del poble valencià? Cal donar-li totes la responsabilitat al PP?. Doncs no. És clar que des del Ministeri d´Indústria del Gobierno de España, no hi ha voluntat per a dotar d´una base legal les emissions. No volen entregar el multiplex necessari per a passar de l´alegalitat a la legalitat. Montilla i Clos en són responsables. El vell sommi de Barrionuevo, el ministre solicalista condemnat per terrorisme (GAL) es fa realitat. Ni el PP ni el PSOE volen que els valencians puguen vore TV3. Montilla mana a Catalunya sense majoria. Mentre marxàvem en manifestació pensava amb els caragols. Pense que hi ha un disseny fet des de Madrid pel PP-PSOE. Als valencians ens han dividit, enganyat, conflitivitzat, fomentant l´anti......En definitiva ens enganyen com a caragols. Els parlaments de la mani es van centrar amb el PP. I, sincerament, tan culpables són els del PP com els del PSOE. Hi ha qui calla i coopera amb la nostra destrucció. Hi ha qui ha caigut en la trampa de dividir els nacionalistes de Catalunya. Qui tinga poder que actue. Montilla és president amb els vots de diputats nacionalistes. Menys soflames estèrils i més fets. Fets i no paraules. Fem servir els caragols dels maulets. Ells van guanyant la partida i van enganyant el nostre poble.I ací al nostre País, ens caldrà intel.ligència i decisió. No ens valen les velles receptes. Hem de ser valents i trencar amb el parany que alguns ens han creat. Una trampa que ens duu inexorablement a la derrota. Ens cal una dirección clara i missatge sencill i pròxim a la nostra gent. El BLOC té la responsabilitat de liderar des de la política el moviment valencianista.
ENRIC MORERA

Ojo

DESDE LA FRONTERA
Alfons Cervera
ESTA semana la política ha bajado su nivel de indignidad y de cinismo. Se ha ido Eduardo Zaplana fuera de sus límites. Al menos fuera de sus límites de influencia directa. Hace unas semanas decía estar orgulloso de su nueva condición de diputado raso. Diputado raso, decía con esa sonrisa que ha sido la imagen de marca de una manera de hacer política que me parece despreciable. La política al servicio de uno mismo, aprovecharse del poder que la ciudadanía le ha otorgado en las urnas. Eso hizo durante los larguísimos, inacabables años en que se dedicó a amasar dinero y a procurar que sus amigos hicieran lo mismo. Al mismo tiempo mostraba ese odio irrefrenable, tan de su cosecha, hacia quienes no le reían las gracias y criticaban sus caprichos de gobernante sin escrúpulos. Sólo tuvo un objetivo en su vida: vivir a cuerpo de rey sin pegar golpe. Esa fue su máxima: ser como uno de esos personajes que protagonizan las películas de gigolós y que se pasan los noventa minutos que dura la cinta viajando en yates de lujo y de fiesta en fiesta por los almanaques satinados de la alta sociedad.
Era como el Tom Ripley de Patricia Highsmith pero de pacotilla, sin la grandeza estilística de aquel outsider que interpretó magistralmente Alain Delon, un artista al que por cierto hubiera querido parecerse el nuevo delegado de Telefónica en Europa. Surgió en el escenario de la política comprando a una tránsfuga en el ayuntamiento de Benidorm. Escapó a la depuración partidista y a la justicia cuando el caso Naseiro. Se ha escabullido de los chanchullos en que se ha visto implicado. Consiguió la protección de muchas empresas de comunicación. Quiso ser el heredero de Aznar al frente del PP y del gobierno y para conseguirlo barrió de su camino a quien se le puso por delante en su partido y fuera de su partido. El poder fue para él sinónimo de lujo y de riqueza. Por eso cuando se ha visto relegado a la sección más baja de ese poder ha decidido largarse. No se puede pagar la hipoteca de un piso en la Castellana de Madrid con el sueldo de un diputado raso. Aunque uno sea multimillonario -y seguramente él lo es- hay veces en que has estirado tanto el brazo que la manga de la chaqueta te llega sólo hasta el codo. Él ya lo anticipaba en aquella vieja conversación telefónica: necesitaba mucho dinero de la política porque el tren de vida que llevaba se lo exigía. Y lo ganó, ganó mucho dinero con la política. Por eso ahora se ha ido: ser sólo diputado no permite los manejos políticos ni empresariales a los que estaba acostumbrado cuando fue presidente de la Generalitat Valenciana y ministro. Ahora el castillo de naipes se le ha venido abajo. Para él no estar en la cúspide es estar abajo. O eres el que manda o te vas. Porque mandar es poder ganar dinero, tener casas enormes, navegar en yates kilométricos, fletar para irte de farra un avión privado, tener un harén de mujeres colgadas de tus huesos. Se ha ido a Telefónica, una empresa que cuando era un político importante se vio favorecida por alguna de sus decisiones. Ahora seguirá con el tren de vida de antes. De diputado raso hubiera ganado cincuenta mil euros anuales: o no tanto. En la nueva empresa ganará entre unas cosas y otras cerca de dos millones. Nada menos. Ocupará un cargo europeo. No sabe más lengua que el castellano. Pero no necesita más porque él domina como nadie la principal: la del embaucador, la de ese encantador de serpientes, como decía uno de sus amigos del PP. Lo ha nombrado para el cargo el jefe de Telefónica, César Alierta. Y aunqueno creo que le haga falta, aquí va un consejo desinteresado: ojo con Zaplana. El mandamás de Telefónica habrá de ir con cuidado con el nuevo empleado, vigilarlo de cerca: su puesto de máximo responsable en la empresa está en peligro desde este mismo instante. Que no lo pierda de vista, pues. Que no lo pierda.

dimarts, 6 de maig del 2008

Compromís exige que se extreme la vigilancia de determinados lugares de riesgo y lamenta la despreocupación del PP por la recuperación del patrimonio

El PP no ha presupuestado partidas para la compra o recuperación del patrimonio local
Compromís denuncia la descoordinación en la extinción del fuego que arrasó ayer el Molí del Batà
Según ha declarado esta mañana la portavoz de Compromís per Paterna, Loles Ripoll, que "cualquier suceso que acabe con el patrimonio es un motivo de denuncia y tristeza, pero también un punto de partida para la reflexión y la toma de medidas ante situaciones como la del terrible incendio ocurrido el pasado domingo en el Molí del Batà". La portavoz ha afirmado que a la espera de los informes policiales "las concejalas del Compromís per Paterna que acudieron al lugar pudieron observar y escuchar por parte de los profesionales la posible intencionalidad del incendio y la pericia de su autor, por la forma de arder".
Por ello, Ripoll ha asegurado que es el momento de reconsiderar varias actuaciones, como la importancia de recuperar para el ayuntamiento el patrimonio local; la necesidad de que se aumente el presupuesto para patrimonio, tal como Compromís per Paterna ya solicitó durante el debate de aprobación de los presupuestos para 2008, que el PP de Paterna aprobó en diciembre; o como medidas auxiliares –dado los hechos acaecidos con relación a dos conatos de incendio en la Vallesa, varios contenedores, y un coche en el casco urbano, y la identificación del sujeto provocador–, habrá que tomar medidas para aumentar la vigilancia, por ejemplo la posibilidad de dirigir al infractor órdenes de alejamiento a determinados sitios públicos de riesgo.
Asimismo, Ripoll ha criticado la despreocupación de Lorenzo Agustí por el patrimonio de la ciuadadnía, y en este sentido ha recordado que en octubre se presentó una moción que proponía la compra del casino de la plaça del Poble; la restauración del aljibe existente en esta plaza y la transformación del Molí de Testar en un museo dinámico. Pero esta moción no ha podido llevarse a término y estas actuaciones todavía no se han incluido en el presupuesto, ya que Agustí las supeditó al resultado de la auditoría económica.
"En el extracto de los presupuestos para 2008 que se aprobaron en diciembre no hay ninguna consignación presupuestaria dirigida concretamente a la compra o recuperación de edificios patrimoniales; ya criticamos en este pleno, que la promoción del patrimonio local es uno de los aspectos que ha olvidado el PP en los presupuestos, que eluden obras como la recuperación de la plaza del pueblo o la alfarería", ha manifestado la portavoz.

dilluns, 5 de maig del 2008

La llibertat no es mendiga, es conquesta


Josep Llus Rodrigo, Rodri, i Loles Ripoll -primera i segon per la dreta-, entre altres
Imatges del passat 1 de maig a València

LA FALLLA MUNICIPAL CUESTA A LA CIUDADANÍA 4.120 EUROS

El PP anunció que sería gratis
A pesar de que el gobierno del PP afirmara, por activa y por pasiva, que la falla municipal NO IBA A COSTAR NI UN SOLO CÉNTIMO A LA CIUDADANIA, el Grupo Compromís ya manifestó sus dudas al respecto. El tiempo nos ha dado la razón.
Tras la pregunta efectuada por la portavoz de Grupo Municipal Compromís, Loles Ripoll, por escrito, y con el retraso a que nos tienen acostumbrados, este Grupo está en condiciones de asegurar que la diferencia entre el coste y los patrocinios esos que nos garantizaban la gratuidad), ha ascendido a 4.120 euros, es decir alrededor de 700.000 de las antiguas pesetas. Una cantidad que pagaremos entre toda la ciudadanía.
Una vez más, el PP ha faltado a la verdad.
Desde Compromís, continuaremos alerta ante cualquier propuesta económica, patrocinada que efectúe el Sr. Agustí, porque ya hemos visto el resultado. No queremos ni pensar lo que pueda suceder en otros eventos de mayor cuantía.

RIPOLL FUERZA A AGUSTÍ A RETIRAR PUNTOS DEL ORDEN DEL DIA POR IRREGULARIDADES


El grupo municipal Compromís per Paterna, presentó el jueves a las 14.40 horas una comparecencia ante la secretaria de éste Ayuntamiento, dónde se justifica la petición de anulación de ciertos puntos del orden del día del pleno de por una serie de motivos.
Nuestro argumento está basado en graves irregularidades, en tiempo y forma, avaladas por informe de la Sra. Secretaria del Ayuntamiento.
Estamos sufriendo una práctica cada vez más continua que nos parece antidemocrática, resultado de un gobierno en mayoría representando por su alcalde Sr. Agustí quien aparentando y vendiendo una imagen progresista y de consenso acaba siendo humo.
El jueves a mitad de mañana cuando llegó la convocatoria del pleno, nos encontramos nada más y nada menos con 15 puntos incorporados a última hora, sin haber sido previamente dictaminados, informados o sometidos a consulta de la Comisión informativa correspondiente, vulnerando el articulo 82 del ROF.
Así se demuestra que el equipo de gobierno del Sr. Agustí con 15 concejales y 13 asesores (28 personas en total) no es ni eficaz ni eficiente.
El Sr Agustí ha intentado solucionarlo adjuntando anexos de petición de inclusión en el orden del día. Así no se funciona, eso son alcaldadas, y para nosotros "cacicadas".
Nuestra comparencia y petición de retirada de dichos puntos se fundamenta en toda la explicación anterior y en no querer ser cómplices de situaciones de GRAVES irregularidades.

PREMURAS DEL SR AGUSTI QUE ACABAN VACIAS DE CONTENIDO

La apertura de la oficina de atención al ciudadano, según el concejal Sr. Alfonso Romero y tras pregunta hecha por Compromís completo será en "dos o tres meses", y el" invento", que si ustedes verifican no sirve para nada, del buzón del ciudadano satura la sección de registro de entrada del Ayuntamiento.
El personal encargado para que el fracasado buzón del ciudadano funcione, es personal funcionario, que en estos momentos está saturado ya que entre sus funciones se encuentra todo lo relacionado con participación ciudadana: atención al público, bodas, registro….
Para Ripoll –Compromís per Paterna– "lo que se debería de haber hecho antes de poner en marcha el buzón es haber previsto los recursos humanos necesarios así como la infraestructura". Este es un ejemplo mas de la falta de previsión a la que nos tiene sometido el Sr. Agustí, y además a la "venta" de presentaciones públicas con Conselller incorporado.
Los funcionarios de registro de entrada se han visto obligados a elaborar una base de los datos de las cartas que el Sr. Agustí ha enviado a todos los vecinos de Paterna, en cuanto a las propuestas para los presupuestos participativos, además para mayor bochorno, como ya criticó este grupo, al llegar tarde las cartas, los vecinos tuvieron que decidir "sobre la marcha", en las mismas asambleas: Terramelar, Alborgi… y para más "lío", la ciudadanía continua enviando propuestas, cuando ya no tienen validez puesto que dichas Asambleas están hechas.
La actitud a la que nos tiene acostumbrados el Sr. Agustí de "vender humo", sólo sirve para dejar vacías de contenido muchas propuestas realizadas por nuestro Grupo y que "consensua" con facilidad, y que empiezan a cansar y decepcionar a parte de la ciudadanía.

RIPOLL DENUNCIA LA ACTITUD DEL SR. AGUSTI EN RELACION A IRREGULARIDADES Y SU MÁS GRAVE DEMAGOGIA PLENARIA


En el pleno del lunes 28 de Abril, el popular Sr.Agustí, utilizó la más pervertida de las demagogías que habíamos escuchado hasta el momento en la corporación y como no, ante el público, su escenario preferido
Se negó a retirar los puntos del orden del día, que desde Compromís ya se había solicitado el jueves anterior, con comparecencia ante la Sra. Secretaría, pero sabiendo que cumplía una irregularidad y que se puede producir una impugnación, los pasará TODOS al próximo pleno, excusándose en que será la manera de demostrar que no eran "tan importantes y que se verá la actuación de la oposición".
Intentó en varias intervenciones acusarnos de querer frenar la marcha del pueblo (cuando con su mayoría pueden aprobarlo todo), y nos acuso de que nuestra estrategia era por no querer entrar en el punto relacionado con "su famoso" ECOBONO. Cuando él mismo retiró ese punto del orden del día.
Ripoll denuncia la actitud del equipo de gobierno y de su alcalde el Sr. Agustí por no haber reconocido las irregularidades que existieron en dicha convocatoria y haber utilizado el pleno para faltar a la verdad en muchas ocasiones.
Compromís se mantuvo en sus escaños, haciendo frente, por coherencia política al Partido Popular, y hablando en aquellos puntos del orden del día que consideró legítimos, es decir los que había pasado secretaria, así como defendiendo las mociones presentadas, entre las que se encontraba una a propuesta del Ateneo Republicano.
En el punto de ruegos y preguntas, continuamos denunciando la falta de voluntad política para facilitar la información a la que tenemos derecho. Tras un mes, se nos entregaron las respuestas a las 18,45 de la tarde del mismo lunes, aún así se les colaron 2, que no contestaron. Continuaremos denunciando todas aquellas irregularidades que detectemos en el funcionamiento normal de éste Ayuntamiento gobernado por una mayoría del Partido Popular.