Ens hem traslladat a: www.compromisperpaterna.com

dimecres, 14 de maig del 2008

NO A LA DIRECTIVA DE LA VERGÜENZA

Entidades de toda Europa recogen firmas para pedir a la Unión Europea que no apruebe la Directiva del Retorno. Hasta la fecha han conseguido más de 33.700 adhesiones. Puedes informarte y apoyar con tu firma en:http://www.directivadelaverguenza.org/index.phpLa Directiva del Retorno para los inmigrantes de la UE es una "regresión" en los derechos humanos, según las ONG. Ver la información en:http://www.canalsolidario.org/web/noticias/noticia/?id_noticia=9991¡NO A LA DIRECTIVA DE LA VERGUENZA!

Compromís denuncia que Agustí eluda su responsabilidad y no informe a nuestro grupo sobre el incendio del Molí del Batà

Tras el incendio ocurrido HACE YA DÍAS en el incendio del molí de Batà de Paterna el grupo municipal Compromís per Patena continua sin haber sido informado por el equipo de gobierno de Los datos disponible, según ha constatado la portavoz del grupo, Loles Ripoll (Iniciativa). La concejala ha criticado duramente la actitud irresponsable del alcalde del municipio, Lorenzo Agustí, que ni siquiera ha convocado una Junta de Portavoces para informar y tratar un suceso de tal magnitud para Paterna debidamente "como miembros de esta corporación y representantes de la ciudadanía que somos. "Como siempre, tenemos que enterarnos de los temas más importantes por los medios de comunicación. Ni siquiera nos ha comentado que medidas va a tomar este Ayuntamiento para vigilar el patrimonio y evitar este tipo de actos delictivos", ha lamentado. "Es indignante que este gobierno sea tan ostracista y nos niegue información como parte integrante de este Ayuntamiento.

Compromís per Paterna proposa l’implantació d’un microbús circular pel barri de Lloma Llarga

El barri necessita millor comunicació entre els dos nuclis principals

La portaveu de Compromís per Paterna, Loles Ripoll –Iniciativa per Paterna- ha manifestat este matí que el seu grup municipal recolzarà als veïns del barri de Lloma Llarga en la reivindicació d'incorporar un microbús circular que connecte els diferents nuclis del barri.
Els veïns i veïnes de Lloma Llarga manifestaren durant el debat dels pressupostos participatius la seu voluntat de comptar amb aquest servei que consideren fonamental per al barri. El microbús connectarà els barris de punta a punta i establirà una comunicació continuada i adequada amb . escoles, amb les dues parades de tramvia i el futur consultori auxiliar del barri.
Aquest nou mitjà de transport haurà de tenir parades a diferents punts intermedis del barri i tenir una freqüència adaptada a les necessitats de la ciutadania. A més, la portaveu del grup municipal ha demanat al govern del PP que construisca bici aparcaments a les parades de tramvia a fi que els ciutadans puguen utilitzar la bici.

dimarts, 13 de maig del 2008

Orgull valencià

Podem rebentar d'orgull de ser valencians. Tenim el millor president del món i hem de proclamar-ho als quatre vents. Per fi algú diu les coses pel seu nom. Per fi algú posa al seu lloc al govern d'Espanya -enteneu-me, vull dir Zapatero- sense embuts i amb arguments sòlids: "Eso es malversación de fondos públicos", va dir Francisco Camps Ortiz ahir, referint-se als 180 milions d'euros que costarà la solució temporal a la falta d'aigua per a beure que estan a punt de patir 5.000.000 d'habitants de l'àrea metropolitana barcelonina.
Ja era hora que aquest prohom genial, desaprofitat en un cantó del Levante espanyol, mostrara a la nació tot el que realment val. Ja era hora que tanta experiència acumulada començara a donar els seus fruits. Una experiència avalada per incomptables accions basades invariablement en l'interès general i sempre, sempre, marcades pel més escrupolós ús dels cabdals públics. Però no és ara el moment d'hipèrboles, sinó de treballar dur per la nostra comunitat, així que repassem alguns dels reeiximents més destacables:
1,500.000 euros per a la manifestació 'Agua para todos' (2 hores) 1.130 milions d'euros per a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (visite les piràmides) 460 milions d'euros per a Terra Mítica (diversió sana i negocis sanejats). Lo que haga falta' per a la visita del pontífex (2 dies) 650.000 euros per a condicionar jardins i adorns florals de cara al pontífex (2 dies) 835.000 euros per a l'altar del pontífex (2 hores) 445 milions d'euros per a fer el Palau de les Arts (sense qualificatius) 700.000 euros per a tres torneigs de futbet per a veterans (6 dies)540.000 euros per a despatxar Irene Papas de la Biennal (un gran paper) 1 milió d'euros per a despatxar Luigi Settembrini de la Biennal (un paperot)11.550 milions d'euros de deute total autonòmic (no tinc paraules) 1.200 milions d'euros de deute de la RTVV (informació, entreteniment, formació) 900.000 euros a l'arquebisbat per serveis religiosos als hospitals públics (amén)75 milions d'euros per a la carrera de bòlits de la Fórmula 1 (3 dies) 1 milió d'euros per a un concert de The Cure (2 hores). Lo que no està escrit' per a reparar el Palau de les Arts (2 dies plovent a lo bèstia) 408 milions d'euros per factures impagades de Sanitat de 2002 a 2004 (aguanta, que vas cobrant) 500.000 euros per a la Ciutat de les Llengües (com diu?) 2 milions d'euros per al funcionament de la 'Fundació Agua y Progreso' (sense horaris) 3 milions d'euros, desviats de Cooperació, per a la Copa Amèrica (sense complexos) 1 milió d'euros lliures d'impostos a Julio Iglesias per promocionar-nos ('Yo no soy tonto')
En honor a la veritat, cal reconèixer que Francisco Camps Ortiz no és l'il·lustre inspirador de tots aquests grans episodis valencians. Ho és, directament, dels ocorreguts des de maig de 2003. Però també, indirectament, de la resta, ja que ha sabut assimilar amb gust l'actuació d'altres refinats gestors valencians sense màcula, diguem-ne Rita Barberá. O Eduardo Zaplana

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Cristina Domingo
Estimada veïna, estimat veí,

T’escric perquè el dia 24 de maig, dissabte, a les 6 de la vesprada i en el Centre Social, tindrà lloc l’assemblea dels pressupostos participatius de la Canyada. He volgut recordar-t’ho perquè crec que és important que participes. Per això m’adrece a tu, perquè pense que és una oportunitat per a fer propostes que es podran realitzar i contribuiran a millorar la Canyada
Vull comentar-te que participe en la Junta de Barri des de la seua fundació l’any 2002. He assistit primerament com a veïna –pot assistir-hi qualsevol veïna o veí–, després com a representant d’Acció Ecologista Agró, i ara que sóc regidora de Compromís per Paterna també assistisc a totes les reunions. Crec que és una manera molt interessant d’involucrar-me en la vida del barri i de treballar per aconseguir millores junt amb altres veïnes i veïns.
Segurament t’ha arribat una carta de l’Ajuntament amb informació sobre els pressupostos participatius en la qual se’t demana que faces cinc propostes d’inversions, que envies la carta a l’Ajuntament o que la portes en mà a l’assemblea dels pressupostos participatius. Si no t’ha arribat la carta, pots anar a l’assemblea i fer allí les propostes directament.
El Consell de Participació Ciutadana, on estan representades totes les associacions de Paterna, va proposar al govern municipal redactar esta carta i enviar-la a tots els veïns i veïnes per a animar-los a participar en les assemblees dels pressupostos participatius. En l’assemblea de la Canyada els assistents parlaran de les carències del barri, de les inversions prioritàries, de com aconseguir, en definitiva, un barri més habitable i amb més qualitat de vida. Després, cada assistent votarà cinc propostes entre totes les presentades, i les tres més votades es presentaran a l’Assemblea General dels Pressupostos Participatius.
Esta Assemblea General votarà una a una les tres propostes de cada barri i finalment farà una llista ordenada de les més votades a les menys votades per a anar-les executant fins a esgotar el pressupost disponible, sempre tenint en compte que no es pot quedar cap barri sense inversions.
Com veus, és un procés molt interessant que dóna veu i vot a les persones. Enguany hi ha 2.700.000 euros, el destí dels quals serà decidit directament per la ciutadania. Sense intermediaris. Els pressupostos participatius van començar en la legislatura anterior, i estem intentant millorar-los cada any. Però per a que siguen un èxit només hi ha una recepta: que hi haja molta gent que s’implique i que les propostes d’inversió estiguen avalades pel vot de moltes persones. Per això t’escric esta carta, per a animar-te a participar en l’assemblea del dissabte 24 i per a transmetre’t la meua il·lusió en un procés participatiu del qual Paterna és pionera i on les persones som protagonistes directes.
Cordialment,
Cristina Domingo Pérez
Regidora de COMPROMÍS PER PATERNA,
Grup municipal d’esquerres, verd i valencianista
La Canyada, maig de 2008

Diners

Hi ha una dita valenciana que ve al cas: Amb diners torrons. Efectivament, la Generalitat Valenciana no té ni un duro i així ens va: sanitat colapçada, educació en precari, infraestructures de peatge. El principal ingrés dels Pressupostos de la Generalitat (no entre a valorar la nefasta gestió dels governs populars) ha estat el sector immobiliari. Hem ingressat per l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats uns 2.000 milions d'euros l'any 2006. És a dir, per la compravenda d'immobles. Amb la crisi de la rajola i l'economia especulativa, el nostre President Camps ha hagut de moure fitxa. No té ni un duro. Les Universitats Públiques a un pas de la suspensió de pagaments i el deute pujant. Nosaltres no tenim el benefici de ZP. Va donar pel morro 3.000 milions d'euros com a deute històric al seu amic i President d'Andalusia, Chaves. Els valencians ja ho tenim bé, som ofrenadors i lliguem els gossos amb llonganisses. Doncs bé. Al dia següent de la publicació del magnífic article de Josep Vicent Boira a La Vanguardia sobre El cost de l'anticatalanisme, el nostre Conseller d'Economia, Gerardo Camps, coincidia amb el Conseller de l'altra Generalitat, el Sr. Castells en la necessitat d'un nou model de finançament que no penalitzés, com ara, a valencians i catalans. La necessitat fa virtut. És hora d'encetar una nova etapa. Vet ací que acaba de ressucitar Joan Lerma, de professió President de la Gestora, i ens diu que no ens interessa una estratègia conjunta amb els catalans. Darrere d'ell, tot el PSOE ha començat a reaccionar per frenar la iniciativa. Eixe partit amb la E ben gran d'Espanya, va fent. Com ací, negant-nos la recuperació del Dret Foral i aprovant un nou decret de nova planta.I dins d'unes hores estaré a Biar, amb tota la família de la meua dona, els meus fills, els amics i els Moros Vells, la meua comparsa. Ja he parlat altres vegades de les festes d'este poble de l'Alcoià, el poble de la meua dona, on -com sabeu-, sempre m'he sentit com a casa. L'any passat no vaig poder disfrutar de les festes. Estava en plena campanya electoral. No vaig poder vore les muntanyes enceses per centenars de fogueres, ni el Ball dels Espies. Enguany amb els meus fills més menuts podré tornar a repetir allò de: La Mahoma de Biar,menja rotllets i fogasses,se l'emporten a Villenai l'unflen a remolatxes
Enric Morera

Joan Ribó: 'EUPV té tics que em recorden comportaments del passat'

La formació expulsa l'ex-coordinador per donar suport a Isaura Navarro
Esquerra Unida del País Valencià (
EUPV)
Ha expulsat el seu ex-coordinador, Joan Ribó, perquè durant la campanya electoral va participar en el sopar de presentació de la cap de llista d'Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), Isaura Navarro. Ribó diu que només ho va fer per l'amistat que té amb ella, nega que militi a IdPV i critica els 'comportaments un poc sectaris' del seu ex-partit. La coordinadora, Glòria Marcos, respecta la decisió de Ribó de donar suport a un altre partit, però diu que cap formació permet la doble militància.
Ribó critica la voluntat d'EUPV de ser cada cop més pura, però també de comptar cada cop amb menys militants, i que tingui tics que li recorden comportaments del passat, que no vol recordar i que s'absté de qualificar. No vol fer sang de l'afer, però diu que decisions com aquesta només debiliten l'esquerra valenciana. Explica que va rebre una carta després de les eleccions en què se li notificava la baixa perquè pertanyia a una altra organització política, fet que nega, tal com ha avançat avui el diari Levante-EMV. Glòria Marcos no sap si Ribó ha demanat l'ingrés a IdPV, però puntualitza que se l'ha expulsat perquè la seva presència al sopar de presentació de Navarro es va interpretar com que en demanava el vot, en comptes de fer-ho per a EUPV. Especialista en medi ambient No ha recorregut la decisió perquè no vol donar més importància a l'afer, sinó que ara tan sols vol treballar en temes de medi ambient, la seva especialitat, amb aquells que també ho facin. Per Marcos, el fet de no recórrer la baixa demostra que no tenia interès en continuar a EUPV. Ribó també era el coordinador federal de sostenibilitat i medi ambient d'Izquierda Unida, però en perdre la militància a EUPV, també ha estat cessat del càrrec.

Prevaricació lingüística

Article de Rafael Ramos, secretari de Política Lingüística del Bloc
Qualsevol dia veurem algun alt càrrec del Partit Popular entrar en presó per prevaricació lingüística. La conselleria ha publicat una nova convocatòria d´oposicions per a professorat d´Ensenyament Secundari en què passa olímpicament de l´ordenament legal vigent en matèria lingüística. Setze (16!) són ja les sentències i els pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia, del Suprem i del Constitucional contra la política lingüística del Govern de Camps. Setze sentències en les quals els jutges han dit que sí, que «valencià» i «català» són jurídicament la mateixa cosa. Contra el criteri de les universitats de tot el món, de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua que ells mateixos van crear, dels tribunals, el Govern de Camps continua negant la unitat de l´idioma i la validesa dels certificats de llengua expedits per les diverses administracions, inclosa la Llicenciatura en Filologia Catalana que s´imparteix a les universitats d´Alacant i de València. Què passaria si el Govern autonòmic extremeny -posem per cas- gosara afirmar que l´extremeny és un idioma diferent del castellà, i decidira unilateralment que la Llicenciatura en Filologia Espanyola no acredita el coneixement de l´extremeny? Hi hauria un clamor de peticions de dimissió, se´ls consideraria justament «enemigos del idioma», gent perillosa que atempta «contra el futuro de una lengua universal hablada por 400 millones de personas en todo el mundo». Si aquest hipotètic govern estrafolari insistira per aquest camí, i es dedicara a discriminar per aquest motiu els opositors, es trobaria amb els recursos presentats pels interessats, als quals s´afegirien, probablement, les universitats públiques i les entitats cíviques. De manera que els tribunals acabarien donant la raó a qui la té, i el govern en qüestió hauria d´acatar i aplicar les sentències o enfrontar-se a més d´un plet per prevaricació. El Govern extremeny, evidentment, no faria això. I els valencians no som ni millor ni pitjor que els extremenys. Però ningú no ho diria: cada vegada que el PP fica cullerada en les equivalències dels títols, és un colp baix als milers de valencians que treballen en l´ensenyament públic a Catalunya i les Balears gràcies al fet objectiu que compartim un idioma. Cada volta que el PP enarbora el fantasma anticatalanista, és un insult a la intel·ligència i una amenaça per al futur del valencià. Els consellers i els directors generals del PP només accepten els manaments dels jutges quan els són favorables. En lloc d´acatar les resolucions judicials i els dictàmens acadèmics, com haurien de fer, en l´exercici dels seus càrrecs, se´n burlen. Saben que actuen contra les normes de l´estat de dret, que perjudiquen els ciutadans, que perdran el plet, però no els importa: com que les despeses les pagarem els contribuents... No és això prevaricació? No ha arribat l´hora que els tribunals els imposen un càstig exemplar?

dilluns, 12 de maig del 2008

Per a Compromís per Paterna el Partit Popular comença la casa per la teulada

El carril bici permetrà unir la Canyada de forma segura per els ciclistes
El govern municipal de Paterna ha projectat un carril bici per la carretera del Rabosar –La Canyada- però no se sap com podrà arribar fins allí la gent amb bicicleta/o els ciclistes
El Partit Popular de Lorenzo Agustí ha impulsat la creació d'un nou carril bici que connectarà la Canyada amb el centre d'oci Heron City a través de la carretera del Rabosar. No obstant això, la regidora de Compromís per Paterna s'ha estranyat ja que "no se sap com podrà arribar fins allí la gent amb bicicleta/o els ciclistes". Actualment no hi ha cap carril bici pel carrer 29 –Principal artèria de la Canyada, una via molt perillosa per a ciclistes i vianants-. Este carrer connecta els diferents barris de la Canyada i per a poder accedir al nou carril bici de la carretera del Rabosar no hi ha cap itinerari segur per a la circulació amb bicicleta, pel que per a poder arribar fins a Heron City amb bicicleta s'ha de travessar un tram molt insegur (una part del carrer 29, que creua el barranc, no té vorera d'emergència i és un tram de revoltes).
Per tant, Domingo ha ironitzat sobre si és que Agustí pretén que els ciclistes vagen volant fins al carril bici. A més, Domingo ha recomanat a l'alcalde que cree itineraris segurs perquè les xiquetes i xiquets vagen amb bici a les diferents escoles del barri. Per exemple, per a accedir a algunes d'elles –Escola 2 i La Font- és necessari que travessen el carrer 29. "És normal que les mamàs i papàs es negue a deixar-los anar amb bici.
D'altra banda, les veïnes i veïns de Lloma Llarga han manifestat la voluntat de poder disfrutar d'una carril de bici i passeig que unisca el seu barri Heron City i també amb el nucli urbà de Paterna. La carretera que unix Lloma Llarga amb este centre comercial és perillosíssima, ja que no té vorera d'emergència. Segons ha subratllat la regidora del grup municipal "és una pena ja que és un passeig agradable, i estant tan prop, la ciutadania de Lloma llarga viu aïllada" estem molt separats. Tampoc hi ha cap camí exempt de vehicles que connecte este barri amb Paterna centre.
Segons Cristina Domingo: "L'equip de govern hauria de treballar seriosament per a potenciar l'ús de la bicicleta. Confraternitzar està bé, però les polítiques de gestos, que s'estan començant a convertir en una tònica normal d'este equip de govern, no ens faran avançar. Compromís per Paterna exigim que l'equip de govern escometa les accions que realment ajudaran a fer de la bicicleta un transport normalitzat en el municipi".
Les amenaces de canvi climàtic requerixen afavorir que es realitzen recorreguts a peu i amb bici per a reduir les emissions. Però les persones no som herois ni heroïnes. Necessitem un mínim de seguretat per a utilitzar la bicicleta, i és obligació de l'Ajuntament, concretament de l'equip de govern del PP, afavorir l'ús de la bicicleta a Paterna.
Es calcula que els usuaris de la bicicleta a Paterna podrien multiplicar-se en poc de temps si haguera recorreguts segurs. Cada vegada hi ha més persones que es plantegen agafar la bicicleta per a fer recorreguts pel poble: per a anar al centre, per a fer gestions, per a fer compres poc voluminoses, i inclús pares i mares que voldrien que els seus fills pogueren anar al col·legi amb bicicleta.
Són diverses les iniciatives que caldria possar en marxa:
1. Interconnectar els trams dispersos de carril bici per a fer recorreguts útils.
2. Restringir el transport motoritzat en determinats carrers perquè circulen només residents, vianants i ciclistes, i així fer recorreguts segurs sense recórrer a fer carrils-bici (excepte quan no hi haja una altra alternativa) i connectar-los als carrils bici existents.
3. Establir acords amb Diputació i Generalitat per a adequar les carreteres que actualment usen els ciclistes per a anar a València (camí de Campanar, fonamentalment), ja que el paviment està molt deteriorat.
4. Reduir la velocitat del nucli urbà a 30 kmh, i fer que la policia local obligue a complir este límit. Moltes ciutats europees de la grandària de Paterna ja ho han fet, i açò ha possibilitat que les bicis puguen compartir els carrers amb els cotxes sense perill.
5. Instal·lar més aparcaments de bicicletes.
6. Crear una xarxa de bicicletes públiques que tinguen diversos punts on poder aparcar perquè puguen ser utilitzades per persones que no tenen espai a casa per a tindre bici, o que no tenen ascensor.

dimecres, 7 de maig del 2008

TALLERS DE DONES


Compromís proposa l'adhesió de Paterna a la Xarxa Espanyola de Ciutats pel clima davant de la falta de polítiques del PP per frenar el canvi climàti

Des de Compromís per Paterna es va a presentar una moció en el pròxim ple acordant l'adhesió de l'Ajuntament de Paterna a la Secció de la Federació Espanyola de Municipis i províncies "Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima".
La inclusió en esta xarxa permetrà a este municipi accedir a tots els progressos que es van produint en el coneixement de les causes i efectes del canvi climàtic i conéixer i contrastar les opinions i la situació a què s'enfronten els responsables municipals en el desenrotllament de les seues tasques. Esta proposta que hem realitzat des del grup municipal "es fa cada vegada més necessària donat l'imparable procés de canvi climàtic que esta afectant el nostre planeta, i les greus conseqüències del qual poden constatar-se en desgràcies ambientals de la magnitud de què s'està vivint a Myanmar –Birmània-, per citar un exemple", tal com hi ha assenyalat la portaveu de Compromís per Paterna, Loles Ripoll.
Per això, Ripoll ha lamentat la falta d'interés del Partit Popular de Paterna en esta matèria. L'any que porten governant, Lorenzo Agustí i el seu equip no han tingut pràcticament cap iniciativa dirigida a reduir les emissions de CO2 en el municipi. Prova d'això, és el poc camí que han recorregut per a millorar i ampliar la xarxa de carril bici que connecte els diversos nuclis de la ciutat o que no s'haja avançat en la peatonalización del centre ni s'haja posat en marxa el sistema de bicis públiques, que tant d'èxit està tenint en altres ciutats de l'Estat Espanyol. Com a exemple, Ripoll ha recordat que l'única iniciativa que ha tingut Lorenzo Agustí per a frenar el canvi climàtic en el municipi ha sigut la d'implementar un autobús llançadora en el polígon Font del Gerro, a fi de millorar la xarxa de transport públic i la mobilitat de les treballadores i treballadors. D'esta manera des de l'Ajuntament de Paterna es contribuïx a reduir el transport privat. No obstant això, esta proposta la va realitzar el grup municipal Compromís per Paterna i el govern del PP s'ha limitat a incloure-la en la seua gestió, encara que –Cal tenerlo en compte- amb alguns errors en la seua aplicació. Ripoll ha recalcat la descoordinació horària i falta de servici d'este autobús, que complix a males penes amb la finalitat per al que va ser concebut.
Davant d'esta radiografia municipal i donat el procés de canvi climàtic en què inevitablement ens veiem immersos, el nostre grup municipal proposarà que Paterna passe a formar part d'esta xarxa de ciutats, que afavorix la coordinació d'actuacions entre les distintes administracions permetent aconseguir millors resultats en la lluita contra el canvi climàtic i en la mitigació dels seus efectes, i articula el protagonisme dels Governs locals en la gestió mediambiental. Així mateix, Compromís per Paterna impulsarà el protagonisme del consell assessor de Medi Ambient, com a òrgan encarregat del seguiment de les polítiques de prevenció i reducció de la contaminació, segons ha explicat la portaveu.

POR QUÉ HAY TAN POCAS MUJERES EN EL MUNDO DE LA CULTURA?

Según un estudio que acaba de presentarse, de las películas españolas de los últimos años (2000-2006), sólo un 7% han sido dirigidas por mujeres (Fátima Arranz: Mujeres y hombres en el cine español)
El lenguaje nos enseña muchísimo sobre el valor que la sociedad patriarcal asigna a cada sexo. Una cultura que invisibiliza a las mujeres no perjudica a las poetas o compositoras, sino a todas.
La lista de los libros más vendidos en España en una semana cualquiera (Abc, 29-3-08) incluye una mujer entre 10 en ficción y dos en no ficción: 10% y 20%. De las 43 exposiciones individuales organizadas entre 2002 y 2005 por la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, sólo dos (5%) llevaban firma femenina (Manifiesto Arco 2005). En los medios de comunicación, aunque son mujeres el 46% de los profesionales, sólo ocupan un 24% de los puestos directivos (Informe Anual de la Profesión Periodística, 2006). En teatro, de entre los candidatos a los Premios Max de Artes Escénicas 2008, las mujeres son minoritarias en casi todas las categorías, especialmente directores (25%) y autores (19%) (www.projectevaca.com).
Antes del siglo XX, el hecho de que muy pocas mujeres fueran pensadoras o artistas no tiene mayor misterio: no tenían la educación necesaria. Pero son ya varias las generaciones nacidas, o al menos, formadas, en democracia; hay hoy más licenciadas universitarias que licenciados; y sin embargo, ni siquiera en los campos más feminizados -como la literatura, con décadas de mayoría femenina entre estudiantes y lectores- nos acercamos, ni de lejos, a un igual protagonismo. Llama la atención por ejemplo que los premios nacionales creados en 1977 apenas hayan reflejado evolución alguna: en sus 10 primeras convocatorias, el Nacional de Ensayo, de Poesía y de Narrativa sumaron 29 varones galardonados y una mujer (3%); en las 10 últimas (1998-2007), 4 mujeres entre 30 (13%).
Nos interesa fijarnos en la cultura porque es ahí donde mejor vemos cómo actúa un factor difuso, pero muy poderoso: la ideología patriarcal. Ahora bien: ¿cómo identificarla? Sería una grosera simplificación confundirla con la ideología de derechas. Pero si no se halla -o no sólo- en tal o cual catecismo o programa de partido, ¿dónde se formula?
En el lenguaje. El lenguaje nos enseña muchísimo sobre el valor que la sociedad patriarcal asigna a cada sexo, y que se basa en tres axiomas. Primero: el varón encarna todo el género humano (el hombre), la mujer sólo una parte. Ellos pueden hablar en nombre de todas y todos; ellas sólo se representan a sí mismas. Segundo: el hombre se define como un ser social, cultural (hombre de Estado, hombre de negocios, hombre público...), la mujer se identifica con la naturaleza (ser mujer significa menstruar), la sexualidad (mujer pública) y su relación con el varón (mujer=esposa). Tercero: lo masculino es visto como intrínsecamente positivo (hombre de pelo en pecho, ser todo un hombre...), lo femenino como negativo, como lo atestiguan las numerosas voces peyorativas que se aplican a las mujeres: pendón, arpía, maruja...
Lo cual se refleja con toda claridad en el discurso dominante. Véase por ejemplo el titular: Un islamista, su mujer y su hermana mueren en un atentado suicida (El Mundo, 30-4-05): la ideología niega la evidencia (tres personas mataron y murieron por motivos políticos) para sustituirla por sus categorías prefabricadas: el varón se define por su relación con instancias abstractas (un islamista), las mujeres, por su relación con los varones. En literatura, el campo que conozco mejor -pero estas observaciones son fácilmente extrapolables-, se habla de "literatura de mujeres", no para oponerla a la "literatura de hombres" (no existe esa etiqueta) sino para distinguirla de la "Literatura" a secas: lo masculino no es visto como masculino, sino como universal, mientras que lo femenino se interpreta como particular. Por eso, obras literarias excelentes son excluidas de los cánones: al haber sido escritas (y especialmente si son, además, protagonizadas) por mujeres, se ven, inconscientemente, como algo de interés puramente sectorial.
Estas consideraciones pueden servirnos también para aclarar un gran misterio. Si, como hemos visto, la participación femenina en la cultura es mínima (hay lectoras y espectadoras, desde luego, pero en términos relativos muy pocas escritoras, directoras de cine, compositoras...), ¿cómo se explica la insistencia de los medios en proclamar, a bombo y platillo, un supuesto triunfo? Citemos algunos titulares, todos de este periódico aunque podrían ser de cualquier otro: Los libros son cosa de mujeres. Leen más que ellos y dominan el mundo editorial (23-4-00), El cine es de las mujeres. Ellas toman el mando (1-2-04), La revolución musical de 2008 es cosa de chicas (8-2-08)... La clave nos la da una vez más la ideología patriarcal: si las mujeres son la parte y los hombres el todo, cualquier incremento de una mínima presencia femenina es visto, no como un avance hacia la normalidad (de la que estamos aún muy lejos, si por tal se entiende el 50%), sino como una anomalía. Que se espera pasajera, a juzgar por la palabra tan a menudo empleada para definir la nueva situación: "moda".
Digan lo que digan los medios, sabemos -cifras en mano- que la presencia femenina entre los agentes culturales sigue siendo muy minoritaria. ¿Y cómo, insistimos en preguntarnos, se perpetúa esa marginación, cuando ya hace tiempo que las facultades de artes y letras son mayoritariamente femeninas? Veámoslo con un ejemplo al azar: un artículo sobre la biografía como género, publicado en una revista de pensamiento (Letras libres, enero 2008). El texto, por lo demás brillante, contiene más de 60 nombres. Entre ellos sólo dos femeninos. ¿Es que no ha habido en la historia mujeres biógrafas o biografiadas? Si las ha habido, ¿es que no han alcanzado la excelencia que las haría dignas de mención? Y si no las ha habido, ¿por qué no las ha habido?... Lo importante no es tanto la respuesta que se dé a estas preguntas, como el hecho de que el autor del artículo ni siquiera las plantea. Después de eso, que en el índice de la revista en cuestión encontremos sólo 3 colaboradoras entre 36 (8%) ya no puede ser una sorpresa. Es decir, que la ausencia de mujeres entre los creadores de cultura produce unos contenidos que naturalizan, legitiman, la ausencia de mujeres, y viceversa.
Para romper este círculo vicioso, no basta que aumente, durante varias generaciones, el número de mujeres con estudios. No basta que cambie la realidad, si la ideología patriarcal no sólo distorsiona nuestra percepción de lo real, sino que actúa sobre la realidad, frenando nuestro avance. Así, las noticias antes citadas sobre un supuesto "dominio" femenino en el campo de la edición, la música o el cine tienen un efecto desmovilizador: cuando exigimos mayor presencia, nos contestan: "Pero ¿qué más queréis?"...
Si la exclusión o marginación de las mujeres en la cultura afectara solamente a las profesionales de la cultura, estaríamos ante un simple problema gremial. Pero sería un grave error verlo en tales términos. Pues una cultura que invisibiliza a las mujeres -o las ridiculiza, o trivializa sus preocupaciones- no perjudica sólo a las poetas o las compositoras, sino a todas. Cuando los políticos se preguntan, desesperados, qué se puede hacer para frenar la violencia de género, habría que sugerirles que no vayan sólo a los juzgados, sino al cine. Allí verán cómo en las películas dirigidas por hombres -no así, nunca, en las dirigidas por muje-res-, la violación y los malos tratos se presentan con frecuencia en clave de humor (Pilar Aguilar: Mujer, amor y sexo en el cine español de los 90). ¿Se imaginan que alguien hiciera lo mismo respecto al terrorismo?... Este ejemplo debería bastarnos para empezar, por fin, a darnos cuenta de que todo el esfuerzo que se está realizando en cuanto a malos tratos, igualdad salarial o paridad política, se arriesga a ser insuficiente -por no decir saboteado- si no nos tomamos en serio la igualdad en la cultura.
Laura Freixas, escritora, es autora de Literatura y mujeres.

Caragols

Sí, jo vaig ser un dels que va pujar a la Carrasqueta per a impedir el tall de la connexió de TV3 a les comarques del sud. Els 300 de la Carrasqueta en paraules de Vicent Partal. El director de Vilaweb fa servir un paral.leisme amb els espartans de les termòpil·les. Bé la cosa va ser més sencilla i passada per aigua. Allà hi havia una colla d´Ontinyent tocant els caragols que feien servir els maulets per comunicar-se. Va ser bonic i emocionant. De vegades pense que ens cal una mica d´èpica en la nostra acció política immediata. Cal tenir un nord, unes fites màximes que ens impulsen en el dia a dia. També vaig acudir a la manifestació de dissabte passat a Alacant. Ara fa una setmana ens vam aplegar per denunciar l´acció del Govern Valencià en l´inici de l´expedient sancionador que ha provocat el tancament del repetidor de la Carrasqueta i l´amenaça de clausura de la resta. Des del BLOC hem denunciat esta situación a les Corts Valencianes. Francisco Camps actua com un president de república bananera atemptant contra la llibertat d´expressió. Ara bé, és només resposable el nostre President, timonel indiscutible del poble valencià? Cal donar-li totes la responsabilitat al PP?. Doncs no. És clar que des del Ministeri d´Indústria del Gobierno de España, no hi ha voluntat per a dotar d´una base legal les emissions. No volen entregar el multiplex necessari per a passar de l´alegalitat a la legalitat. Montilla i Clos en són responsables. El vell sommi de Barrionuevo, el ministre solicalista condemnat per terrorisme (GAL) es fa realitat. Ni el PP ni el PSOE volen que els valencians puguen vore TV3. Montilla mana a Catalunya sense majoria. Mentre marxàvem en manifestació pensava amb els caragols. Pense que hi ha un disseny fet des de Madrid pel PP-PSOE. Als valencians ens han dividit, enganyat, conflitivitzat, fomentant l´anti......En definitiva ens enganyen com a caragols. Els parlaments de la mani es van centrar amb el PP. I, sincerament, tan culpables són els del PP com els del PSOE. Hi ha qui calla i coopera amb la nostra destrucció. Hi ha qui ha caigut en la trampa de dividir els nacionalistes de Catalunya. Qui tinga poder que actue. Montilla és president amb els vots de diputats nacionalistes. Menys soflames estèrils i més fets. Fets i no paraules. Fem servir els caragols dels maulets. Ells van guanyant la partida i van enganyant el nostre poble.I ací al nostre País, ens caldrà intel.ligència i decisió. No ens valen les velles receptes. Hem de ser valents i trencar amb el parany que alguns ens han creat. Una trampa que ens duu inexorablement a la derrota. Ens cal una dirección clara i missatge sencill i pròxim a la nostra gent. El BLOC té la responsabilitat de liderar des de la política el moviment valencianista.
ENRIC MORERA

Ojo

DESDE LA FRONTERA
Alfons Cervera
ESTA semana la política ha bajado su nivel de indignidad y de cinismo. Se ha ido Eduardo Zaplana fuera de sus límites. Al menos fuera de sus límites de influencia directa. Hace unas semanas decía estar orgulloso de su nueva condición de diputado raso. Diputado raso, decía con esa sonrisa que ha sido la imagen de marca de una manera de hacer política que me parece despreciable. La política al servicio de uno mismo, aprovecharse del poder que la ciudadanía le ha otorgado en las urnas. Eso hizo durante los larguísimos, inacabables años en que se dedicó a amasar dinero y a procurar que sus amigos hicieran lo mismo. Al mismo tiempo mostraba ese odio irrefrenable, tan de su cosecha, hacia quienes no le reían las gracias y criticaban sus caprichos de gobernante sin escrúpulos. Sólo tuvo un objetivo en su vida: vivir a cuerpo de rey sin pegar golpe. Esa fue su máxima: ser como uno de esos personajes que protagonizan las películas de gigolós y que se pasan los noventa minutos que dura la cinta viajando en yates de lujo y de fiesta en fiesta por los almanaques satinados de la alta sociedad.
Era como el Tom Ripley de Patricia Highsmith pero de pacotilla, sin la grandeza estilística de aquel outsider que interpretó magistralmente Alain Delon, un artista al que por cierto hubiera querido parecerse el nuevo delegado de Telefónica en Europa. Surgió en el escenario de la política comprando a una tránsfuga en el ayuntamiento de Benidorm. Escapó a la depuración partidista y a la justicia cuando el caso Naseiro. Se ha escabullido de los chanchullos en que se ha visto implicado. Consiguió la protección de muchas empresas de comunicación. Quiso ser el heredero de Aznar al frente del PP y del gobierno y para conseguirlo barrió de su camino a quien se le puso por delante en su partido y fuera de su partido. El poder fue para él sinónimo de lujo y de riqueza. Por eso cuando se ha visto relegado a la sección más baja de ese poder ha decidido largarse. No se puede pagar la hipoteca de un piso en la Castellana de Madrid con el sueldo de un diputado raso. Aunque uno sea multimillonario -y seguramente él lo es- hay veces en que has estirado tanto el brazo que la manga de la chaqueta te llega sólo hasta el codo. Él ya lo anticipaba en aquella vieja conversación telefónica: necesitaba mucho dinero de la política porque el tren de vida que llevaba se lo exigía. Y lo ganó, ganó mucho dinero con la política. Por eso ahora se ha ido: ser sólo diputado no permite los manejos políticos ni empresariales a los que estaba acostumbrado cuando fue presidente de la Generalitat Valenciana y ministro. Ahora el castillo de naipes se le ha venido abajo. Para él no estar en la cúspide es estar abajo. O eres el que manda o te vas. Porque mandar es poder ganar dinero, tener casas enormes, navegar en yates kilométricos, fletar para irte de farra un avión privado, tener un harén de mujeres colgadas de tus huesos. Se ha ido a Telefónica, una empresa que cuando era un político importante se vio favorecida por alguna de sus decisiones. Ahora seguirá con el tren de vida de antes. De diputado raso hubiera ganado cincuenta mil euros anuales: o no tanto. En la nueva empresa ganará entre unas cosas y otras cerca de dos millones. Nada menos. Ocupará un cargo europeo. No sabe más lengua que el castellano. Pero no necesita más porque él domina como nadie la principal: la del embaucador, la de ese encantador de serpientes, como decía uno de sus amigos del PP. Lo ha nombrado para el cargo el jefe de Telefónica, César Alierta. Y aunqueno creo que le haga falta, aquí va un consejo desinteresado: ojo con Zaplana. El mandamás de Telefónica habrá de ir con cuidado con el nuevo empleado, vigilarlo de cerca: su puesto de máximo responsable en la empresa está en peligro desde este mismo instante. Que no lo pierda de vista, pues. Que no lo pierda.

dimarts, 6 de maig del 2008

Compromís exige que se extreme la vigilancia de determinados lugares de riesgo y lamenta la despreocupación del PP por la recuperación del patrimonio

El PP no ha presupuestado partidas para la compra o recuperación del patrimonio local
Compromís denuncia la descoordinación en la extinción del fuego que arrasó ayer el Molí del Batà
Según ha declarado esta mañana la portavoz de Compromís per Paterna, Loles Ripoll, que "cualquier suceso que acabe con el patrimonio es un motivo de denuncia y tristeza, pero también un punto de partida para la reflexión y la toma de medidas ante situaciones como la del terrible incendio ocurrido el pasado domingo en el Molí del Batà". La portavoz ha afirmado que a la espera de los informes policiales "las concejalas del Compromís per Paterna que acudieron al lugar pudieron observar y escuchar por parte de los profesionales la posible intencionalidad del incendio y la pericia de su autor, por la forma de arder".
Por ello, Ripoll ha asegurado que es el momento de reconsiderar varias actuaciones, como la importancia de recuperar para el ayuntamiento el patrimonio local; la necesidad de que se aumente el presupuesto para patrimonio, tal como Compromís per Paterna ya solicitó durante el debate de aprobación de los presupuestos para 2008, que el PP de Paterna aprobó en diciembre; o como medidas auxiliares –dado los hechos acaecidos con relación a dos conatos de incendio en la Vallesa, varios contenedores, y un coche en el casco urbano, y la identificación del sujeto provocador–, habrá que tomar medidas para aumentar la vigilancia, por ejemplo la posibilidad de dirigir al infractor órdenes de alejamiento a determinados sitios públicos de riesgo.
Asimismo, Ripoll ha criticado la despreocupación de Lorenzo Agustí por el patrimonio de la ciuadadnía, y en este sentido ha recordado que en octubre se presentó una moción que proponía la compra del casino de la plaça del Poble; la restauración del aljibe existente en esta plaza y la transformación del Molí de Testar en un museo dinámico. Pero esta moción no ha podido llevarse a término y estas actuaciones todavía no se han incluido en el presupuesto, ya que Agustí las supeditó al resultado de la auditoría económica.
"En el extracto de los presupuestos para 2008 que se aprobaron en diciembre no hay ninguna consignación presupuestaria dirigida concretamente a la compra o recuperación de edificios patrimoniales; ya criticamos en este pleno, que la promoción del patrimonio local es uno de los aspectos que ha olvidado el PP en los presupuestos, que eluden obras como la recuperación de la plaza del pueblo o la alfarería", ha manifestado la portavoz.

dilluns, 5 de maig del 2008

La llibertat no es mendiga, es conquesta


Josep Llus Rodrigo, Rodri, i Loles Ripoll -primera i segon per la dreta-, entre altres
Imatges del passat 1 de maig a València

LA FALLLA MUNICIPAL CUESTA A LA CIUDADANÍA 4.120 EUROS

El PP anunció que sería gratis
A pesar de que el gobierno del PP afirmara, por activa y por pasiva, que la falla municipal NO IBA A COSTAR NI UN SOLO CÉNTIMO A LA CIUDADANIA, el Grupo Compromís ya manifestó sus dudas al respecto. El tiempo nos ha dado la razón.
Tras la pregunta efectuada por la portavoz de Grupo Municipal Compromís, Loles Ripoll, por escrito, y con el retraso a que nos tienen acostumbrados, este Grupo está en condiciones de asegurar que la diferencia entre el coste y los patrocinios esos que nos garantizaban la gratuidad), ha ascendido a 4.120 euros, es decir alrededor de 700.000 de las antiguas pesetas. Una cantidad que pagaremos entre toda la ciudadanía.
Una vez más, el PP ha faltado a la verdad.
Desde Compromís, continuaremos alerta ante cualquier propuesta económica, patrocinada que efectúe el Sr. Agustí, porque ya hemos visto el resultado. No queremos ni pensar lo que pueda suceder en otros eventos de mayor cuantía.

RIPOLL FUERZA A AGUSTÍ A RETIRAR PUNTOS DEL ORDEN DEL DIA POR IRREGULARIDADES


El grupo municipal Compromís per Paterna, presentó el jueves a las 14.40 horas una comparecencia ante la secretaria de éste Ayuntamiento, dónde se justifica la petición de anulación de ciertos puntos del orden del día del pleno de por una serie de motivos.
Nuestro argumento está basado en graves irregularidades, en tiempo y forma, avaladas por informe de la Sra. Secretaria del Ayuntamiento.
Estamos sufriendo una práctica cada vez más continua que nos parece antidemocrática, resultado de un gobierno en mayoría representando por su alcalde Sr. Agustí quien aparentando y vendiendo una imagen progresista y de consenso acaba siendo humo.
El jueves a mitad de mañana cuando llegó la convocatoria del pleno, nos encontramos nada más y nada menos con 15 puntos incorporados a última hora, sin haber sido previamente dictaminados, informados o sometidos a consulta de la Comisión informativa correspondiente, vulnerando el articulo 82 del ROF.
Así se demuestra que el equipo de gobierno del Sr. Agustí con 15 concejales y 13 asesores (28 personas en total) no es ni eficaz ni eficiente.
El Sr Agustí ha intentado solucionarlo adjuntando anexos de petición de inclusión en el orden del día. Así no se funciona, eso son alcaldadas, y para nosotros "cacicadas".
Nuestra comparencia y petición de retirada de dichos puntos se fundamenta en toda la explicación anterior y en no querer ser cómplices de situaciones de GRAVES irregularidades.

PREMURAS DEL SR AGUSTI QUE ACABAN VACIAS DE CONTENIDO

La apertura de la oficina de atención al ciudadano, según el concejal Sr. Alfonso Romero y tras pregunta hecha por Compromís completo será en "dos o tres meses", y el" invento", que si ustedes verifican no sirve para nada, del buzón del ciudadano satura la sección de registro de entrada del Ayuntamiento.
El personal encargado para que el fracasado buzón del ciudadano funcione, es personal funcionario, que en estos momentos está saturado ya que entre sus funciones se encuentra todo lo relacionado con participación ciudadana: atención al público, bodas, registro….
Para Ripoll –Compromís per Paterna– "lo que se debería de haber hecho antes de poner en marcha el buzón es haber previsto los recursos humanos necesarios así como la infraestructura". Este es un ejemplo mas de la falta de previsión a la que nos tiene sometido el Sr. Agustí, y además a la "venta" de presentaciones públicas con Conselller incorporado.
Los funcionarios de registro de entrada se han visto obligados a elaborar una base de los datos de las cartas que el Sr. Agustí ha enviado a todos los vecinos de Paterna, en cuanto a las propuestas para los presupuestos participativos, además para mayor bochorno, como ya criticó este grupo, al llegar tarde las cartas, los vecinos tuvieron que decidir "sobre la marcha", en las mismas asambleas: Terramelar, Alborgi… y para más "lío", la ciudadanía continua enviando propuestas, cuando ya no tienen validez puesto que dichas Asambleas están hechas.
La actitud a la que nos tiene acostumbrados el Sr. Agustí de "vender humo", sólo sirve para dejar vacías de contenido muchas propuestas realizadas por nuestro Grupo y que "consensua" con facilidad, y que empiezan a cansar y decepcionar a parte de la ciudadanía.

RIPOLL DENUNCIA LA ACTITUD DEL SR. AGUSTI EN RELACION A IRREGULARIDADES Y SU MÁS GRAVE DEMAGOGIA PLENARIA


En el pleno del lunes 28 de Abril, el popular Sr.Agustí, utilizó la más pervertida de las demagogías que habíamos escuchado hasta el momento en la corporación y como no, ante el público, su escenario preferido
Se negó a retirar los puntos del orden del día, que desde Compromís ya se había solicitado el jueves anterior, con comparecencia ante la Sra. Secretaría, pero sabiendo que cumplía una irregularidad y que se puede producir una impugnación, los pasará TODOS al próximo pleno, excusándose en que será la manera de demostrar que no eran "tan importantes y que se verá la actuación de la oposición".
Intentó en varias intervenciones acusarnos de querer frenar la marcha del pueblo (cuando con su mayoría pueden aprobarlo todo), y nos acuso de que nuestra estrategia era por no querer entrar en el punto relacionado con "su famoso" ECOBONO. Cuando él mismo retiró ese punto del orden del día.
Ripoll denuncia la actitud del equipo de gobierno y de su alcalde el Sr. Agustí por no haber reconocido las irregularidades que existieron en dicha convocatoria y haber utilizado el pleno para faltar a la verdad en muchas ocasiones.
Compromís se mantuvo en sus escaños, haciendo frente, por coherencia política al Partido Popular, y hablando en aquellos puntos del orden del día que consideró legítimos, es decir los que había pasado secretaria, así como defendiendo las mociones presentadas, entre las que se encontraba una a propuesta del Ateneo Republicano.
En el punto de ruegos y preguntas, continuamos denunciando la falta de voluntad política para facilitar la información a la que tenemos derecho. Tras un mes, se nos entregaron las respuestas a las 18,45 de la tarde del mismo lunes, aún así se les colaron 2, que no contestaron. Continuaremos denunciando todas aquellas irregularidades que detectemos en el funcionamiento normal de éste Ayuntamiento gobernado por una mayoría del Partido Popular.